ACN Lleida.-Unió de Pagesos considera “equivocades i desviades” les bases de la proposta d’acord per al Pla Estratègic estatal de la Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027 que el ministre d’Agricultura, Luis Planas, debatrà amb les comunitats autònomes el 14 de juliol. En aquest sentit, l’organització adverteix de “l’elevat impacte negatiu” que la proposta ministerial pot comportar en la renda de la pagesia professional. A la vegada, Unió de Pagesos denuncia “la manca de lleialtat” del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural respecte a la posició concertada a la Taula Agrària entre els representants del sector i la consellera Jordà “al prioritzar exclusivament un volum econòmic idèntic al del 2020 en els ajuts directes de la PAC”.
Unió de Pagesos veu amb preocupació les bases de la proposta del Ministeri d’Agricultura per al Pla Estratègic estatal de la nova PAC que es va filtrar aquest dimecres arran de la reunió de la Comissió Sectorial que va reunir el secretari general d’Agricultura del Ministeri i els seus homònims autonòmics. El sindicat considera “imprescindible i irrenunciable” un ús de la subsidiarietat a fons a l’Estat en favor del suport a una renda viable i la resiliència de la pagesia professional, que la futura normativa de la PAC preveurà després de l’acord entre el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea d’Agricultura en la reforma de la PAC per al període 2023 -2027.El sindicat considera la proposta del ministre Planas “del tot erràtica en aquest aspecte”. En aquest sentit, assenyala que, a la reducció d’un 1,46% del límit màxim d’ajuts directes (LMAD) del 2023 respecte els del 2020, cal sumar-hi la no devolució de la dotació de la reserva de crisi en cas de no usar-se (fins ara, el 2015 i el 2020 s’ha retornat cada any) i la dotació d’un 25% del LMAD a ecoesquemes (mesures a favor de la lluita contra el canvi climàtic, el medi ambient o el benestar animal), que comportaran a la majoria de la pagesia una reducció d’entrada del 31 % dels fons destinats a sostenir la seva renda.La proposta del Ministeri d’Agricultura proposa una definició d’agricultor actiu (condició per ser beneficiari dels ajuts directes de la PAC) basada en el fet que s’obtinguin almenys un 25% dels ingressos totals d’activitats agràries. Tot i això, proposa establir una franquícia exempta del seu compliment de 5.000 euros, la màxima que preveurà la nova normativa de la PAC, expliquen des d’UP. A l’Estat, segons dades de la Comissió Europea, l’any 2019 els perceptors d’ajuts directes de la PAC van ser 663.154, dels quals 457.435 van rebre 5.000 euros o menys. L’organització considera que Planas, amb aquest plantejament, “proposa eximir del compliment de què l’agricultura no és una part residual en la seva economia d’entrada a un 68,98% dels beneficiaris al·legant que l’agricultura a temps parcial en determinats territoris desenvolupa una funció social i mediambiental”. Unió de Pagesos sosté que aquesta fonamentació “s’allunya de la situació socioeconòmica del món rural espanyol”, ja que “el nivell de vida i les pensions de jubilació a l’Estat no es poden comparar amb la dels països més rics de la Unió Europea, on es pot entendre la necessitat d’anar al màxim previst a la nova normativa comunitària”. El sindicat considera que fer-ho a l’estat espanyol seria “una errada i un despropòsit” ja que “hi ha pagesos professionals que per la seva dimensió no arriben als 5.000 euros” i assenyala que “aquesta xifra permetrà fins i tot a pensionistes espanyols amb la pensió màxima de jubilació de la Seguretat Social (el 2021 era de 2.707,49 euros per 14 pagues) continuar percebent els ajuts directes de la PAC”. L’organització agrària defensa, per tal de protegir els sectors socials del món rural espanyol (jubilats amb cotitzacions a l’extint Règim Especial Agrària de la Seguretat Social que el 2021 tenen pagues inferiors als 700 euros), l’exempció hauria de situar-se en 1.250 euros. D’aquesta manera, “s’exclouria també els no professionals del 32,66% dels perceptors entre més de 1.250 i 5.000 euros i alliberaria addicionalment un 11% del LMAD que és el que perceben”, segons UP. En aquest darrer cas, les terres que volguessin dedicar a horts familiars, podrien anar via arrendaments a redimensionar les explotacions de la pagesia professional i per les quals cobrarien el corresponent cànon d’arrendament, assenyalen des de l’organització. Així mateix, remarca que el desembre del 2019 a l’estat espanyol només hi havia, de mitjana, 259.334 persones d’alta al règim d’autònoms de la Seguretat Social del CNAE 01 (agricultura, ramaderia, caça i serveis). Per al sindicat, un altre aspecte controvertit respecte al suport a una renda viable és la convergència dels ajuts directes desconnectats de la producció, entre el 2022 i el 2026. Sobre aquesta qüestió, Unió de Pagesos afirma que, lluny del que va manifestar Planas a l’aplicar una retallada (entre el 25,81% i el 27,75% del que sobrepassaven el valor mitjà de la seva agroregió) als perceptors d’aquests ajuts per sobre de la mitjana de l’agroregió on disposen de drets d’ajut, el sindicat calcula que a Catalunya quasi el 50’% dels drets d’ajut afectats per la convergència negativa es corresponen a explotacions agràries prioritàries en mans de la pagesia professional. Així mateix, lamenta que “aquest moviment va comptar amb la passivitat i deslleialtat als acords de la Taula Agrària de la conselleria catalana”.En aquest sentit, l’organització agrària adverteix que si no es rectifica l’ús que proposa el ministre als ajuts directes associats a la producció, per establir-hi una part d’ajut associat adreçat a pal·liar les retallades de la nova convergència negativa de les explotacions en mans de la pagesia professional, “les noves retallades poden assolir entre un 16,66% i més d’un 250% del valor que sobrepassin de la mitjana de l’agroregió on disposaran dels nous drets d’ajut”, segons estima el sindicat. Unió de Pagesos reitera la necessitat de canviar el model històric dels ajuts directes de la PAC tot i que, per fer-ho, defensa que cal usar totes les possibilitats que la subsidiarietat prevista a la PAC ofereix “per no posar en risc o directament provocar l’abandonament de la pagesia professional catalana afectada”. “Aquesta condició consta a la posició concertada a la Taula Agrària i, hores d’ara, almenys de forma pública, sembla obviada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural”, assenyala l’organització agrària.
