Divendres, 31 de març de 2023 - Edició 1709
La República

Víctimes d’abusos sexuals proposen una comissió per investigar l’Església a Catalunya alternativa a la de l’Estat

ACN Barcelona – Activistes i entitats com la Fundació Vicki Bernadet proposen una comissió per investigar els abusos sexuals infantils alternativa a la del Defensor del Poble, aprovada pel Congrés […]

Agències 31/03/2022

ACN Barcelona – Activistes i entitats com la Fundació Vicki Bernadet proposen una comissió per investigar els abusos sexuals infantils alternativa a la del Defensor del Poble, aprovada pel Congrés dels Diputats fa uns dies. El model plantejat és el d’una Comissió de la Veritat, inspirada en la del Regne Unit, i proposen començar la investigació per l’Església a Catalunya, on confien trobar suport del Parlament. Els impulsors volen que la comissió tingui poders coercitius per obligar l’Església a comparèixer i a lliurar documents. Entre els objectius, quantificar l'”iceberg” dels abusos i l’encobriment. “No només volem saber quantes pomes podrides, si no si el barril sencer estava podrit”, afirma Miguel Hurtado, activista que ha escrit l’informe del model.

Víctimes d’abusos sexuals han creat una plataforma, Tolerància 0, i han presentat aquest dijous davant els mitjans de comunicació un informe tècnic-jurídic per demanar que es creï una comissió de la veritat per investigar la pederàstia clerical a Catalunya. El model que plantegen és el d’una comissió independent que emani d’un mandat parlamentari, creada per a aquesta única finalitat, amb poders coercitius d’investigació. El model de Comissió de la Veritat s’ha implantat en països com el Regne Unit, Austràlia i Irlanda.

Les entitats i activistes contra els abusos sexuals han explicat aquesta proposta després que el Congrés dels Diputats aprovés a principis de mes obrir una investigació coordinada pel Defensor del Poble de la pederàstia a l’Església i, per la seva banda, que la Conferència Episcopal Espanyola encarregués al bufet Cremades & Calvo Sotelo una auditoria sobre els abusos, presentada a mitjan febrer. 

“Per autocura i per falta d’il·lusió no podem participar ni en la investigació del Defensor del Poble ni en la de Cremades”, ha dit Hurtado, en la presentació de la proposta, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona, juntament amb Esther Pujol, Alejandro Palomas, Vicki Bernadet -fundadora de la fundació homònima -i Manuel Barbero, creador de l’associació Mans Petites i la denúncia del qual el 2016 va fer aflorar desenes de casos d’abusos al col·legi Maristes Les Corts de Barcelona. 

Una de les principals reclamacions que no veuen recollida en la iniciativa estatal és que la comissió tingui poders coercitius d’investigació, és a dir, que pugui obligar a comparèixer membres de l’Església i a dir la veritat, així com a lliurar documents, per exemple els arxius canònics, i que en cas de no fer-ho, siguin sancionats. 

Hurtado ha recordat que el Síndic de Greuges ja va investigar els abusos sexuals a l’Església a Catalunya, però que tot i el seu compromís i voluntat d'”arribar fins al fons”, es va trobar amb el “mur” de la jerarquia eclesiàstica, que no va voler cooperar, ha resseguit el redactor de l’informe en què es basa la proposta. “No ens podem demanar que visquem en el dia de la marmota”, han advertit. 

La proposta de Comissió de la Veritat té entre els seus objectius principals quantificar el nombre de víctimes i d’abusadors per poder dimensionar l'”iceberg” d’aquestes violències sexuals i, a més a més, anar “més enllà” i investigar si va existir “encobriment sistemàtic” de la jerarquia eclesiàstica. 

Sobre la metodologia de treball, proposen audiències privades per garantir la confidencialitat de les víctimes i documentar-ne oficialment el testimoni; audiències públiques de casos concrets perquè el procés pugui ser el màxim de transparent possible i, en tercer lloc, revisar els arxius canònics.  

L’informe inclou altres qüestions tècniques, com una duració estimada -6 mesos de treballs de preparació i entre 1,5 i 2,5 anys d’investigació, sense sobrepassar els 3 anys- i un pressupost orientatiu -al Regne Unit van destinar-hi 17 milions d’euros anuals i van investigar diverses institucions, no només l’Església-. 

Les entitats i activistes han volgut explicar les raons per no participar a la comissió estatal, ja que no volen ser titllats de “sabotejadors” de la iniciativa. En les properes setmanes, tenen previst lliurar l’informe als grups parlamentaris catalans. La plataforma Tolerància 0 té esperances a Catalunya perquè les formacions que van veure amb bons ulls la seva proposta quan la van plantejar a nivell estatal sumen majoria al Parlament. 

A partir d’aquí, per tirar endavant la comissió, el Parlament hauria d’aprovar una proposició no de llei per a la seva creació, que hauria de comptar amb l’assessorament d’organismes nacionals i internacionals experts en drets humans. Segons el recorregut proposat, llavors caldria aprovar l’estatut jurídic i el pressupost de l’eventual comissió i, després, congelar-la pendent de la reforma del Codi Penal, ja que “no té sentit” crear-la fins que es garanteixi que pugui tenir poders coercitius d’investigació, indiquen. 

<strong>Murs i esperança</strong>

Les víctimes que aquest dijous han participat en la presentació i, que es reconeixen com a activistes contra els abusos sexuals infantils, han expressat com al llarg de la vida s’han topat amb “molts murs”. Esther Pujol ha parlat de murs “judicials, socials i de l’Església” i ha destacat la “frustració” que ha sentit esperant respostes. “Estem cansats de no trobar respostes. Portem molts anys de lluita individual i ara unim les forces per si podem trencar algun d’aquests murs”, ha expressat Pujol, que també ha fet notar que hi ha menys dones víctimes d’abusos sexuals a l’Església denunciants i que espera, amb la seva presència al projecte, visibilitzar aquesta realitat.