El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha presentat aquest dimarts el seu nou llibre, Aprenentatges i una proposta, tot dilucidant que “la proposta és construir un sol poble”. “La millor manera és que el poble pugui recuperar la paraula, la veu i d’aquí la proposta d’un referèndum sense adjectius”, ha dit. Durant la presentació a la sala La Paloma de Barcelona, i acompanyat de diverses personalitats dels àmbits literari, social i polític, Cuixart ha afirmat que “tocarà als polítics i a les institucions vehicular aquesta proposta de la manera que creguin”, però ha assegurat que “les lluites compartides, la perseverança i la cohesió social per a la llengua i la cultura han de ser l’element vertebrador”. Segons Cuixart, no es pot “caure en la desesperança”, i ha emplaçat la societat civil a “entendre que tot el que fem plegats és bonic perquè no ho fem per construir una societat millor, més justa, malgrat totes les adversitats pel que fa a feixisme, intolerància, emergència climàtica i manca de qualitat democràtica”.
La proposta de Cuixart no ha estat debatuda per l’organització, són molts els socis que han mostrat el desacord
Acompanyat pel vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, Cuixart ha donat les gràcies a la “gran família d’Òmnium”, i ha debatut també sobre el paper del jovent davant del procés i la repressió. “El jovent d’aquest país és el que va plantar cara als 100 anys de condemna”, ha recordat Cuixart, destacant que és un jovent que “sempre hi és”, al temps que Mauri ha esmentat la necessitat de formar-nos i fer-ho “junts i millor”, com a síntesi d’allò que respira el llibre.
Cap autocrítica a la renuncia a utilitzar la llengua catalana en el judici del Tribunal Suprem
Cuixart també ha volgut esmentar la força de l’exili, i ha repassat la seva estratègia judicial al Judici a la Democràcia. “Des de l’exili es va poder fer un altaveu internacional que complementava molt la tasca que nosaltres fèiem des de la presó”, ha dit. Un altaveu, ha afegit, que “encara avui és molt important”, ja que va afegir una repercussió mediàtica prou gran perquè l’Estat espanyol es veiés obligat a acabar amb la presó: “Si ens han acabat traient de la presó, no ha sigut perquè Pedro Sànchez s’hagi convertit de cop i volta en molt bona persona i li hagi sabut greu el patiment de les nostres famílies, sinó també per la pressió internacional i tots els fronts de lluita que ens representen”. I sobre el judici, ha recordat, el moment clau va ser quan va decidir acusar l’Estat: “El sentit era lluitar per l’exercici de drets fonamentals i això va ser preciós perquè se’m va obrir un nou món”. Segons ha explicat, en aquell judici es va aconseguir “obligar l’Estat a discutir sobre desobediència civil i el dret a l’autodeterminació”. Un jo acuso, ha dit, que també es veurà al Tribunal Europeu de Drets Humans. En paraules de l’advocada Laia Serra, amb qui ha compartit col·loqui, el Judici a la Democràcia va ser “un judici de país que va conformar una cultura jurídica”.
Però indagant també en la part més vivencial, Cuixart ha volgut recordar que va ser en el moment de prendre consciència de pres polític quan va decidir lluitar, i amb totes les conseqüències: “Vam decidir que seríem presos polítics i no ens negaríem a viure, i tampoc renunciaríem a construir la nostra família”. De fet, ha indicat, “no hi havia millor lloc per lluitar per la independència que dins de la presó”. Una reflexió que també ha compartit l’escriptora i activista Núria Cadenes, que ha descrit el llibre de Cuixart amb els adjectius de “dolor, coneixement i resiliència”.
