Divendres, 22 Març 2019

Ni la mama ni el papa, la família

  • 20
  •  
  •  
  •  
  •   

Quan el vicepresident legítim, Oriol Junqueras, va fer oficial la seva candidatura per a les eleccions europees gran part de l’entorn del president legítim, Carles Puigdemont, assegurava que presentar-se seria com fer escollir entre la mama i el papa.

Per si mateixa la comparació és ridícula, però és el resultat de dos anys de batalles fratricides que han instal·lat l’independentisme en una posició estàtica, de desconcert generalitzat, en el victimisme i a l’expectativa que el judici polític salvi els mobles d’un pis cremat i a punt d’enfonsar-se.

Tot i que les eleccions del 21 de desembre del 2017 varen ser les primeres que Junqueras i Puigdemont van confrontar-se, la inèrcia del moment no feia interpretar aquella cita electoral com un xoc directe. Ara, a les europees, a ningú se li escapa que som davant d’un plebiscit. Un cara a cara en tota regla on es votarà a la persona i allò que representa.

És una vertadera llàstima que l’independentisme hagi arribat a aquesta situació, tan innecessària com fàcil d’evitar. Les eleccions europees són, segurament, les millors per presentar una llista encapçalada pel Govern legítim amb tots els represaliats i represaliades sense distinció. Una oportunitat per instal·lar dos milions de veus al Parlament europeu que denunciïn la intolerable situació d’injustícia amb la qual conviuen els líders independentistes de la legislatura 2015-2017. Perquè, a diferència de les municipals, autonòmiques i generals, aquí el pes del discurs ideològic és pràcticament invisible.

En lloc d’això, tindrem una batalla personal que serà el preludi d’una futura etapa de retrets. Al final Aznar tenia raó, abans es dividirà Catalunya que Espanya. El que no deia, o sabia, és que els barallats serien els qui havien de declarar la independència.

Si la cosa va d’escollir entre la mama i el papa, prefereixo quedar-me amb el projecte de família d’aquell octubre del 2017. I aquest, ara mateix, no el representa cap dels dos. És, per coses com aquestes, on la presència de la CUP allibera els qui no volen participar d’aquesta confrontació.


  • 20
  •  
  •  
  •  
  •