Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Vall d’Hebron comença la remodelació del campus amb l’inici de la construcció del nou Institut de Recerca

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Els mil investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) estrenaran edifici el 2023 després que el Govern hagi desencallat el finançament per a una nova construcció que s’ubicarà a l’antiga bugaderia. L’espai tindrà 16.750 metres quadrats i s’hi ubicarà la darrera tecnologia en teràpies avançades com la teràpia gènica o la medicina nuclear. En total, el nou VHIR té un pressupost de 34,8 MEUR, i una part, 17,3 s’obtenen mitjançant un préstec de la Generalitat al VHIR que el centre haurà d’anar retornant amb fons propis, una fórmula que s’utilitza per primer cop per a impulsar un projecte. Es preveu que les obres començaran el mes de setembre i que el VHIR s’hi traslladarà el 2023 amb l’objectiu ”d’apropar la recerca a la societat”.

La construcció del nou VHIR serà la primera gran obra de la remodelació del campus hospitalari projectada el 2017. Per tirar-ho endavant ha calgut desencallar el finançament d’un projecte que costarà al voltant dels 35 MEUR (34,8). Per aconseguir-ho, el VHIR hi destinarà 6,5 MEUR en fons propis, 4,5 dels quals són dels que genera per l’activitat i 2 MEUR són la transferència anunal del Departament de Salut. A més, es compta amb 6,5 MEUR dels fons FEDER i uns 4,5 MEUR més d’aportacions privades. La Generalitat, per la seva banda, fa un préstec al VHIR de 17,3 MEUR que el centre haurà de retornar en 15 anys. No és la primera vegada que s’evita recórrer al sector privat però si que ho és en el cas de fer un projecte nou. Així ho ha explicat en roda de premsa el vicepresident, Pere Aragonès, que ha destacat que es disposa de la ”tresoreria adequada” per poder finançar projectes de ”país de futur”. Està previst que les obres es comencin el mes de setembre i que estiguin acabades el 2023. Integrat a l’entornL’estudi d’arquitectura encarregat d’aquest projecte, BAAS Arquitectura i Espinet/Ubach, han dissenyat un VHIR integrat a l’entorn que té com a característiques principal la seva integració amb l’entorn. Per això, s’ha escollit un color similar al de la roca i que farà ”difícil”, en paraules de l’arquitecte, diferenciar on comença la muntanya i on la construcció. L’edifici vol ser confortable i durable en el temps per ”dignificar” Segons el director del VHIR, Joan Comella, la remodelació d’aquest centre és la ”punta de llança” de la gran transformació del campus que ha descrit com ”un altre gran somni” perquè ha d’implicar connectar dos barris de Barcelona. L’edifici del VHIR s’ha treballat, ha dit Comella, perquè sigui un edifici que permeti veure la recerca i per tant ”apropar la recerca a la societat”. ”Volem que la societat pugui entrar als laboratoris”, ha conclòs Comella, que ha destacat que el sostre de la construcció serà una plaça. El nou VHIR també albergarà tecnologia puntera en l’àmbit de les teràpies avançades, com la genètica. També es preveu comptar amb un nou ciclotró que permetrà el desenvolupament de noves eines de diagnòstic i de tractament basades en radioisòtops, una àrea de màxima expansió a nivell internacional i del a que el Campus Vall d’Hebron ja és un referent actualment.Segons ha destacat la consellera de Salut, Alb Vergés, el nou VHIR ha de ser exemple de la construcció de la ”medicina del present i també del futur”, i ha destacat entendre que la recerca és això, i és ”clau” al sistema sanitari actual. Per això, les autoritats confien en què el nou edifici sigui també un pol d’atracció i retenció de talent.Actualment el VHIR està format per 59 grups de recerca que investiguen cafetars de patologies dels del Parkinson, la diabetis l’ictus o les malalties minoritàries. El 2019 va superar les 1.150 publicacions indexades en revistes científiques. Pel que fa als assajos clínics, el Campus Vall d’Hebron és un dels centres més actius a Europa, amb 1.319 assaigs clínics actius dels quals 310 es van engegar el 2019.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió