Edició 2098

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 23 de abril del 2024
Edició 2098

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 23 de abril del 2024

Vist per a sentència el judici per encobriment contra els dos mossos que acompanyaven Puigdemont a Alemanya

|

- Publicitat -

ACN Madrid.-El judici a l’Audiència Nacional contra els dos mossos que acompanyaven l’expresident Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya el març de 2018 ha quedat vist per a sentència aquest dijous. Finalment, la vista oral només ha durat tres sessions. La fiscalia ha modificat la petició de pena i en lloc de tres anys de presó en demana un i mig per a cadascun. El ministeri públic creu que els agents van tractar d’evitar la detenció de Puigdemont fent el viatge en cotxe des de Suècia. En canvi, la defensa ha demanat l’absolució i ha afirmat que els mossos volien entregar l’expresident a la fiscalia belga per afrontar l’euroordre al país on Puigdemont havia establert la seva residència.

“No tenien res a amagar”, ha dit l’advocat dels dos agents acusats d’encobriment, i, per això, agafen un cotxe per fer el viatge que sabien que la policia espanyola tenia controlat. La defensa ha argumentat que ho van fer tot “a la llum del dia” i que, si haguessin volgut encobrir, haurien buscat maneres d’eludir els controls.L’advocat ha dit que, si haguessin volgut evitar els controls, haurien pogut agafar diversos cotxes, canviar de vehicle a Dinamarca o anar per vies secundàries en lloc d’agafar vies ràpides. “Els meus clients van sortir de Brussel·les sent plenament conscients que estaven controlats”, ha assegurat.En el torn de l’última paraula, els dos agents han insistit que hi havia quatre vehicles a la seva disposició a Waterloo, però que van optar per un Renault, únic vehicle que, segons un policia nacional que va testificar ahir dimecres, les autoritats espanyoles van donar a la policia alemanya perquè l’aturés a la frontera amb Dinamarca.La defensa ha remarcat que Puigdemont no és “ni un pròfug ni un exiliat”. “És un ciutadà que en un moment determinat decideix traslladar la seva residència a Bèlgica i afrontar des d’allà les ordres europees de detenció”, ha dit. Els dos mossos no van pretendre que eludís l’euroordre sinó dur-lo al seu lloc de residència, on ja n’havia enfrontat una anterior, ha argumentat.Segons l’advocat, a les autoritats espanyoles “no els interessava que se substanciés a Bèlgica” i “estava clar que volia que es fes a Alemanya”. La defensa ha insistit que els serveis d’intel·ligència espanyols “tenien controlats tots els moviments de Puigdemont” i, negar-ho és “un insult a la intel·ligència”. “Res és casualitat, tot estava planificat fins a l’últim detall”, ha dit.La fiscalia veu encobrimentEl ministeri públic, en canvi, creu que el fet que volguessin fer el viatge per carretera fins a Bèlgica demostra que tenien la intenció d’ajudar a “eludir” l’ordre de detenció. “Tenien coneixement que existia una cerca de Puigdemont i hi havia activa una euroordre”, ha dit el fiscal, que ha remarcat que, com a policies, s’haurien d’haver “abstingut” de participar en el viatge.Tres sessions de judiciEn la sessió d’aquest dijous també ha testificat qui era el cap d’operacions de la Comissaria d’Informació dels Mossos, l’intendent Miquel Justo Medrano, que ha ratificat que els dos agents estaven de vacances quan es va detenir Puigdemont i ha explicat que no havien de comunicar els desplaçaments a l’estranger en el temps lliure. També ha dit que tenien formació sobre les competències dels mossos en matèria d’euroordres, però que no tenien obligació d’executar-les fora de les fronteres catalanes.El judici va començar dimarts amb les qüestions prèvies i la declaració dels dos acusats. En la sessió de dimecres van testificar tres agents de la Policia Nacional. Finalment, la defensa ha renunciat als testimonis de quatre policies nacionals i, abans de començar el judici, ja ho havia fet amb el testimoni dels altres dos acompanyants de Puigdemont, Josep Maria Matamala i Josep Lluís Alay.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió