Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Violència masclista i defensa personal: “Cada cop hi ha més dones que tenen la inquietud de sentir-se segures”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – “Cada cop hi ha més dones que tenen la inquietud de sentir-se segures i ser capaces de reaccionar davant d’una agressió”. Així ho afirma Joan Martínez, responsable de Dojo Yawara, un centre que des de fa més de 30 anys ofereix cursos de defensa personal a diversos col·lectius, entre els quals dones que han patit maltractaments. “No és només la tècnica, també treballem l’actitud mental i els donem eines per no quedar-se paralitzades”, explica Martínez, que aposta per “crear vestits a mida” per ajudar-les a tirar endavant. Precisament, aquesta necessitat d’empoderar les víctimes és una de les premisses que defensa l’associació Hèlia Dones, que reclama més “prevenció i recursos perquè puguin refer la seva vida i que se les creguin”.

Moltes dones se senten insegures en molts moments de la seva vida quotidiana. En aquest escenari i davant l’allau de casos d’agressions sexuals i feminicidis que diàriament ocupen planes de diaris, premsa digital i minuts als informatius, cada cop és més elevada la necessitat de les dones d’empoderar-se i ser capaces de reaccionar davant d’un episodi de violència masclista.

Publicitat

“Hi ha una demanada generalitzada de la societat, però les dones tenen una inquietud especial de voler sentir-se segures”, assegura a l’ACN Joan Martínez, responsable del centre Dojo Yawara de Terrassa, que des de l’any 1992 organitza cursos de defensa personal per a diversos col·lectius, entre els quals dones que han viscut situacions complexes.

Martínez explica que aquestes sessions tenen una part tècnica, vinculada a l’aprenentatge de posicions, moviments i mecanismes de defensa física, però també una vessant psicològica que sovint acaba sent més important que la pròpia execució dels exercicis. “Dintre d’un tatami tot surt bé, però al carrer hem de ser capaces de reaccionar en una situació d’estrès i de pressió”, comenta l’especialista en defensa personal, que ha assegurat que “l’actitud mental davant d’una agressió” és clau per evitar que les víctimes es “paralitzin”.

Esther Eboko, una de les participants del curs, s’expressa en aquest mateix sentit i considera que aquestes sessions aporten “un plus de seguretat extra” que dota les dones “d’un mínim de possibilitats més ràpides de reacció” davant d’una agressió, a més d’incrementar la seva autoestima. Assegura que és un aprenentatge “essencial” perquè “mai se sap què pot passar”. Per la seva part Vilyna, una altra alumna del centre Dojo Yawara procedent de Bulgària, manifesta que gràcies a les sessions viu “més tranquil·la i segura”. A més, destaca la importància que totes les dones que hagin passat per una situació desagradable coneguin aquesta iniciativa perquè aprenguin a “no tenir por de fer front als moments difícils” i disposin “de la claredat de pensament” necessària per actuar en un moment crític.   

Tot i que segons Martínez totes les persones que participen en aquests cursos acudeixen al centre per superar la sensació “d’inseguretat i indefensió” que tenen, remarca que cada alumne presenta unes necessitats concretes. Així, explica que sovint les sessions mixtes no són efectives perquè les víctimes poden presentar dificultats per tolerar el contacte físic, sobretot si aquest procedeix d’un home. “Intentem evitar situacions que puguin provocar un record innecessari”, apunta l’especialista, que destaca la importància de conèixer el perfil de les participants per ajudar-les a “crear un vestit a mida” que les permeti tirar endavant. “Tu només pots defensar-te quan disposes de les eines adequades”,  afegeix Martínez, que insisteix que “defensar-se és un dret”.

<strong>Més recursos i acompanyament per a les víctimes</strong>

En aquest mateix sentit s’expressa a l’ACN Montserrat Vilà, presidenta de l’entitat de suport a víctimes de violència masclista, Hèlia Dones, que aposta per empoderar les dones i acompanyar-les en el procés de refer la seva vida. No obstant, Vilà lamenta que darrerament el debat s’hagi centrat només en la necessitat “d’invertir en protecció o seguretat policial i endurir els càstigs per als agressors”. Recorda que “les dones moltes vegades no volen que se’ls castigui penalment”, sinó que el que demanen és “que parin d’agredir-les”, diu.

Així, considera que cal posar en el centre les necessitats de les víctimes i dels seus fills i filles. Indica que és clau la reparació de l’agressió i l’increment de recursos per augmentar la prevenció i detecció precoç de casos a través del sistema sanitari, comunitari o dels propis serveis socials. “Si féssim aquesta captació preventiva abans que la situació degenerés i elles rebessin ajuda en el primer moment en què apareix el maltractament no hi hauria les greus conseqüències que es produeixen després”, opina. Alhora, també apunta que cal que les institucions inverteixin més esforços per crear nous recursos habitacionals i millorar l’acompanyament psicològic que reben aquestes dones.

<strong>”Les dones volen que se les cregui”</strong>

La responsable de l’entitat també posa l’accent en  el fet d’acompanyar les víctimes. Per això, diu que és imprescindible que se les escolti i sobretot, “que se les cregui”. Vilà critica que moltes dones han revelat que en explicar la seva situació han percebut que el seu entorn immediat ha “tret ferro al problema” o que no s’han sentit compreses en altres àmbits com el sanitari o el judicial.

Per a Vilà, “la violència masclista és estructural” i les causes “estan dintre de la manera en què es relacionem homes i dones”. Per això, remarca que cal “transformar aquesta manera de conviure”.

Així mateix, assenyala que “s’ha normalitzat la violència” envers les dones, de forma que “els violadors se senten impunes”. Afirma que pràcticament totes les dones que arriben a Hèlia també han patit violència sexual en l’àmbit de la parella i demana “trencar amb aquesta manera de pensar”.

<strong>Més control dels agressors</strong>

Per contra, Alba Alfageme, psicòloga i assessora del Departament d’Interior en matèria de violència masclista, diu també a l’ACN, que la seguretat de les dones denunciants no només depèn de la protecció que rebin, sinó del control policial sobre els agressors denunciats. Per a Alfageme, hi ha d’haver un canvi de paradigma a l’hora de lluitar contra la violència masclista. Segons ella, “s’ha de mantenir la protecció a les víctimes, però cal afegir més control als agressors, perquè el risc recau en l’agressor, no en la dona: s’ha de pivotar la mirada cap als agressors”. “La policia ha de tenir més contacte amb l’agressor, fer un control més present, perquè l’agressor senti que està sota control policial”, afegeix.

Preguntada per si les polseres electròniques són efectives, Alfageme creu que són una part de la solució, però també poden generar angoixa en les dones per les llacunes tècniques que generen. Així, per exemple, creu que no pot quedar impune que l’agressor deixi que la bateria es descarregui i que la justícia espanyola és més garantista que en alguns països europeus.

Però Alfageme diu que la seguretat s’ha d’entendre en el sentit ampli, i que inclou l’habitatge, el règim de visites als fills per part de l’agressor o l’entorn familiar i laboral. Quan hi ha una denúncia d’una dona contra la seva parella o exparella, sovint “es fa que la dona surti del seu entorn familiar, de feina, escolar, i això suposa un sotrac econòmic i emocional que fa que moltes dones no acabin denunciant perquè se senten soles i sense recursos”, la menta.

Alfageme recorda que la majoria d’agressions masclistes es donen en l’entorn més proper a la víctima. Els feminicidis són perpetrats majoritàriament per parelles o exparelles i augmenten després de períodes de major convivència com les vacances, quan “no hi ha factors de distensió com la feina” ni hi ha tant contacte amb altres persones, cosa que fa augmentar el risc. Si la dona, després d’aquest període de pressió acaba demanant la separació, “l’agressor sent que perd el control, és un punt d’inflexió”, i el 30% dels homicides masclistes s’acaben intentant suicidar. “Tenen una dependència emocional cap a la dona i creuen que no tenen res a perdre, que la seva vida no té sentit o que no podran suportar la pressió social”, explica.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió