ACN Barcelona.-El periodista Xavier Aldekoa (Barcelona, 1981) retrata en el seu nou llibre ‘Indestructibles’ (Columna) una continent, l’africà, en transformació a partir de “petites lluites”. Aldekoa ha cobert com a periodista en els darrers 15 anys diversos conflictes i temes socials a més de quaranta països de l’Àfrica. “Per un periodista l’Àfrica és una mina, és or, un territori transparent i ple d’històries”, assegura en una entrevista a l’ACN. “La gent no se sent protagonista de les seves històries. Quan parles amb ells no entenen molt bé perquè els hi preguntes i et regalen el seu temps, estan contents d’aquest moment de compartir converses”.
Després d”Océano África’ (Península, 2014) i ‘Fills del Nil’ (Ara llibres, 2017), Aldekoa tenia encara històries en les quals aprofundir de la seva feina com a corresponsal a l’Àfrica durant els últims quinze anys. Relats que costen de fer-se un lloc als mitjans tradicionals, o si més no, fer-ho amb els suficients detalls com per captar l’essència de la història. “Al final és un continent tan gran i divers que em dona la sensació que no te l’acabes ni amb mil llibres”, assenyala el corresponsal de ‘La Vanguardia i cofundador de la ‘Revista 5W’. Els protagonistes amb els quals ha omplert les pàgines del seu últim llibre són africans que “ho intenten”. “Reivindico el valor de l’intent de gent que es nega a què se la defineixi pel passat, per una qüestió que l’ha convertit en una víctima de manera puntual”, explica Aldekoa. Persones que decideixen que el llegat de la seva vida serà “el que passi a partir d’ara”. El periodista considera que aquesta actitud davant la vida té un valor “enorme”, perquè canvia la perspectiva no només interna d’aquestes persones, sinó també “hauria de canviar” la de la gent que ho mira des de fora. És aquest l’aprenentatge d’unes persones que Occident ha de deixar de veure “com a víctimes” i començar a veure-les com a “supervivents, actors i protagonistes de les seves vides”. A ‘Indestructibles’, el corresponsal reescriu i amplia històries de “petites lluites”, que “potser no són grans drames”, però sí són definitòries de fenòmens generals al continent. Una nena de Cap Verd descobreix que vol ser cantant gràcies a l’arribada de l’electricitat al seu poble, ja que el seu tiet posa música en una ràdio que ara sí que pot endollar. Aquestes històries permeten veure la manera de “viure, de somiar o com canvia la relació de la tecnologia amb el continent”, apunta Aldekoa. Una Àfrica quotidianaEl periodista intenta buscar un equilibri entre explicar les injustícies i els abusos que pateix el continent africà, amb l’Àfrica “real i quotidiana”. “Parlar de la cultura, de les tradicions, per conèixer aquests veïns del sud que també tenen coses interessants a dir”, assegura el reporter. Tant és així que, malgrat “les guerres, les epidèmies i la pobresa també s’han d’explicar”, qüestiona que només s’hagi posat el focus en la penúria durant tants anys, agreujat per unes ONGs que han utilitzat la imatge de misèria per guanyar donacions, explica. “Això va contribuir a la sensació que tot el continent està en caos”, afegeix Aldekoa. I davant d’aquesta visió, el periodista assegura que “ara mateix un nen que neix a l’Àfrica té més possibilitats d’acabar la secundària que de morir de gana”. Un progrés de la tecnologia “espectacular”, un avenç del moviment feminista o de grups socials que reivindiquen els seus drets, són alguns dels fenòmens que evidencien les “diverses velocitats” del continent. “Hi ha diverses àfriques. No existeix com a conjunt”, assenyala el corresponsal. Després d’estar present al continent durant gairebé dues dècades, assegura que “de vegades costa veure d’una manera tan crua que estem en mons desiguals”. “El món privilegiat s’aprofita d’aquesta distància i dona l’esquena”. Com a exemple, la crisi de l’Ebola l’any 2014, en què occident només va actuar quan els “va fer por” que els toqués a ells. I seguint la màxima del periodista Ryszard Kapuściński, que les millors històries sempre sorgeixen quan s’acaba la notícia, el llibre d’Aldekoa reflecteix la voluntat de dedicar el màxim de temps a una situació. El fet de “mantenir-te, dedicar-li temps i intentar aprofundir al màxim en les històries” fa que després aquest esforç “torni” en forma de respostes més profundes i detalls més rics. “Que l’Àfrica no interessi tant als mitjans és una oportunitat per dedicar-li més temps”, diu el periodista en contraposició a altres corresponsalies “més influents” al món com París, Estats Units o la Xina. “Aquesta realitat africana que permet una pausa major la intento aprofitar per aprofundir”, apunta.
