Dilluns, 27 de juny de 2022 - Edició 1432
La República

Urbanisme aprova la restauració dels Prats d’Albinyana de la Pineda, condició prèvia per a la ZAL del port de Tarragona

ACN Tarragona – La Comissió territorial d’urbanisme de Tarragona ha aprovat aquest dimecres el projecte de restauració dels Prats d’Albinyana de la Pineda, a Vila-seca, impulsat per l’Autoritat Portuària de […]

Agències 25/05/2022

ACN Tarragona – La Comissió territorial d’urbanisme de Tarragona ha aprovat aquest dimecres el projecte de restauració dels Prats d’Albinyana de la Pineda, a Vila-seca, impulsat per l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT). La recuperació d’aquest espai humit, inclòs a la Xarxa Natura 2000 i al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) és una condició prèvia indispensable perquè el port pugui iniciar les obres de creació de la seva Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). La nova ZAL tindrà un total de 92 hectàrees, just al costat d’aquest espai natural inclòs a la Xarxa Natura 2000, i suposarà una inversió pública de 72,8 milions d’euros. En concret, s’ubicarà en el recinte portuari, al terme municipal de Vila-seca, i adjacent al nucli urbà de la Pineda.

El Pla especial d’ordenació de la ZAL va establir, com a mesura compensatòria del seu impacte ambiental, planificar i executar el projecte de restauració i ordenació de la zona dels Prats d’Albinyana. Són 37,78 hectàrees situades al costat d’on s’ubicarà la ZAL. Concretament, a l’espai de la Séquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Séquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana. Ambdós espais també estan inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN).

Pel mig de l’àmbit discorre un canal de desguàs, que drena les aigües pluvials contingudes per la variant de Vila-seca (A-7). A més, part de l’espai dels Prats d’Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca. Com a patrimoni cultural, destaca la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis.

Segons Urbanisme, malgrat totes les figures de protecció dels Prats d’Albinyana, els seus valors naturals es troben en risc per les “constants pressions i impactes de l’entorn, que han provocat una pèrdua continuada de biodiversitat”. La restauració de l’espai. Així, té l’objectiu de “revertir aquesta situació” amb la “creació d’hàbitats assimilables als valors que s’han degradat”.

<strong>Llacuna de grans dimensions</strong>

El projecte aprovat proposa el desviament del canal de drenatge de l’A-7 actual cap al límit est de la zona de la Xarxa Natura 2000, bordejant la zona delimitada del jaciment arqueològic de Cal·lipolis per desembocar dins del port, sota el futur moll. Això permetrà crear una llacuna de grans dimensions, amb illes que podrien ser de gran atractiu per a grups d’ardeids o fins i tot per a la gavina corsa. Aquesta distribució, a més, permetria un millor tractament integrat de l’espai protegit sense la presència d’un canal al mig, segons la Comissió d’Urbanisme.

D’altra banda, el Pla especial d’ordenació de la ZAL estableix que, per assolir la restauració completa dels Prats d’Albinyana, serà necessari desplaçar el contradic de ponent fora de l’àmbit de la Xarxa Natura 2000. Això obligarà a desmuntar el dic actual i reomplir amb material adequat per construir la platja contra el dic i poder-hi reproduir hàbitats litorals. A la pràctica, aquesta actuació ha de suposar eliminar els primers 600 metres de l’espigó i la inclusió d’aquest nou espai alliberat a la platja de la Pineda. El projecte de restauració proposa la creació d’una llacuna temporal i un sistema dunar sobre la pròpia platja.

<strong>Pressupost d’1,6 MEUR per a la restauració</strong>

El pressupost de les obres de restauració és d’1,6 milions d’euros, amb un termini d’execució de dotze mesos. El 84% dels terrenys afectats per la són de titularitat pública. Els sòls de titularitat privada s’obtindran per expropiació. Precisament, el Consell Executiu d’aquest dimarts va declarar urgent l’ocupació dels béns i els drets afectats d’expropiació per aquest projecte de restauració.