Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

Unes excavacions arqueològiques treuen a la llum l’antic monestir de Sant Cristòfol de Manresa, del segle XIII

ACN Manresa.-Una intervenció arqueològica duta a terme a la zona coneguda com els Plans de Santa Caterina de Manresa ha fet aflorar les restes de l’antic monestir de Santa Cristòfol, […]

Avatar
Agències 17/03/2021

ACN Manresa.-Una intervenció arqueològica duta a terme a la zona coneguda com els Plans de Santa Caterina de Manresa ha fet aflorar les restes de l’antic monestir de Santa Cristòfol, del segle XIII, així com també de l’església de Santa Caterina, que s’hi va construir a sobre a inicis del segle XVI. A més, s’ha descobert que, posteriorment, entre els segles XVI i XIX, en aquest indret s’hi va construir un obrador vitivinícola. També han aparegut petits fragments de ceràmica d’època romana. La intervenció ha permès documentar que l’emblemàtica torre de Santa Caterina de Manresa –una construcció del segle XIX-, ubicada a 200 metres de l’indret, s’hauria construït amb pedres provinents del jaciment.

La intervenció arqueològica als plans de Santa Caterina ha estat especialment rellevant ja que ha permès localitzar restes del monestir de Sant Cristòfol i de l’església de Santa Caterina. Segons els experts, la localització d’aquestes dues estructures en aquest indret no seria casual, ja que segurament es tractava d’un encreuament de camins entre Montserrat, Manresa i Igualada de gran importància des del segle X. Els edificis originals van ser enderrocats en el marc de la Guerra Civil Catalana (1461-1472) . La intervenció ha permès identificar els nivells que corresponen als diferents segles. L’església –primer coneguda amb el nom de Sant Cristòfol i després com a Santa Caterina- és de planta rectangular i està orientada en sentit est-oest, amb el presbiteri situat a l’est, i diferenciat només de la nau per dos graons interiors. En aquest àmbit s’hi observen dues fases: el mur originari de pedra lligada amb argila (segle XIII) i la reforma feta amb la reutilització dels blocs originaris, lligats amb morter (segle XVI). A tocar de la nau de l’església també ha aparegut una sepultura excavada a la roca orientada en sentit est-oest. Els arqueòlegs apunten que podria formar part d’una necròpoli alt-medieval que podria explicar la ubicació posterior de l’església. L’origen de la torre de Santa CaterinaEls treballs també han permès descobrir que l’emblemàtica torre de Santa Caterina de Manresa –que data del segle XIX- s’hauria construït amb pedres del jaciment. Segons s’ha documentat, durant la Guerra del Francès i, més concretament, en el marc del saqueig de Manresa (1811), aquest indret es va abandonar. Els arqueòlegs, per tant, creuen que l’edifici –que en la part final de la seva vida feia funció de mas i d’obrador vitivinícola- va quedar definitivament abandonat i derruït entre els segles XVII i XIX.Restes d’època romana i estructures d’un obrador vitivinícola En el marc de l’excavació arqueològica també s’han localitzat petites restes de ceràmica que podrien ser d’època romana (segles I-III). Tot i això, els arqueòlegs expliquen que no s’han pogut contextualitzar ni associar a cap estructura. D’altra banda, també han aparegut construccions del segle XVI com són un celler, una tina, dues cassoles de premsa i un estable que anirien lligades a un mas amb un ús d’obrador vitivinícola. En concret, la tina que s’ha trobat és de les més antigues localitzades fins ara al Bages. Continuïtat a les excavacionsL’Ajuntament de Manresa va destinar l’any 2020 al voltant de 30.000 euros de pressupost als treballs arqueològics i, per aquest 2021, la partida que s’hi destinarà serà de 40.000 euros. L’objectiu és arribar als estrats que falten per excavar i, al mateix temps, consolidar, restaurar i conservar les estructures que ja han sortit a la llum. El consistori també treballa perquè el jaciment pugui ser visitable.