ACN Sabadell.-Les obres per construir una nova promoció d’habitatges al centre de Sabadell han deixat al descobert dues galeries subterrànies i part de l’antiga muralla que protegia el Raval de la ciutat. Els treballs arqueològics que s’hi estan duent a terme han permès localitzar una dotzena de sitges, un indicador econòmic que en aquest emplaçament, situat a la Via Massagué, hi vivia gent benestant capaç de produir i emmagatzemar aliments, Al seu interior, a més, s’hi ha trobat material com peces de ferro, restes de fauna dels àpats o monedes de l’època de Jaume I i Jaume II. A la mateixa parcel·la els arqueòlegs hi han localitzat dos forns de terrissa corresponents a una de les famílies productores de la localitat dels segles XVII i XVIII.
La troballa s’ha fet en un tram del centre de la ciutat, molt a prop d’on es tenia constància del pas de l’antiga muralla que als segles XIV i XV protegia la capital vallesana. Ara, però, es confirma que aquesta protecció s’estenia més enllà, pel sector del Raval de la localitat, amb fossats amples que convertien l’emplaçament en una de les fortificacions més ben protegides de les contrades. “En els 30 anys d’intervencions arqueològiques urbanes s’ha pogut localitzar trams de muralla, alguns d’ells arrasats, però en alguns punts de la ciutat encara són visibles”, apunta Genís Ribé, tècnic del Museu d’Història Sabadell. Una de les més destacades es troba a tocar del lloc on s’han localitzat les restes actuals, al carrer Les Valls, on l’excavació en una antiga llar d’infants va permetre destapar part de la muralla i el fossar, unes restes que es van conservar i que encara es poden veure als baixos del restaurant que es va instal·lar el lloc.El tram que s’ha trobat ara té 30 metres de llargada i està força malmès, donat que a principis del segle XX es van construir subterranis a les cases de l’època que van afectar la muralla, deixant únicament restes als extrems on hi ha les parets mitgeres. “Són Béns Culturals d’Interès Nacional, i necessiten protecció”, recorda l’arqueòleg Jordi Roig, encarregat de la intervenció al solar.Galeries subterrànies: de la protecció a l’emmagatzematgeUn dels elements que més curiositat desperta és la descoberta de dues galeries subterrànies, elements que ni tan sols els propietaris de les cases coneixien. “Són galeries excavades al subsòl, en terra i roca, que s’endinsen amb passadissos que fan lleugers girs i solen acabar en una càmera circular amb un petit banc per seure-hi”, explica Roig.Són grutes que daten de mitjans del segle XVII i que s’haurien utilitzat durant el segle XVIII, i que sempre que se’n troben generen controvèrsia, amb tot de llegendes i rumors que els atribueixen des de usos esotèrics a connexions amb esglésies properes. Els estudis, però, assenyalen que s’utilitzaven inicialment com a element de protecció, i posteriorment com a rebost d’aliments.Així, al segle XVII eren freqüents en viles i masies, i servien d’amagatalls perquè els residents en una llar es poguessin refugiar en moments puntuals de saquejos de tropes armades o assalts de bandolers. Als segles XIX i XX, però, van perdre el seu ús original, i si bé en alguns casos es van reduir de llargada per reconvertir-se en petits rebostos, en moltes ocasions es van reomplir de terra o simplement es va tapar l’entrada, quedant en l’oblit.”Era una cosa secreta, ni les pròpies famílies de la casa en tenien constància, ni en sabien de l’existència, d’aquí la sorpresa de trobar-ne”, apunta Roig. Sitges: riquesa i brossa reconvertida en tresorsLa finca també ha permès trobar fins a dotze sitges. Es tracta de recipients que tancaven de manera hermètica, i que s’omplien de gra i altres cereals per al seu emmagatzematge, però que quan perdien la seva funció es convertien en un petit abocador que s’omplia de restes i es tapava.Això ha permès examinar el seu interior, i trobar entre allò que un dia va ser brossa petits tresors que permeten determinar la rellevància de la família que havia viscut a la zona i establir la cronologia a què corresponen. “Aquí ni havia una dotzena, i això és un indicador econòmic, quantes més sitges, més capacitat d’emmagatzematge i, per tant, major producció”, detalla l’arqueòleg.D’aquí que s’hagi determinat que en aquesta zona de l’antic barri medieval del Raval de la ciutat hi hauria residit algun personatge rellevant o benestant. Al seu interior s’hi ha trobat peces de terrissa, de diversos materials, restes de fauna d’àpats, eines de ferro o monedes de l’època de Jaume I i Jaume II.Al costat de les sitges també hi ha aparegut un espai fons, de diversos metres de fondària, que encara s’està estudiant, però que podria haver estat una cambra o fins i tot haver desenvolupat funcions de presó.Dos forns de terrissaEl conjunt arqueològic el complementen dos forns de terrissa dels segles XVII i XVIII. Un d’ells està més afectat perquè es trobava en el soterrani d’una de les cases, mentre que el segon està millor conservat.Disposen de dues cambres sobreposades de combustió o cocció de peces, i corresponien a la família Escayola, una de les cinc productores de terrissa del Sabadell de l’època, i que entre 1650 i 1800 tenien els centres productors en aquella zona, fins que es van mudar a l’altre cantó de la Via Massagué.La família procedia de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), i pels volts del 1600 es va traslladar a Sabadell, on va comprar diverses cases al barri del Raval. Allà s’hi van instal·lar per convertir l’espai en un centre terrisser, per produir i posteriorment comercialitzar els seus productes al mercat de la plaça Major.De jaciment a acollir 24 habitatgesL’espai, però, un cop s’hagi estudiat i catalogat tot allò que s’hi ha trobat, es convertirà en una promoció d’edificis. El projecte, però, s’ha retardat, com sempre que hi ha troballes arqueològiques o perspectives de localitzar-ne.La propietat va demanar la llicència a l’agost de l’any 2019, amb l’expectativa que de cara al març es pugui resoldre. “La llicència està condicionada als treballs d’arqueologia”, admet Marc Calvo, arquitecte de la promoció i representant de la propietat.Abans d’adquirir l’espai, però, es va analitzar l’operació amb l’arqueòleg Jordi Roig de cara a les expectatives de trobar-hi restes, tenint en compte l’aparició de trams de la muralla a la zona. Després d’unes primeres comprovacions, es va descartar l’aparició de la muralla en planta baixa, i en enderrocar les cases existents és va procedir a fer la fase de prospecció manual, més lenta i difícil de preveure.Quan tot estigui analitzat, es donarà pas a la construcció de l’edifici, que tindrà planta baixa amb altell i tres pisos d’alçada. Acollirà tres locals comercials i 24 habitatges, amb dues plantes subterrànies que faran les funcions d’aparcament.
