Puente i Illa converteixen la gestió ferroviària en un xantatge polític de cara al 29-N, justificant els retards del calendari amb noves excuses i lligant el futur dels trens a la continuïtat del seu propi color polític.
El futur de les infraestructures catalanes torna a estar supeditat a les urgències partidistes de la Moncloa. En una compareixença conjunta al Palau de la Generalitat que s’ha convertit en un acte de precampanya encobert, el ministre de Transports, Óscar Puente, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, van evidenciar que el traspàs de Rodalies ja no respon a criteris tècnics ni de servei públic, sinó al mer càlcul de supervivència electoral del PSOE. Davant el terratrèmol polític provocat per l’avançament de les eleccions generals per al diumenge 29 de novembre, l’executiu ha optat per desplegar la clàssica política del xantatge: si el socialisme perd el poder, res del que s’ha promès està garantit.
Un contracte programa «exprés» per por a les urnes
L’anunci estrella de la reunió de dijous passat va ser l’aprovació, aquest dimarts vinent, del contracte programa entre la Generalitat i Renfe fins a l’any 2028. Més enllà de la retòrica oficial que ho descriu com un «pas previst», fonts polítiques i sectorials ho llegeixen com una maniobra a corre-cuita per blindar jurídicament l’operador estatal abans que les urnes puguin alterar l’actual correlació de forces.
L’estratègia del PSOE és nítida: intentar lligar de mans els futurs executius mitjançant un text legal signat contra relotge, mentre s’envia un missatge implícit i nociu a l’electorat català: la continuïtat de les millores ferroviàries depèn de mantenir Pedro Sánchez a la Moncloa.
┌────────────────────────────────────────────────────────┐
│ EL XANTATGE DEL CALENDARI ELECTORAL (29-N) │
├───────────────────────────┬────────────────────────────┤
│ Promesa Inicial │ Línia R1 traspassada i │
│ │ calendaris executats. │
├───────────────────────────┼────────────────────────────┤
│ Excusa de Puente │ El 29-N pot «trastocar» el │
│ │ calendari de l’R1. │
├───────────────────────────┼────────────────────────────┤
│ Realitat de la Infraes. │ Els nous trens s’ajornen │
│ │ fins al 2027 (mínim). │
└───────────────────────────┴────────────────────────────┘
L’R1, la primera víctima de les noves excuses
Tot i que Puente va provar de rebaixar la gravetat de la situació assegurant de cara a la galeria que «el 29 de novembre no s’acaba res», el ministre espanyol va haver d’acabar reconeixent la crua realitat de la feblesa institucional de la seva gestió. Va admetre obertament que els comicis anticipats poden «trastocar» de forma immediata el calendari de la línia R1, precisament la línia pilot triada per encetar la segregació ferroviària.
Aquesta admissió liquida el relat de la «gestió impecable» i reintrodueix la paràlisi a una xarxa que connecta diàriament milers de ciutadans del Maresme. La culpa dels futurs retards ja no serà de la manca d’inversió crònica o dels errors de planificació, sinó, segons el marc mental que vol imposar el Ministeri, de la «incertesa electoral».
El ball de xifres per tapar el col·lapse diari
Per contrarestar l’evidència que el traspàs s’està fent tard i malament, Puente va inundar la roda de premsa de dades estadístiques sobre l’augment de plantilla de l’operador. Segons el ministre:
- La plantilla global a Catalunya ha passat de 1.319 treballadors el 2023 a 2.133 aquest any.
- El nombre de maquinistes s’ha inflat fins als 1.379 operaris.
- El Centre de Gestió Operativa (GCO) acabarà el desembre amb 111 empleats per provar de mitigar el desastre informatiu crònic.
L’executiu també va treure pit d’haver destinat 200 milions d’euros a obres d’emergència per presumir que les incidències d’aquesta tardor s’han reduït a 14 respecte a les 630 registrades durant el temporal del gener. El que el ministre oblida mencionar és que, per a l’usuari del carrer que pateix avaries estructurals gairebé cada matí, les estadístiques governamentals no solucionen la pèrdua d’hores de feina ni les aglomeracions a les andanes.
La humiliació dels trens que mai arriben
El punt culminant de la manca de rigor del procés va arribar amb la qüestió del material rodant. Tot i haver afirmat reiteradament que la solució al mal servei passa per la renovació integral dels combois vells, Puente va reconèixer que els nous trens continuen encallats en complexos tràmits d’homologació.
La nova data que el Ministeri qualifica de «prudent» per a la seva posada en servei efectiu s’ha tornat a postergar fins al primer trimestre de l’any 2027. Amb l’ombra de les eleccions del 29-N planant sobre Espanya, fixar terminis a tres anys vista s’assembla més a un brindis al sol o a una promesa buida que no pas a un full de ruta seriós i vinculant.
Lluny d’assumir responsabilitats per un traspàs incomplet, tancat amb quotes accionarials humiliants de control estatal (50,1% per a Renfe davant del 49,9% per a la Generalitat), el PSOE espanyol i el PSC català opten per demanar «confiança» de paraula. Un exercici de fe impossible de sostenir per a unes plataformes d’usuaris que ja han exhaurit tota la paciència.




Ens passarà com a Vale¡ència que van enviar els trens «nous» que portaven anys circulant a Madrid? Allà sí que els van posar nous.