Dimarts, 7 de febrer de 2023 - Edició 1657
La República

El jutjat de Sevilla absol Hasél dels delictes d’odi, injúries i coacció pels tuits contra l’exjugador del Betis Zozulya

La jutge veu “desafortunades i provocatives” les expressions, però considera que no se li poden atribuir aquests delictes

Agències 03/12/2021
El raper Pablo Hasél durant una roda de premsa a Lleida l'1 de febrer.

El jutjat penal número 9 de Sevilla ha absolt Pablo Hasél dels delictes d’odi, injúries i coacció per uns tuits en què desitjava que s’estavellés l’avió del Betis, perquè hi viatjava el jugador ucraïnès Roman Zozulya, a qui el raper acusava de “neonazi”. En la sentència, la jutge afirma que, “amb independència de l’opinió que pugui tenir-se sobre la correcció i oportunitat dels tuits publicats per l’acusat, no concorren els requisits legals i jurisprudencialment establerts” per considerar comesos els delictes d’odi, injúries o coacció.

Els fets es remunten a 2017, quan Hasél va publicar unes piulades en què titllava Zozulya de “neonazi”. També va escriure que “si no fos perquè moririen pilots i hostesses, desitjaria que l’avió de la plantilla del Betis s’estavellés”. L’acusació particular, representada pel Real Betis Balompié, SAD, va demanar dos anys i mig de presó i més de 12.000 euros de multa. En canvi, la defensa del raper va sol·licitar l’absolució.

Pel que fa als delictes d’odi i injúries, la jutge sosté en la sentència que “el dret a la llibertat d’expressió, que implica per descomptat la possibilitat de crítica, hauria d’exercitar-se, encara que lamentablement no sempre sigui així, amb respecte als altres i tolerància a les idees d’uns altres, sense haver de recórrer, com ocorre en el cas jutjat, a expressions desafortunades i provocatives”. Igualment, la sentència indica que “no tot excés verbal, ni tot missatge que desbordi la protecció constitucional, per aquest sol fet, ha de considerar-se constitutiu de delicte”.

Així mateix, la jutge de Sevilla tampoc veu en els tuits de Hasél els elements necessaris per atribuir-li un delicte de coaccions. “No es distingeixen elements com ara l’ús de violència o intimidació, sense perjudici que la conducta desenvolupada per l’acusat hagi estat molesta o fins i tot inquietant per als querellants i tampoc s’acredita l’element de la violència intimidatòria projectada de manera directa per l’acusat sobre els mateixos per a forçar-los a adoptar un determinat comportament”, afegeix la sentència.