Dissabte, 20 Abril 2019

ENTREVISTA

Najat Driouech: “Catalunya és un mosaic de cultures, i qui no ho vulgui veure té un problema”

“El país que vol ERC és una República de més justícia social i més igualtat”

  • 2.3K
  •  
  •  
  •  
  •   

Aquesta és la primera legislatura en què el Parlament té representació musulmana femenina. Es tracta de la Najat Driouech (1981), catalana d’origen marroquí. És filòloga i professora de llengua castellana i àrab, diplomada en treball social i especialitzada en immigració, identitat i religió. Després d’un llarg recorregut en el món de l’activisme social ha abandonat l’Ajuntament del Masnou per un temps, on exercia de tècnica d’ocupació, per dedicar-se a l’encàrrec que li va fer Rovira. A part de ser diputada, també és la presidenta de la Comissió d’Infància. La masnovina porta el vel “com a símbol identitari”, ha crescut en un entorn feminista i assegura que la seva àvia “era més feminista que ningú sense saber què significava”. Alhora, Driouech defensa a ultrança els valors inclusius del partit que representa: “ERC és l’única formació que s’ho ha cregut i s’ha atrevit”. Amb un escut per als atacs racistes, la republicana treballa perquè les properes generacions puguin viure en un país més just. De fet, reconeix que està aquí gràcies al seu fill gran. 

Realment va ser el seu fill el detonant perquè acceptés presentar-se de número 10 a la llista d’ERC i entrar al Parlament?

   

És la veritat. Els plens del 6 i 7 de setembre de la passada legislatura estava de vacances amb els meus fills. Estava seguint el ple amb molta intensitat i parlava sola. El meu fill em va demanar si estava mirant una obra de teatre. “Ha, ha! No home, no…” li vaig intentar explicar, però no el vaig convèncer gaire. Al cap d’una bona estona em va dir “mama, m’has dit que aquestes persones ens representen i jo no ho crec, això”. “Per què?”, li vaig demanar. “Nosaltres som catalans però d’origen marroquí, i al Parlament no hi ha ningú com nosaltres perquè ens pugui representar”. Em va caure l’ànima a terra. Feia anys que predicava una inclusió real i a casa no ho tenia resolt. Havia estat vivint en una mentida.

Hi ha hagut dos diputats i ara un conseller. Per què creu que no s’ha sentit identificada fins ara…? Ho veu encara insuficient?

Hi ha una cosa molt important que hem de tenir en compte: la manca de pedagogia democràtica de la comunitat estrangera en general quan arriba. Quan véns a un nou país hi ha unes necessitats bàsiques que has de cobrir –feina, habitatge, educació- i t’has de preocupar per millorar tots els teus nuclis familiars. És llavors quan passa per davant de la implicació en activitat política.

La responsabilitat és del sistema perquè no se’ls inclou en la vida política, doncs?

No parlaria de responsabilitat. Les persones que venien, en un inici, eren homes, joves i en molts casos sense alfabetitzar-se en el país d’origen. Tampoc havien exercit el dret a vot, i això és un punt afegit. A més a més, quan arribes a Catalunya vols millorar la teva situació econòmica i familiar i no participes en l’àmbit social. Per participar en l’àmbit polític ho has de fer en l’àmbit social. Però això està canviant.

“No ens deixen d’assenyalar i moltes vegades t’has de justificar de la teva catalanitat el doble de cops que un altre company”

Per no dir que les dones encara ho tenen més difícil…

Dones en política? Els partits no hi han posat de la seva part. Les dones ho tenim difícil, només per ser dones. Però la dualitat constant que hem de fer per haver vingut d’un altre país és brutal, no ens deixen d’assenyalar i moltes vegades t’has de justificar de la teva catalanitat el doble de cops que un altre company.

Deia que el poble català és un país d’acollida tot i que imposem condicions abans d’integrar els nouvinguts, com haver de renunciar a religió o valors culturals.

El problema més greu és la mala interpretació del concepte d’“integració”. La fem servir però s’entén com ‘’assimilació”, per poder justificar-ho. Incloure és assimilar. Una cosa és integrar i l’altra incloure. Jo quan no duia el mocador tothom em deia que era una “persona integrada”, i estava igual d’”integrada” que la Kadisha, que sí portava el mocador. Es fa una integració selectiva.

“ERC És l’únic partit que té un senador hindú, una congressista d’origen uruguaià, el primer conseller d’origen marroquí i la primera diputada d’origen marroquí i, a més, “disfressada”, que és el que molts pensen quan em veuen amb el vel”

ERC treballa per fer front a eliminar qualsevol tipus de barrera social?

Si ens remuntem a anys enrere, Oriol Amorós va ser el primer càrrec que jo recordo que considerava les persones com a persones. Et podies sentir orgullosa en tenir un idioma de més, perquè li donava valor. Va ser el primer a dir que per ser català no havies de renunciar a la teva identitat. És l’únic partit que té un senador hindú, una congressista d’origen uruguaià, el primer conseller d’origen marroquí i la primera diputada d’origen marroquí i, a més, “disfressada”, que és el que molts pensen quan em veuen amb el vel. A més, cal destacar que no van tenir por en escollir-me en el context polític difícil.

I és partícip de la política republicana fora de l’escó…

-Sí. Em podrien haver posat com a número 10 i ser una persona que només assistís a l’hemicicle. Sóc la presidenta de la comissió d’Infància i, per descomptat, participo en nombrosos actes de territori. Tinc una agenda molt ocupada. En Sergi Sabrià, el president del grup parlamentari d’ERC, no em dona un paper secundari.

Najat Drieouch. Fotografia: Joan Solé

Deia que l’únic partit que ha fet alguna cosa es ERC. Si tirem d’hemeroteca, Àngel Colom, el responsable d’Immigració de Convergència Democràtica el 2010, deia que al cap de 10 anys totes les persones migrades estarien adaptades i perfectament incloses…

Ho dic molt orgullosa: ERC és l’únic partit que s’ho ha cregut i s’ha atrevit. L’Àngel Colom, amb tot el respecte, no va fer res. Va haver-hi un retrocés. Jo vaig ser tècnica de ciutadania en aquella legislatura i em vaig passar a Ocupació. Em feia mal veure com s’estava destruint tot el que havíem aconseguit. En segon lloc, considero que no havia de parlar en vista de deu anys: ens ha de preocupar l’ara i l’avui. Hem de treballar perquè sigui natural i que tothom participi de la vida social i política.

Els primers mesos del 2018 es van rebre 4.000 sol·licituds d’asil, les mateixes que en tot el 2017. Només hi ha ocupat un 15% dels llocs disponibles. Som la comunitat autònoma que més refugiats ha acollit però, que me’n diu de les polítiques inclusives? Fomenten l’adaptació i la convivència en diversitat?

És competència estatal i, encara que tinguem molt bona voluntat, la conselleria queda limitada al que decideix l’Estat. El mateix passa amb les polítiques d’acollida o amb el tema dels menors no acompanyats. S’ha demostrat que rebem “engrunes”. Els mateixos nois ens diuen que han passat per Andalusia a inscriure’s però acaben venint a Catalunya. Com que reps el pressupost a partir del nombre d’inscrits acabem rebent menys que la resta.

Però què podria fer, en aquest sentit, el Govern des de la conselleria d’El Homrani?

Només cal que vinguis al meu poble, al Masnou. Es van acollir 106 menors. Ara s’han dividit i la meitat han anat a Canet de Mar. Ahir vaig estar amb els nanos, a mitja tarda, i quan els hi demanes si volen anar a un altre lloc et contesten que no, que hi estan molt bé. La gestió que s’ha fet està força bé. S’han de millorar coses, sempre, però El Homrani té molt clar que, perquè la inclusió d’aquests menors sigui més efectiva, han d’anar a municipis petits.

Si bé ja passen per un procés dur, abandonar el país i deixar-ho tot, les dones, com dèiem, encara ho tenen més difícil perquè la discriminació és doble, i en molts casos, triple. Parlava fa uns dies amb una activista feminista de 17 anys i em deia que s’ha de justificar constantment perquè duu el vel. Vostè es considera profundament feminista. S’hi troba, també, amb aquesta necessitat de justificació constant?

Jo vaig fer la meva tesina sobre el vel com a símbol identitari a Catalunya. No pretenc predicar sobre la meva religió, no sóc -ni vull ser- cap referent. El vel, en moltes ocasions, és una reafirmació per dir “no renuncio als meus orígens”. Jo em considero molt feminista, he nascut en un ambient feminista, la meva àvia no sabia què volia dir el concepte però era la més feminista de totes. Quan explico els consells que em donaven, no me’ls donarien ni les millors feministes! De vegades confonem el feminisme amb l’alliberament propi sobre la religió i el patriarcat. Ei, potser jo porto el mocador perquè em vull tapar les canes, o perquè sóc musulmana i no per això deixo de ser feminista.

Imagino que l’exposició de la política ha fet que les justificacions augmentin, no és així?

 No m’hi he trobat, però va molt en funció del caràcter. He nascut entre atacs, l’escut és tan gran… Amb deu anys, una persona em va dir que no podia anar per la vorera perquè “només era per a persones”. Em va fer tant mal… Aquests atacs els he rebut sempre. No m’afecta que m’insultin perquè, si jo hagués permès que aquests atacs m’afectessin, no haguera arribat on he arribat. Feminisme no vol dir ser el més modern possible, vol dir que puguem representar els drets de les dones i defensar-los. Hi ha grans feministes al món de l’Islam: Fàtima Mernissi, per exemple.

Najat Driouech. Fotografia: Joan Solé

De fet, després de la picabaralla amb el líder ultra de Vox, la caverna espanyola va arremetre contra vostè amb racisme i molt masclisme… Com ho va viure, tot això?

Des de principis de la legislatura que rebo atacs. Però en aquest cas, només el va afectar que li digués masclista. És vergonyós que aquest partit tingui tanta quota als mitjans.

ERC és un partit amb conviccions profundament feministes però manté càrrecs públics com Lluís Salvador, que cosifica a les dones “per les seves mamelles”. Com ho va viure, tot això?

Jo no ho havia escoltat. Estava al Vendrell en un acte i recordo que, al final, un mitjà em va preguntar sobre el tema. No tenia ni idea de què havia passat i vaig respondre “si aquest ha estat el comentari, crec que és un comentari molt desafortunat”.

Però hi ha un expedient obert i segueix tenint un càrrec públic…

 La investigació encara està oberta. Tot tindrà el seu procediment. Pot incomodar a molta gent, i de fet ho han verbalitzat moltíssimes persones però si jo he de valorar Salvador com a company i persona, no tinc res a dir, és una excel·lent persona i un excel·lent company. En referència als comentaris, són desafortunats.

“La República ha de permetre també que tothom pugui votar. El país que vol ERC és una República de més justícia social, més igualtat. Hem de reivindicar més els valors de l’escola catalana i la salut pública. Qui no ho vol, això?”

Per acabar, què canviaria en una República sobre la inclusió de les persones migrades?

 Primer de tot, fent pedagogia. No podem dir ‘persones migrades’, sinó ‘ciutadans d’origen divers o extracomunitari’. Tampoc podem parlar de ‘primeres i segones generacions’. Els treballadors socials han de tenir eines de la realitat social. Catalunya és un mosaic de cultures i qui no ho vulgui veure, té un problema. Estem condemnats a conviure junts, fem-ho bé. La República ha de permetre també que tothom pugui votar. El país que vol ERC és una República de més justícia social, més igualtat. Hem de reivindicar més els valors de l’escola catalana i la salut pública. Qui no ho vol, això?


  • 2.3K
  •  
  •  
  •  
  •   

Seguiu-nos a:

Enquestes

OPINIÓ

La República que volem

LA GUILLOTINA

24,915 Agradda
724
65,130

MÉS LLEGITS