El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat desestimar la petició del PP perquè el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, s’abstingui de participar en les deliberacions sobre la llei d’amnistia. Segons fonts del tribunal, el ple entén que aquesta és una decisió “personalíssima” del magistrat, i que les parts no tenen la potestat per demanar-la. Els magistrats també abordaran aquest dimarts la petició del PP per ajornar la deliberació fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui les qüestions prejudicials plantejades. Posteriorment, la ponent de la sentència, Inmaculada Montalbán, esgrimirà les línies bàsiques de la sentència que es debatrà al ple monogràfic de la setmana del 23 al 27 de juny.
Un any després de l’aprovació de la llei, el TC inicia aquest dimarts l’estudi de la ponència de Montalbán, que proposa avalar la constitucionalitat de l’amnistia i que només introdueix tres matisos tècnics a la norma.
Es tracta només d’un estudi inicial abans de debatre en profunditat el text en un ple monogràfic que tindrà lloc els dies 23, 24, 25, 26 i 27 de juny. El ple inicialment només havia de durar tres dies, però Conde-Pumpido va decidir ahir allargar-lo per evitar que s’hagi de convocar una altra sessió.
Abans, però, el TC ha abordat les dues qüestions plantejades pel PP. La primera era l’abstenció de Conde-Pumpido adduint que la seva dona, la magistrada Clara Martínez de Careaga, va participar a l’informe del CGPJ sobre la llei.
Els populars buscaven d’aquesta manera debilitar la majoria progressista al tribunal. Després de la recusació del conservador José María Macías i de l’abstenció voluntària de l’exministre Juan Carlos Campo, l’equilibri de forces és de sis membres del sector progressista per quatre del sector conservador. Sense Conde-Pumpido haurien estat cinc progressistes per quatre conservadors.
Previsiblement, el ple també rebutjarà la petició dels populars per ajornar el ple monogràfic sobre l’amnistia fins que el TJUE resolgui les qüestions prejudicials que li han plantejat El Tribunal de Comptes, l’Audiència Nacional, el TJSC i un jutjat de Vilanova i la Geltrú.
Després, la mateixa ponent exposarà les línies mestres de la sentència que s’estudiarà al ple monogràfic de la setmana de Sant Joan. Segons fonts del TC, es tracta d’una sessió plenament informativa i aquest dimarts no hi haurà cap debat sobre els arguments jurídics.
La ponència de Montabán conclou que l’amnistia és constitucional. El text no fa cap menció específica al delicte de malversació, l’eix de les reticències del Suprem a l’aplicació de la llei d’amnistia. En aquest sentit, fonts del TC recorden que el recurs dels populars no impugnava cap aspecte relacionat amb aquest delicte, i per tant la sentència no l’aborda.
En canvi, l’esborrany sí que dona la raó al PP en tres punts concrets. Els populars argumentaven que la llei és arbitrària i vulnera el principi d’igualtat perquè afecta els delictes comesos amb la finalitat d’impulsar el procés d’independència i també accions realitzades per agents policials, però no altres supòsits. La ponència estableix que inclou també les persones que es van manifestar contra el procés.
El text de la magistrada Immaculada Montalbán també modifica el punt de la llei que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023. Segons la ponència, aquesta indefinició pot ser inconstitucional, i per tant només es poden amnistiar els fets compresos entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023.
La tercera modificació fa referència a l’arxivament de les causes que es troben al Tribunal de Comptes. La llei estableix que abans de fer aquest procés cal escoltar el criteri del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades. L’esborrany hi afegeix també les acusacions populars personades.
