ACN Banyoles – Unió de Pagesos ha denunciat aquest dimarts al migdia la “sagnia” que hi ha en el sector lleter català i en responsabilitza les grans cadenes de supermercats perquè fixen un preu de la llet per sota de cost. El sindicat ha organitzat una protesta a les portes de l’Esclat de Banyoles, on han vessat cartrons de llet de marca blanca plens de llet tenyida de vermell, representant la sang dels productors. Amb l’objectiu de posar fi a aquesta lluita de preus que viuen els ramaders des de fa anys, Unió de Pagesos ha presentat un decàleg de deu mesures, entre les quals hi ha un marc normatiu que garanteixi un preu just perllongat en el temps i la implicació de la Generalitat i l’Estat per garantir la cadena alimentària.
A principis d’aquest mes de maig Unió de Pagesos denunciava a la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC) que sancionés a Bonpreu, Lidl i Mercadona per haver fixat preus a la venta de llet de marca blanca idèntics. Aquest dimarts, el sindicat ha portat la denúncia davant del supermercat Esclat de Banyoles, on han vessat cartrons de llet tenyits de vermell per simbolitzar la “sagnia” que pateix el sector a causa d’aquestes tres empreses.
El responsable del sector boví de la llet d’Unió de Pagesos, Marc Xifra, assegura que no s’entén que hagin venut els cartrons de llet al mateix preu els tres supermercats quan “tenen uns costos de producció diferents”. Per això els ramaders consideren que s’ha vulnerat la llei de competència i això ha anat en detriment dels pagesos, que els han forçat a vendre per sota del preu de producció. “No entendríem que anéssim a un carrer i tots els bars tinguessin els entrepans al mateix preu, els cafès o els refrescos”, ha afegit Xifra.
A banda de la denúncia pública dels pagesos, el sindicat ha presentat un decàleg de mesures que caldria aplicar per garantir la supervivència del sector. La primera d’elles és establir un marc legal que garanteixi als vaquers uns preus justos de la llet perllongats en el temps. Per altra banda, demanen a l’executiu espanyol que modifiqui la llei estatal perquè defineixi la quota a partir de la qual es pot parlar d’abús de posició de domini per denunciar les males praxis de la indústria. A més, la llei també hauria de garantir que no es permeti la revenda a pèrdues perquè els grans distribuïdors no facin servir la llet com a producte reclam.
<strong>Deures pel Govern</strong>
El decàleg també posa deures al Govern, a qui demana que posi recursos econòmics i humans per garantir el compliment dels contractes entre productors de llet, indústria i distribuïdors. A més demanen a l’Agència Catalana de Consum que emplaci els supermercats a garantir un etiquetatge correcte de la llet. També els demanen suport a la producció local i foment de la diversitat productiva.
Amb aquestes mesures, els ramaders volen posar fi a la davallada de productors de llet que hi ha a Catalunya en els últims anys. El 2001 hi havia 1.224 granges de vaques a Catalunya i el 2017 només en quedaven poc més de 500. El març d’aquest 2023 ja n’eren només 380. Ara Xifra ha assegurat que si la situació no canvia “en menys de deu anys no quedarà cap granja oberta”.
