ACN Barcelona – ‘Verso suelto’ (Destino), la nova novel·la de l’escriptor barceloní Use Lahoz, arrenca de la vulnerabilitat d’un personatge femení que en l’adolescència ha d’enfrontar-se a conflictes interns i familiars. L’autor narra quatre moments en la vida de Sandra Martos, que van de l’adolescència als 40 anys quan arriba a la maduresa. “Em focalitzo en aquests quatre moments que són molt importants pel seu esperit vital”, ha indicat. Aquesta és una novel·la sobre la cerca del plaer, la complexitat de l’amistat, la lluita de classes i els diners. “La novel·la es podria dir les edats del plaer”, ha manifestat Lahoz.
La protagonista, Sandra Martos, poc abans de fer 15 anys descobreix la seva inclinació sexual i viu la separació dels seus pares. En uns campaments coneixerà la Isa, una monitora de la que aprendrà altres formes de viure. La Sandra buscarà referents fora de la seva família, en l’amistat i també en el cinema i els llibres. La seva vida donarà un gir quan coneix a la Jimena, alumna de família burgesa. La novel·la comença en l’última dècada del segle XX.
Per endinsar-se en el món de la protagonista, Lahoz s’atura en quatre moments i determinants de la vida d’aquesta noia de barri: l’adolescència, primera joventut, segona joventut i la maduresa, quan arriba als 40 anys. “Em focalitzo en aquests quatre moments que són molt importants pel seu esperit vital”, ha indicat.
L’autor ha descobert a l’acabar d’escriure el llibre els temes que conté la història. Lahoz apunta que ‘Verso suelto’ és “una novel·la sobre la cerca del plaer en determinades edats, sobre el no saber desprendre’s a temps de records i de coses materials, és una novel·la també sobre el plaer, que s’expressa de diferents maneres en diferents edats”, així com “la necessitat de buscar una família fora de la família”. També parla de la lluita de classes i els diners. “Hi ha molts temes perifèrics”, ha declarat.
Els personatges, ha detallat, “són fills meus i del seu temps i del seu entorn”. Sandra, ha declarat, és un personatge d’avui i qui les acompanyen també. En aquest sentit, ha ressaltat que és una “novel·la sobre la complexitat de l’amistat i sobre mantenir sentiments al llarg del temps. Ella no ha sabut desprendre’s i superar la idealització d’una amistat”.
Ha remarcat que ell no maltracta a cap dels seus personatges, sinó que tracta de no defraudar-los. “Això ho faig a través de la humanització dels personatges i els hi dono llibertat de pensament”. Els hi pot treure llibertat d’acció, ha reconegut, però no de pensament.
La protagonista troba refugi en l’art. De fet, l’escriptor ha manifestat que l’art ens transforma i té capacitat transformadora, però qui ens canvia a la vida, ha assegurat, són les persones. “Les novel·les ens permeten anar a altres dimensions i mons i a entendre comportaments humans”
<strong>Escenografia</strong>
L’escenografia és molt important en les seves novel·les. Apunta que repeteix les escenografies com Barcelona o Valdecádiar i això respon a la idea de crear un univers propi. En aquest cas, com són fills del seu temps són personatges que viatgen i viuen experiències.
<strong>L’autor</strong>
Use Lahoz (Barcelona, 1976) és autor de set novel·les, entre les quals ‘Los Baldrich’, ‘La estación perdida’, ‘Los buenos amigos’ i ‘Jauja’; dels poemaris ‘Envío sin cargo’ i ‘A todo pasado’ i del llibre de viatges ‘París’. Ha guanyat diversos premis com el Talent FNAC 2009, Premi Ojo Crítico 2012 i Premi Primavera 2013. Como periodista va ser Premi Pica d’Estats 2011. És professor a l’Universitat Sciences Po de París i col·laborador habitual a RNE i a ‘El País’.
