La portaveu del PSC-Units al Parlament, Eva Granados, ha qualificat de “taca negra” els plens del 6 i 7 de setembre del 2017, que van aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, i espera no reviure una situació semblant aquesta legislatura.
“Esperem que no s’hagin de repetir els errors”, ha dit en inaugurar un col·loqui de la Fundació Rafael Campalans sobre aquests plens i en el qual han participat l’exportaveu de SíQueEsPot, Joan Coscubiela; el diputat socialista Ferran Pedret, i les professores Astrid Barrio i Argèlia Queralt.
Granados, que era la portaveu del PSC quan es van celebrar aquests plens, ha criticat que es digui que l’oposició va fer filibusterisme per impedir l’aprovació d’aquelles lleis, i ha assegurat que JxSí i la CUP van ignorar la resta de grups i “van torturar un article del reglament per incorporar en l’ordre del dia dos debats de lleis que no es podien fer” i que eren inconstitucionals.
El mecanisme no era el correcte
“Continua passant i tenim un president que només veu la meitat del poble”, ha retret al president de la Generalitat, Quim Torra, i ha lamentat que no existeixi la sensació que aquells dies es van asseure les bases del que ha passat després, en referència a l’1-O, a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i a la causa judicial contra els líders sobiranistes.
Ferran Pedret ha dit que el mecanisme utilitzat per aprovar les lleis no era el correcte i que “es pretenia conformar un ordenament jurídic d’excepció pel qual aquests dos textos es posaven damunt de la resta”, situant-se per sobre de l’Estatut.
El diputat socialista detecta que l’independentisme vol minimitzar aquests plens, la qual cosa per a ell revela “que són molt conscients de com de gros va ser això”, i ha deplorat que quan líders com el president d’ERC, Oriol Junqueras, apel·len al diàleg se’ls qualifiqui de traïdors.
“Va reclamar llavors el dret d’encapçalar-les totes, les llistes de traïdors”, pel compromís del PSC amb la racionalitat i la cohesió social, ha defensat.
A més, ha considerat reduccionista que una votació sobre la independència pugui solucionar el conflicte polític actual, per la qual cosa ha proposat que “la ciutadania de Catalunya i la del conjunt d’Espanya es posicioni sobre un acord polític” nou.
Independentisme i populisme
La professora de Ciència Política a la Universitat de València (UV) Astrid Barrio ha situat la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut com un punt d’inflexió pel lema de la marxa, ‘Som una nació, nosaltres decidim’, que creu que es va interpretar com que Catalunya podia decidir el que volgués sense tenir en compte el marc legal.
Així, ha comparat l’independentisme amb moviments populistes i ha assegurat que comparteixen multitud de trets, com l’apel·lació al poble, la construcció d’un enemic a combatre –l’Estat– i l’aposta per la democràcia directa en detriment de la representació i, fins i tot, de la legalitat.
“Durant els darrers temps el Govern pretén governar sense cap altre límit que la idea literal del poble sense cap altra limitació”, ha advertit davant de 300 oïdors.
“No té dret a l’autodeterminació”
La professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Argèlia Queralt ha afegit que “Catalunya no té dret a l’autodeterminació i no li ho reconeix cap norma internacional”, però que això no pot impedir un referèndum sobre la qüestió, encara que ha puntualitzat que seria no-vinculant i que creu que no és el moment de celebrar-lo.
“Em sembla que avui dia és inviable perquè hem arribat a un moment de polarització que plantejar un referèndum suposaria formalitzar la fractura que patim”, ha afirmat
No obstant això, ha demanat tenir en compte que “hi ha dos milions de persones que han apostat per l’independentisme unilateral, i això és molt greu”, perquè planteja si és possible que aquests ciutadans abandonin el seu posicionament.
