Dissabte, 25 de setembre de 2021 - Edició 1157
La República

Alonso Cuevillas visita el Congrés per parar els peus a PP i Ciudadanos

L’advocat de l’expresident Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha comparegut com a expert a la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats que estudia la reforma de la llei de l’indult, […]

Avatar
Agències 10/01/2019
Jaume Alonso Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont / ACN
L’advocat de l’expresident Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha comparegut com a expert a la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats que estudia la reforma de la llei de l’indult, que data de 1870 i només s’ha modificat en una ocasió (1988). Cuevillas ha proposar que no es limitin els delictes que es poden indultar, davant les propostes d’alguns partits que demanen restringir la concessió d’aquesta mesura de gràcia. Entre ells, el PP que vol que el govern espanyol no pugui perdonar part o tota la pena a condemnats per sedició o rebel·lió, amb la mirada posada en el judici de l’1-O. Per contra, l’advocat aposta per introduir mesures per fomentar la transparència i que la comissió de Justícia tingui més informació sobre els indults concedits per l’executiu.
La comissió de Justícia analitza, a petició del PSOE, si es pot modificar la Llei de l’indult, que només s’ha canviat en una ocasió des del 1870. La reforma de 1988 va eliminar, entre d’altres, la motivació obligatòria a l’hora de demanar un indult. El PSOE demana que aquesta motivació es recuperi i, alhora, també que hi hagi un catàleg de delictes que no es poden indultar, entre els quals aquells figuren els casos de corrupció.

L’advocat de Puigdemont –que ha comparegut a petició del PDeCAT- s’ha mostrat favorable a recuperar la motivació que es va eliminar de la llei el 1988 però s’ha oposat a limitar els delictes que poden ser objecte d’indult.

En el cas de la proposat del PSOE sobre els delictes de corrupció, ha explicat que el govern de José María Aznar va indultar 139 condemnats per delictes de corrupció, el de José Luís Rodríguez Zapatero en va concedir 62 i el de Mariano Rajoy només 16. Per tant, el lletrat entén que no cal regular-ho perquè és la “pròpia consciència social” la que fa que el govern de torn sigui més “reticent” a l’hora d’atorgar determinats indults.

Crítiques al PP per voler evitar indults per rebel·lió i sedició 

El PP, en canvi, ha presentat una esmena per evitar indults a condemnats per delictes de rebel·lió i sedició. Una reforma que els populars plantegen quan els líders independentistes estan a les portes del judici i acusats, precisament, per aquests delictes. El PP busca, doncs, que el govern espanyol no els pugui en un futur perdonar part o tota la pena. Tanmateix, la llei preveu que sigui el condemnat qui faci el primer pas i demani l’indult.

A més, ha criticat directament el PP per proposar que quedin fora de l’indult els delictes de rebel·lió i sedició. “Al PP només li falta introduir al catàleg de delictes el de flora i fauna per dissimular que hi ha el de rebel·lió i sedició, volen limitar al mínim la possibilitat d’indults”, ha apuntat. Tampoc avala l’esmena de Cs, que demana deixar fora els delictes de terrorisme. “En els últims temps hem vist que hi ha una concepció vaga sobre què és terrorisme”, ha manifestat.

“L’indult és una facultat excepcional i serveix per mitigar el rigor de la llei, que és abstracta i per a casos generals i pot ser injusta quan s’aplica a casos particulars”, ha manifestat davant els representats de tots els grups.

Cal major transparència

Per contra, Cuevillas creu que cal introduir major transparència a l’hora d’atorgar l’indult. Entre d’altres, ha apuntat que seria bo que el govern espanyol comuniqués prèviament a la comissió de Justícia que vol atorgar un determinat indult i, si la comissió ho acorda, algun representant hagi de comparèixer al Congrés per explicar-ne els motius. “Més que retallar el catàleg de delictes, el criteri ha de ser el de major transparència”, ha conclòs.

El lletrat tampoc veu bé que els informes que facin els tribunals sobre els indults hagin de ser vinculats, com preveu la llei actualment. “No és bo posar els tribunals a fer política”, ha manifestat.