Diumenge, 5 de desembre de 2021 - Edició 1228
La República

Cleca judicial a Espanya per haver donat prioritat al cognom del pare en una disputa parental

Els tribunals espanyols van decidir que el primer cognom havia de ser el del pare biològic, ignorant que ell no volia tenir la filla ni la va criar

Avatar
Agències 26/10/2021
El Tribunal Europeu de Drets Humans, situat a Estrasburg. Imatge del 7 de setembre de 2021

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per haver donat prioritat al cognom del pare en una disputa parental. Si bé la regla d’assignar el primer nom del pare en cas de desacord “no necessàriament és contrària al Conveni Europeu de Drets Humans”, el tribunal d’Estrasburg ha conclòs que la impossibilitat de derogar el canvi posteriorment va ser “excessivament rígida i discriminatòria” contra la dona afectada. Així doncs, el TEDH ha obligat Espanya a pagar a l’afectada 10.000 euros per danys morals i uns 23.800 euros pels costos judicials.

El tribunal ha sentenciat que les autoritats espanyoles van vulnerar el seu dret a la no discriminació i el dret a la vida privada i familiar. Els fets són anteriors a la nova llei sobre registre civil que posa fi a aquesta discriminació per raó de sexe, però la reforma de la llei que va entrar en vigor el 2017 exposa que ja no té preferència el cognom del pare per sobre del de la mare.

El cas a Estrasburg

León Madrid es va assabentar que estava embarassada quan ja havia acabat la relació amb la seva exparella. Tot i que ell volia que avortés, ella va continuar amb l’embaràs i quan va donar a llum va posar els seus dos cognoms a la filla.

L’exparella va reclamar la paternitat extraconjugal el 2006. Un jutjat de primera instància el va reconèixer com a pare biològic i va decidir que el primer cognom seria el del pare, d’acord amb la legislació vigent en aquell moment. En un recurs, León Madrid va reclamar revertir els cognoms, però l’Audiència Provincial de Palma de Mallorca va desestimar la petició. També el Tribunal Suprem i després el Tribunal Constitucional van rebutjar els respectius recursos.

Així, León Madrid va portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans en considerar discriminatori que el cognom del pare tingués prioritat sense el consentiment dels dos progenitors. En aquest sentit, argumentava que s’hauria de tenir en compte les circumstàncies de l’embaràs i del naixement, remarcant que en el seu cas el pare ni volia tenir la filla ni la va cuidar.

“Corresponia a les autoritats nacionals en el present cas trobar un just equilibri dels diferents interessos en joc que eren, d’una banda, l’interès privat de la demandant a revertir el cognom de la seva filla i, d’altra banda, l’interès públic per regular l’elecció dels noms”, conclou el TEDH en la sentència.