Diumenge, 26 de juny de 2022 - Edició 1431
La República

Unes 800 persones a l’any són víctimes d’estafes per falses inversions en criptomonedes, segons els Mossos d’Esquadra

Els delictes relacionats amb les criptomonedes pugen entre un 15 i un 20% cada any, amb 1.600 denúncies el 2021

Agències 15/05/2022

Unes 800 persones a l’any són víctimes d’estafes per falses inversions en criptomonedes, segons dades dels Mossos d’Esquadra. Els estafadors creen una plataforma online que recrea un lloc web d’inversió i les víctimes, que veuen dades i gràfics falsificats sobre els seus guanys, creuen que estan comprant una moneda virtual. En realitat, però, tots els diners que inverteixen van a parar directament als estafadors. Els afectats per aquest engany poden arribar a aportar entre 20.000 i 40.000 euros en total abans d’adonar-se de l’engany. Els Mossos alerten en una entrevista a l’ACN que els delictes relacionats amb criptomonedes estan pujant entre un 15% i un 20% cada any, i el 2021 van arribar a les 1.600 denúncies aproximadament.

Tot i que les criptomonedes van entrar en circulació de forma activa fa uns deu anys, no va ser fins fa cinc que els Mossos d’Esquadra van detectar que els delinqüents les estaven utilitzant com una eina més. “Vam veure que els criminals les feien servir de diverses maneres: per ocultar les seves operacions, per cobrar rescats sense deixar rastre o per crear estafes d’inversió”, explica en una entrevista a l’ACN el cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos d’Esquadra, el subinspector José Ángel Merino. La policia catalana assegura que “en contra del que es creu”, les transaccions amb criptomoneda es poden rastrejar: “És difícil però no impossible”.

“Que els delinqüents utilitzin monedes virtuals no és una moda, és quelcom que ha vingut per quedar-se”, explica Merino. De fet, diu que les denúncies relacionades amb criptomonedes no han deixat de créixer en els últims anys. Concretament, el subinspector detalla que cada any les denúncies d’aquest tipus creixen entre un 15% i un 20%.

Les falses inversions, l’estafa principal

El 2021 es van rebre unes 1.600 denúncies vinculades amb alguna moneda virtual. Segons assenyala Merino, la meitat, unes 800, es corresponen amb una estafa que la policia anomena “falses inversions”. Es tracta d’un engany en què la víctima creu que està invertint en moneda virtual però, en realitat, està enviant diners a un estafador. L’engany comença quan l’individu ofereix a una persona assessorament per comprar moneda virtual. Si aquest accepta, l’estafador li demana una sèrie de pagaments d’entre 200 i 300 euros per donar-se d’alta en una plataforma a través de la qual podrà comprar i invertir en criptomonedes.

La plataforma, però, és un muntatge dels estafadors que recrea un lloc web d’inversions. Allà la víctima hi veu dades i gràfics del rendiment de les seves suposades criptomonedes. Llavors l’estafador intenta establir un vincle de confiança amb la víctima, el convenç que les seves inversions estan fructificant i el convida a fer aportacions més importants. Segons Merino, les víctimes poden arribar a aportar entre 20.000 i 40.000 euros, creient sempre que els estan invertint.

Aquests estafadors actuen com a bandes criminals i cada membre té rols determinats dins l’organització: el que capta, el que fidelitza, o el que crea la plataforma web falsa, entre altres. Segons les investigacions dels Mossos, aquests grups acostumen a operar des de ‘call centers’ d’Europa de l’Est, tot i que quan parlen ho fan en castellà, i tot el contacte que tenen amb la víctima el fan online o per telèfon.

Quan la víctima vol recuperar tant la inversió feta com els beneficis que teòricament ha obtingut, l’estafador li demana més diners sota el pretext que són despeses de gestió per la transferència. Finalment, l’estafador desapareix. “És llavors quan la víctima s’adona que ha patit una estafa i ve a comissaria”, puntualitza Merino.

Les acadèmies de formació
Un dels casos més coneguts relacionats amb les criptomonedes és el de l’acadèmia IM Academy. El producte que suposadament ven aquesta empresa són cursos d’inversió en moneda virtual. Però una investigació de la Policia Nacional va revelar fa dos mesos que es podria tractar d’una estafa piramidal: ofereixen recompenses econòmiques als seus membres, als que han contractat els cursos, per cada persona que convencin per fer els mateixos cursos. Al març, de fet, la policia va detenir 8 persones per aquest cas, tres de les quals a Catalunya.

A Catalunya, segons el cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics, no s’han detectat altres casos d’estafa piramidal com el d’IM Academy, que basa els seus beneficis en el reclutament permanent de nous membres, però sí que proliferen “falses acadèmies de formació”. Són acadèmies que ofereixen cursos que valen entre 2.000 i 8.000 euros. “Prometen la independència financera i utilitzen imatges de famosos com a ham per fer-te creure que tindràs una vida de luxe sense fer cap esforç”, il·lustra Merino.

En aquest cas sí que es donen sessions de formació, sempre online, però el problema ve quan els usuaris fan inversions en moneda virtual, perden diners i s’adonen que no obtenen els guanys que els havien promès. “En aquests casos és molt difícil demostrar l’estafa perquè ells diuen que t’han donat la formació que t’havien promès. A vegades l’únic que es pot fer es posar una demanda civil per publicitat enganyosa”, afegeix el mosso d’esquadra.

Merino apunta que els que més cauen en aquests enganys són els joves, tot i que creu que s’ha de considerar una franja d’edat àmplia d’entre els 20 i els 40 anys. En tot cas, afegeix que si algú vol la independència econòmica, invertir en criptomonedes ha de ser “l’última opció”.

‘Ransomware’ i ‘sextorsió’
L’investigador explica que els altres delictes principals vinculats a les criptomonedes són el ‘ransomware’ (robatori de dades a través d’un virus) i la sextorsió (extorsió que es fa a canvi de no publicar imatges sexuals de la víctima).

En aquests casos, els delinqüents utilitzen les criptomonedes per demanar el pagament d’un rescat i així ocultar el rastre de la transacció. De fet, Merino assenyala que en els últims anys gairebé tots els rescats que s’han demanat a canvi de recuperar dades robades o de no publicar imatges sexuals es fan sempre amb moneda virtual. “Gairebé sempre s’utilitza el ‘bitcoin’, que és la moneda més coneguda i que resulta més fàcil a les víctimes”, explica.

Baixa incidència
Les monedes virtuals també són utilitzades per altres organitzacions criminals com les bandes de traficants, que les utilitzen per guardar diners. Intercanvien els seus guanys per una moneda virtual i guarden en una memòria externa USB les claus que desencripten la moneda i hi donen accés.

No obstant, Merino apunta que la incidència de les criptomonedes en l’àmbit delinqüencial encara és baixa i els diners en metàl·lic segueixen sent majoritaris. “Per dos motius: perquè les monedes virtuals pateixen molta volatilitat i els delinqüents volen seguretat, i perquè per invertir cal tenir unes nocions tècniques que no sempre tenen”, exposa.

Sí que es pot rastrejar
“Es té la percepció que les criptomonedes no es poden rastrejar, però això no és correcte. Existeixen eines que permeten saber la traçabilitat”, defensa el subinspector dels Mossos. De fet, el cos està col·laborant amb empreses externes que ofereixen un servei de traçabilitat. “D’aquesta manera, gairebé en un 90% dels casos podem aconseguir arribar a saber quina és la cartera virtual on s’ha fet una transacció il·legal i, en última instància, saber qui és la persona que hi ha al darrere. És difícil, però és possible”, afirma.

La majoria de vegades es paga a una cartera que està vinculada a un compte a l’estranger. El que fan en aquestes ocasions els Mossos d’Esquadra és enviar una petició a la policia del país en qüestió per aconseguir informació o per intervenir la cartera. “En el 90% dels casos obtenim una resposta satisfactòria”, sentencia José Ángel Merino.