Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

El jutjat de Sevilla absol Hasél dels delictes d’odi, injúries i coacció pels tuits contra l’exjugador del Betis Zozulya

|

- Publicitat -

El jutjat penal número 9 de Sevilla ha absolt Pablo Hasél dels delictes d’odi, injúries i coacció per uns tuits en què desitjava que s’estavellés l’avió del Betis, perquè hi viatjava el jugador ucraïnès Roman Zozulya, a qui el raper acusava de “neonazi”. En la sentència, la jutge afirma que, “amb independència de l’opinió que pugui tenir-se sobre la correcció i oportunitat dels tuits publicats per l’acusat, no concorren els requisits legals i jurisprudencialment establerts” per considerar comesos els delictes d’odi, injúries o coacció.

Els fets es remunten a 2017, quan Hasél va publicar unes piulades en què titllava Zozulya de “neonazi”. També va escriure que “si no fos perquè moririen pilots i hostesses, desitjaria que l’avió de la plantilla del Betis s’estavellés”. L’acusació particular, representada pel Real Betis Balompié, SAD, va demanar dos anys i mig de presó i més de 12.000 euros de multa. En canvi, la defensa del raper va sol·licitar l’absolució.

Publicitat

Pel que fa als delictes d’odi i injúries, la jutge sosté en la sentència que “el dret a la llibertat d’expressió, que implica per descomptat la possibilitat de crítica, hauria d’exercitar-se, encara que lamentablement no sempre sigui així, amb respecte als altres i tolerància a les idees d’uns altres, sense haver de recórrer, com ocorre en el cas jutjat, a expressions desafortunades i provocatives”. Igualment, la sentència indica que “no tot excés verbal, ni tot missatge que desbordi la protecció constitucional, per aquest sol fet, ha de considerar-se constitutiu de delicte”.

Així mateix, la jutge de Sevilla tampoc veu en els tuits de Hasél els elements necessaris per atribuir-li un delicte de coaccions. “No es distingeixen elements com ara l’ús de violència o intimidació, sense perjudici que la conducta desenvolupada per l’acusat hagi estat molesta o fins i tot inquietant per als querellants i tampoc s’acredita l’element de la violència intimidatòria projectada de manera directa per l’acusat sobre els mateixos per a forçar-los a adoptar un determinat comportament”, afegeix la sentència.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut