Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

UP alerta que la nova normativa europea per acabar amb les gàbies d’aviram suposaria més d’un milió d’euros per granja

|

- Publicitat -

ACN Lleida.-Unió de Pagesos (UP) rebutja la nova normativa que vol implantar la Unió Europea per acabar amb la producció d’aviram en gàbies. Alerten que actualment el 83% de la producció d’aviram a Catalunya es fa amb gàbies i que eliminar-les suposaria una inversió de més d’un milió d’euros en una explotació mitjana d’entre 50.000 i 60.000 animals. Alerten, a més, que canviar el tipus de producció no cobriria la demanda i que per tant s’hauria d’importar carn i ous de fora i que aquests no complirien la normativa. El sector de l’aviram recorda, a més, que encara estan pagant les inversions del 2012 per ampliar les gàbies seguint la nova normativa de benestar animal i que la covid-19 els ha causat pèrdues d’un 25% pel descens de vendes en restauració.

El responsable de Sectors Ramaders a la Comissió Nacional Permanent d’UP, Jordi Armengol, diu que si finalment la Unió Europea obliga a canviar el sistema de producció, serà impossible produir l’aviram necessari per cobrir la demanda actual. En conseqüència, alerta, caldrà importar producte d’altres països que, a més, no complirà la normativa de benestar animal que reclama la UE. Jordi Vilamajó, membre de l’Executiva de l’Aviram d’UP, afegeix que la disminució de l’oferta implicarà el tancament de granges i, per tant, la despoblació del territori. A més, l’eliminació de les gàbies d’aviram suposarà també un “encariment de la producció” ja que s’hauran d’habilitar les granges i traslladar els animals de la gàbia al terra. Josep Maria Baqués, responsable nacional d’Aviram d’UP, concreta que s’hauria d’invertir en treure la instal·lació que hi ha dins el galliner -una instal·lació renovada fa 10 anys i que encara no s’ha amortitzat- i fer-ne una de nova. “No es poden posar gallines a terra sense que tinguin uns menjadors, uns abeuradors i uns nius on puguin entrar a pondre ous i d’on es pugui recollir la posta”, explica.Carlos Sanz, membre de l’Executiva de l’Aviram d’UP, recorda que, a més, a aquestes despeses se sumaria el fet que els ingressos han baixat a causa de la covid-19 “per la caiguda del turisme i de la restauració”, una baixada al voltant del 25% respecte al 2019, quan no hi havia pandèmia.Si finalment Europa obligués a acabar amb les gàbies, però, demanen que donin “temps” per adaptar-se, un mínim de 15 anys, comenta Vilamajó. “Encara no hem tingut temps d’amortitzar i rentabilitzar la inversió del 2012 i ja ens demanen entrar en una altra actualització”, lamenta. És per això que també demanen ajudes per fer front a les despeses perquè “sense ajudes és la mort del sector”, afegeix Vilamajó i “les ajudes del 2012 de la Generalitat van ser insuficients”.Catalunya compta amb 264 granges de gallines ponedores (el 20 % del total estatal i l’11 % del cens estatal): 61 camperes (4 % del cens català), 141 en gàbia o a terra (92 % del cens català) i 62 ecològiques (4 % del cens català), segons dades de Ministeri d’Agricultura. La producció d’ous és de l’ordre de 95,5 milions de dotzenes d’ous/any i el 98 % dels ous són de gallina.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió