ACN Barcelona – La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha reivindicat l’aprovació de pressupostos com “un gran pas” en una “cursa de fons per a la transformació del país”. Durant la compareixença a la Comissió d’Afers Institucionals per explicar la part dels comptes dedicada al Departament de Presidència Vilagrà ha posat en valor que “tot i la situació política” el Govern “ha fet esforços” per fer possible el pacte. La CUP ha acusat el Govern d’haver fet desaparèixer dels comptes el pla pilot de la Renda Bàsica Universal, com demanava el PSC durant la negociació. Vilagrà ho ha negat i ha dit que el pla queda recollit a la llei de mesures, “en què es crea l’assignació monetària del pla pilot”.
Durant la seva intervenció, de 50 minuts, la consellera de la Presidència ha defensat que els comptes ajuden el Govern a caminar cap a la “transformació” del país. En aquesta línia, ha explicat que tot i que els pressupostos de l’any passat ja anaven “orientats” en aquesta direcció “és evident que no es pot fer d’un any per l’altre” ja que és “una cursa de fons”. “Aquests pressupostos no són la culminació de la transformació del país, sinó que són un pas molt important i una bona tendència a seguir”, ha explicat.
Vilagrà ha reivindicat “el fet històric” que suposa que al llarg del procés per pactar els comptes hi hagi hagut “una concertació tan gran amb agents socials”. “Nosaltres no tenim una coalició de Govern però sí que tenim una coalició amb la ciutadania”, ha assegurat.
La consellera de Presidència ha subratllat que el Govern ha d’afrontar “reptes urgents” com la crisi econòmica i social i que no es poden permetre “demorar-se”. En aquesta línia, ha explicat que no s’hauria pogut completar tots els objectius que es marca el Govern amb uns comptes prorrogats. En qualsevol cas ha afirmat que queda “un camí molt llarg amb molts reptes per superar” però ha insistit que els pressupostos “milloren les condicions de vida de la gent”.
<strong>El pla pilot de la Renda Bàsica Universal</strong>
El PSC va exigir la suspensió del pla pilot de la Renda Bàsica Universal durant la negociació de pressupostos. El líder dels socialistes, Salvador Illa, va assegurar dimecres després d’anunciar el pacte que no hi hauria execució d’aquest pla. La diputada dels anticapitalistes, Dolors Sabater, ha retret a Vilagrà que no consti al projecte de pressupostos. Per a Sabater, no hi ha cap “compromís” de l’executiu perquè tiri endavant, ja que no es “quantifiquen” els recursos. Per això ha demanat que “més enllà del fum” constati que no s’ha esborrat el pla pilot dels comptes.
La consellera ha negat que sigui així i ha reafirmat el “compromís” del Govern amb aquest pla. Segons ha detallat, en total es destinarà 1,3 MEUR a l’oficina que ha de tirar endavant el pla. La consellera ha argumentat que la partida dedicada al pla pilot no es troba als pressupostos però sí a la llei d’acompanyament, concretament a l’article 58.
De totes maneres, en ser preguntada sobre si el pagament als participants sortirà concretament d’aquesta partida Vilagrà no ho ha aclarit i ho ha justificat dient que de moment no saben exactament ni quan començarà el pla ni amb quants participants comptarà.
Entre les “necessitats pressupostàries” que tindrà la iniciativa Vilagrà ha detallat el pagament del salari a tots els participants, la gestió de la implementació del pla i la recollida de la informació.
La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha explicat que es contempla el desplegament de l’oficina, i que és la llei de mesures la que habilita el govern per a dotar el pla pilot.
<strong>Els grups</strong>
La majoria dels grups han retret que s’hagi programat aquesta comissió només dues hores després que els comptes hagin entrat al Parlament, i també que a inicis de febrer els pressupostos encara no estiguin aprovats.
Des de JxCat, la diputada Glòria Freixa ha acusat ERC de la ruptura de la unitat independentista amb l’acord dels comptes amb el PSC i En Comú Podem. Els ha retret que les reunions que Junts mantenien amb Economia no tenien “la mateixa intensitat” que les dels socialistes, malgrat que la seva formació va presentar primer un decàleg amb una cinquantena de mesures. També ha comparat la situació d’enguany respecte a la de l’any passat, quan hi va haver pressupostos “aprovats en data i amb majoria independentista”. Vilagrà ha replicat que les negociacions “van començar amb tothom al mateix moment” però “van evolucionar de manera diferent”. “No és cert que es va prioritzar o marcar uns privilegis o fer propostes més intenses per a uns o altres; al contrari”, ha insistit.
El diputat de Vox Joan Garriga ha considerat un “escàndol” que es prevegi aprovar els pressupostos amb 3 mesos de retard i ha titllat les negociacions entre el Govern i els de Salvador Illa de “pur teatre”. Ha beneït la B-40, tot i que creu que ja fa temps que s’hauria d’haver construït, i el Hard Rock. En canvi, creu que els estudis sobre l’aeroport del Prat no culminaran amb una ampliació i que, en conseqüència, Catalunya “seguirà perdent oportunitats”. En canvi, Sabater ha criticat que els pressupostos incloguin aquests projectes, que tenen “molta població mobilitzada en contra”. La portaveu d’ERC ha defensat que no hi ha “ni un euro” destinat a la B-40 o l’aeroport en els pressupostos, i sí en canvi a salut.
El líder de Cs, Carlos Carrizosa, ha acusat el Govern, el PSC i els comuns de tenir el suport als pressupostos “ja negociat a les taules de diàleg” i ha assegurat que es tracta d’un govern “de legislatures”. Cs, Vox i PP han criticat els diners que el Departament de Presidència destina a la CCMA. En canvi, Vilalta ha celebrat que s’incrementi la dotació pressupostària, la més elevada en 12 anys, i ha desitjat que serveixi per a potenciar els continguts públics juvenils i infantils i la llengua catalana.
El PSC i els comuns, gràcies a qui els pressupostos tiraran endavant, han destacat que aquests són uns comptes necessaris, malgrat que no són els seus.
<strong>1.017 MEUR a Presidència</strong>
En global, el Departament de Presidència té 108 MEUR més que als comptes del 2022: en els darrers pressupostos tenia assignats 909 MEUR i aquest any són 1.017 MEUR, un 11,9% més. El capítol de nòmines té 57,5 MEUR, el de despeses de funcionament, 111 MEUR i el de subvencions es duplica, i passa dels 300 MEUR als 600 MEUR. En aquest cas Vilagrà ha argumentat el gran increment al fet que s’imputa aquí el pressupost de la CCMA.
<strong>140 MEUR per a 3.000 km de fibra òptica</strong>
Entre els punts destacats hi ha el pressupost dedicat a fibra òptica. Segons ha explicat Vilagrà, es preveu habilitar 3.000 km més de fibra òptica durant el 2023, amb una despesa de 140 MEUR. La consellera ha detallat que en 12 anys s’ha construït 4.250 km, de manera que considera que acabar aquest any amb més de 7.000 km en total suposaria “un salt d’escala important”.
Els comptes preveuen destinar 1.067 MEUR a partides relacionades amb la societat de la informació i les telecomunicacions. D’aquests, 845 MEUR seran per al CTTI.
<strong>32 MEUR més a la CCMA</strong>
Del total de pressupost al Departament, 363 MEUR van a l’apartat definit pel Govern de mitjans de comunicació social, amb la CCMA com a principal destinatari, amb 341 MEUR. Durant la seva explicació Vilagrà també ha remarcat l’increment de pressupost destinat a la CCMA, que compta amb 32 MEUR més. La consellera ha subratllat que és l’aportació més elevada dels últims 12 anys.
Segons ha exposat, es busca afrontar els “reptes de futur” dels mitjans de comunicació. Vilagrà ha posat especial èmfasi en l’aposta pel contingut infantil i juvenil, especialment la plataforma SX3.
La consellera també ha dit que confia que en tres anualitats s’haurà fet la inversió necessària per recuperar les retallades, i per això ha defensat “l’esforç pressupostari constant”.
Pel que fa a Esports, als propers pressupostos s’hi destinarà 97 MEUR, 19 MEUR més que a l’exercici anterior. D’aquests, 61 MEUR van al Consell Català de l’Esport, 15 a l’Institut Nacional de l’Educació Física i 14 al Centre d’Alt Rendiment Esportiu.
