Dimarts, 7 de febrer de 2023 - Edició 1657
La República

Una víctima de tràfic de persones: “Sentia que la meva vida ja no tenia sentit, havia perdut el rumb”

ACN Barcelona – “Sentia que la meva vida no tenia sentit, havia perdut el rumb”. Així de contundent s’ha expressat la Giset, una víctima del tràfic de persones que rep […]

Agències 11/01/2023

ACN Barcelona – “Sentia que la meva vida no tenia sentit, havia perdut el rumb”. Així de contundent s’ha expressat la Giset, una víctima del tràfic de persones que rep atenció al servei de Psiquiatria Transcultural de la Vall d’Hebron. La dona va arribar al centre derivada de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UMTH) de l’Ajuntament de Barcelona, que des de 2016 acompanya aquestes persones. La Giset és un exemple de les dificultats que els i les afectades presenten per superar l’estrès posttraumàtic, l’ansietat o els trastorns patits. De fet, els especialistes apunten que el 40% de les víctimes requereixen atenció psiquiàtrica. Dels casos atesos a l’UMTH, la majoria ha passat per explotació sexual i prové de Nigèria,Colòmbia i Veneçuela.

Tràfic d’òrgans, explotació sexual, treball forçós, esclavitud domèstica accions delictives i mendicitat. Aquests són alguns dels delictes relacionats amb el tràfic de persones que la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans de l’Ajuntament de Barcelona ha atès des de la seva posada en marxa l’any 2016.

Segons ha explicat Laura Pérez, regidora de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2020 el servei va tendre 277 persones i l’any 2021 229. El 77% d’aquestes havia estat víctima d’explotació sexual i el perfil majoritari és el d’una dona de 20 a 40 anys provinent de Nigèria, Colòmbia i Veneçuela. No obstant, també s’ha detectat un increment d’atenció a homes de la tercera edat obligats a exercir la mendicitat. A banda, la pandèmia sanitària també ha comportat un canvi en les dinàmiques i les formes de funcionament de les xarxes de tràfic. Aquestes han aprofitat per diversificar espais i modalitats d’explotació de manera més invisibilitzada, el que suposa una major dificultat per accedir a les possibles víctimes

Pérez ha afirmat que quan les víctimes arriben a la unitat, en la majoria de casos derivades per d’altres serveis municipals o pels cossos policials, sovint presenten un estat anímic molt baix a causa de “les realitats viscudes i que són especialment traumàtiques”. Aquest fet, segons explica Verònica Gímenez, coordinadora de l’UMTH, fa que el 40% dels i les afectades requereixin acompanyament psiquiàtric perquè puguin recuperar les ganes de viure i reprendre el rumb de la seva vida. Tot plegat des de la proximitat i amb la voluntat d’ajudar-les a reconstruir l’autoestima, el seu autorespecte i l’autocapacitació.

En aquesta línia, Gimenez assenyala el 100% dels i les víctimes presenten “un impacte psicològic greu” que pot esdevenir o no un problema de salut mental. Amb l’objectiu de poder oferir un tracte més personalitzat a les víctimes, l’any 2018 la UMTH va arribar a un acord amb la unitat de Psiquiatria Transcultural de la Vall d’Hebron per treballar de forma coordinada en l’atenció d’aquestes víctimes. Format per tres professionals, aquest programa es dirigeix a pacients que, per pertànyer a un grup cultural minoritari, plantegen alguna dificultat que impedeix la seva bona gestió d’assistència en el circuit de salut mental.

<strong>Combatre l’estigma envers la psiquiatria</strong>

“El que fem quan comencem a treballar amb una d’aquestes persones és fer una valoració psicològica per determinar el grau de l’impacte, el risc per a la seva integritat mental i quina simptomatologia presenta”, indica Gímez que afirma que l’objectiu és establir una bona connexió amb el programa de l’hospital barceloní perquè des d’un primer moment els i les pacients se sentin acollides i segures. “Fem un gran esforç per a desmuntar la concepció negativa que moles víctimes tenen de la psiquiatria, ja que sovint venen de països en què anar al psiquiatra no està normalitzat i es considera bogeria”, apunta la responsable de la UMTH.

Per aquesta raó, i per garantir que les persones afectades acudeixen a les visites s’ofereix un acompanyament presencial per part dels tècnics municipals. Aquesta coordinació és clau per a garantir l’èxit de la recuperació. En el darrer any, l’equip del programa de Psiquiatria Transcultural ha fet 30 primeres visites a víctimes ateses per la UTEH.

Segons la psiquiatra de la Vall d’Hebron, Mar Ramos, “el fet que la psicòloga pugui acudir a la primera visita amb el pacient facilita establir el primer vincle”. En aquest sentit indica que el procés de recuperació “és imprescindible per passar de ser víctima a ser supervivent”. Així, detalla que aquestes persones sovint han patit “moltes violències al país d’origen, en trànsit i també arribar a l’Estat”. Des del seu punt de vista és imprescindible que els afectats vagin endavant i que no es revictimitzi. Alhora apunta que els processos solen ser “molt llargs” i que els tractaments en moltes ocasions poden durar anys perquè hi ha fonaments i valors, fins hi tot sobre un mateix, que han resultat danyats i s’han de reconstruir.

<strong>Recuperar les ganes de viure</strong>

Precisament aquest és el cas de la Giset, una colombiana que va venir a l’Estat en busca d’una vida millor. “Com tothom, jo vaig marxar del meu país buscant una millor qualitat de vida i poder ajudar la meva família”, ha explicat sense deixar veure el seu rostre davant la càmera. Giset ha assegurat que la situació en què va trobar-se un cop va arribar aquí “no era la que esperava” perquè “havia vingut amb unes il·lusions i uns somnis i no van passar com havia planejat”. Afirma que emocionalment se sentia perduda: “No trobava cap solució per a tot el que estava vivint perquè com a persona sentia que havia perdut el rumb i els valors i que res tenia sentit”. Assegura que trobar el suport dels professionals del la UMTH va ser clau per encarrilar la seva recuperació.

“Quan va començar la manca de son i l’ansietat em van recomanar anar al psiquiatra”, comenta la víctima que assegura que en un primer moment va mostrar les seves reticiencies perquè al seu país quan algú rep aquesta mena de tractament és “perquè està molt malament”. No obstant, relata que les explicacions que va rebre per part de l’equip de la UMTH van ajudar-la a entendre “que tot era part del procés de recuperació i que no passava res per anar-hi”. Avui en dia, dos anys després d’encetar el tractament, afirma que té una feina estable, que li agrada i que l’ha ajudat a tornar a tenir il·lusió.