Alerta Solidària ha denunciat que almenys dos dels set CDR empresonats de manera preventiva per ordre de l’Audiència Nacional acusats de terrorisme estan en règim d’aïllament. Segons ha explicat una de les advocades del col·lectiu, Eva Pous, hi ha dubtes sobre el règim d’un tercer, que la setmana passada no estava en aïllament, però sobre el qual no es podrà tenir la certesa fins que el visiti la família aquest diumenge. Un dels dos que sí estan en règim aïllat va rebre la notificació el 9 d’octubre, tot i que, segons Alerta Solidària, ja hi duia “més d’una setmana”. Sobre el segon, es desconeix la data en què se li va notificar l’aïllament. L’entitat ha denunciat la situació i ha subratllat que l’aïllament penitenciari “no té altra finalitat que castigar doblement la persona”, perquè esdevé “una presó dins la presó”.
Segons el col·lectiu d’advocats, el règim d’aïllament implica unes vint hores de confinament solitari en cel·la i passejos recreatius de màxim quatre hores en companyia de com a molt quatre interns més. A banda, l’entitat explica que al detingut que el 9 d’octubre se li va comunicar el règim d’aïllament, l’endemà se’l va canviar de mòdul dins la presó de Soto del Real, del 6 on s’estava a un específic d’aïllament. Es va fer “sense avisar la família”, que tenia visita programada per a aquest divendres a partir de les sis de la tarda. La família hi ha hagut de ser quatre hores abans per veure’l 45 minuts després de viatjar 630 quilòmetres.
Més enllà d’això, Alerta Solidària considera que els set membres dels CDR estan a la presó “de forma injustificada”, i afirma que a tots set se’ls ha catalogat en règim FIES-3, que suposa una “restricció” del seu règim de vida, una “desigualtat de tracte sense justificació legal” i una “vulneració flagrant” dels seus drets. Per exemple, a conseqüència d’aquest règim s’ha decretat la intervenció de totes les seves comunicacions, que vol dir enregistrar les converses que mantenen i fotocopiar les cartes que reben, per exemple.
Davant d’aquest panorama, Alerta Solidària recorda que els set membres dels CDR són presos provisionals i considera que, en aquesta situació, “la restricció de drets hauria de ser encara menor”. També critica que el Ministeri de l’Interior justifiqui aquesta “restricció de drets” per la gravetat dels fets que s’investiguen. Alerta Solidària opina que “no només estan desmereixent el dret a la presumpció d’innocència, sinó que estan aplicant un càstig intolerable a persones que ni tan sols han estat jutjades”.
Finalment, el col·lectiu també ha denunciat que l’Audiència Nacional “encara no permet” a un dels advocats particulars comparèixer al procediment, malgrat que un dels detinguts ha sol·licitat que el representi.
El pare d’un dels CDR empresonats denuncia que li controlen el telèfon
Manel Tomàs, pare d’un dels set membres dels CDR empresonats per l’Audiència Nacional sota l’acusació de terrorisme, ha denunciat en una entrevista a Vilaweb que a les famílies dels detinguts també les “criminalitzen”. “Em controlen el telèfon”, ha afirmat al mitjà digital. Tomàs recorda que es va assabentar de la detenció quan era a Extremadura, i que de camí cap a Mollet del Vallès, on resideix el seu fill, li van dir que se l’enduien a Madrid, on va decidir esperar-lo. El va veure un dissabte per última vegada, ja a la presó, i des d’aleshores no hi ha pogut parlar perquè ha de ser el pres qui truqui, i no sap si el seu fill ha tingut alguna complicació amb la documentació. En el moment de fer l’entrevista, tampoc sabia si estava en règim d’aïllament, però l’endemà va saber que no. Almenys dos dels set empresonats ho estan.
El pare del detingut desconeix la relació del seu fill amb el moviment independentista, ni si coneixia els altres detinguts. Ell no els coneix. En tot cas, afirma que forma part, com el seu fill, d’una família llibertària, i pensa que, potser per això, se l’ha criminalitzat. També denuncia que s’han publicat fotografies del seu fill vestit de militar tretes de context, i assegura que surten del fet que és aficionat a l”airsoft’.
Tomàs ha estat molt vinculat al moviment associatiu del barri del Raval de Barcelona i recorda que el seu fill, Germinal, també s’hi havia implicat. Explica que organitzaven activitats culturals i reivindicacions per aconseguir millores al barri.
També afirma sentir-se “aclaparat” pel suport que ha rebut de la ciutadania i considera que el seu fill és un pres polític. Afirma que la detenció té l’objectiu de “fer por”, i és aquí on indica que ell també se sent criminalitzat. “Truques i se senten sorolls estranys i veus de fons. Em controlen el telèfon. Ara mateix ens poden controlar des d’aquí fora, si volen. No tan sols criminalitzen el grup que ha estat detingut sinó la resta de familiars i amics”, lamenta.
A més, creu que els empresonaments també proven de fer por a aquelles persones que es vulguin mobilitzar contra la sentència de l’1-O. En paral·lel, explica que només han rebut suport explícit de la CUP, però no de la resta de partits.
Finalment, explica que és internacionalista, però que des que van passar “el ribot” a l’Estatut es va començar a fer independentista, i ara ja se’n considera “per tots els motius que donen perquè tirem endavant la independència”.
Un centenar de persones tallen la Meridiana durant tres quarts d’hora per denunciar l’empresonament dels set CDR
Un centenar de persones van tallar l’avinguda Meridiana de Barcelona durant tres quarts d’hora aquest divendres a la tarda, segons la Guàrdia Urbana, per denunciar l’empresonament dels set membres dels CDR acusats de terrorisme. Els comitès del Barcelonès havien convocat una concentració a dos quarts de vuit del vespre a la plaça Virrei Amat, i des d’aquí es van adreçar a l’artèria barcelonina, una de les principals d’entrada i sortida de la ciutat. Els manifestants van arribar fins a l’altura del carrer Concepció Arenal, on van tallar el trànsit en ambdós sentits de la marxa. Cap a dos quarts de nou van desconvocar l’acció “llampec”, com l’han anomenat els organitzadors, que tenia la missió de recordar els “set nous presos polítics”. Els manifestants també van denunciar la condemna dels joves d’Altsasu.
