Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Una víctima de discriminació per racisme: “Quan truques a una immobiliària, la primera pregunta és d’on ets”

ACN Barcelona.-L’Ajuntament de Barcelona ha sancionat per primera vegada un cas de discriminació per racisme a l’hora de llogar un pis, una infracció prevista a la Llei 18/2007 del Dret […]

Avatar
Agències 06/08/2021

ACN Barcelona.-L’Ajuntament de Barcelona ha sancionat per primera vegada un cas de discriminació per racisme a l’hora de llogar un pis, una infracció prevista a la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge. El consistori ha conclòs un expedient sancionador de 45.000 euros a la propietat d’un domicili ubicat a la Barceloneta i a l’empresa que el comercialitza per negar la possibilitat de llogar-lo a una persona d’origen marroquí. En Redouane Mehdi, la víctima explica que, sovint, quan truca a una immobiliària i noten el seu accent, la primera pregunta que li fan és d’on és. “La comunitat marroquina ho pateix molt, i vull que el meu cas serveixi d’exemple per a tots els immigrants”, subratlla.

Els fets van tenir lloc l’any passat, quan Mehdi va manifestar el seu interès a llogar un pis. Buscava una finca a Barcelona, que li quedés a prop de la feina i va trobar un immoble que li va semblar adequat. Tot i entregar els documents que li van demanar i demostrar el seu nivell de solvència, la immobiliària no va respondre a la seva petició.”Cada vegada que trucava no em contestaven perquè tenien el meu número identificat, després de molts intents els vaig enviar un correu demanant que esborressin les meves dades i els vaig preguntar si no volien llogar-me el pis per una qüestió de racisme”, relata. Finalment va rebre una resposta per part de l’agència on se li argumentava que s’havia triat una altra candidatura.Per tal de comprovar en quina situació es trobava el procés, una persona de l’entorn de la víctima, que no és d’origen marroquí, es va interessar intencionadament pel pis davant de la mateixa empresa. Sense revelar la relació personal, va poder visitar-lo i acreditar un nivell de solvència equivalent.En aquest cas, l’agent immobiliari sí que va mostrar la seva disposició a llogar-li i es va poder provar que el criteri de la propietat no es basava en la solvència ni en la indisponibilitat de l’habitatge. “Ell és argentí, però pel que fa als requisits tenia el mateix que jo”, assegura la víctima, “la diferència és que era un home blanc amb cognom europeu”.Arran de l’episodi, Mehdi va portar el seu cas a l’Oficina per la No Discriminació (OND), on el van estudiar i analitzar conjuntament amb la Unitat de Disciplina i Antiassetjament de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB). Aquesta darrera ha estat l’encarregada de desenvolupar tot el procés administratiu de l’expedient sancionador.”Vam identificar que es tractava d’un cas de discriminació racista i teníem les proves. Ells van cometre errors, però també ho vam poder fer gràcies a l’ajuda del meu company” afirma. Per Mehdi va ser un procés “molt llarg”, però necessari per destapar un cas que pot servir a altres persones “que no saben defensar-se i també pateixen”.La víctima va arribar a la capital catalana fa gairebé tres anys i, des de llavors, assegura que ha notat que hi ha racisme, que moltes vegades repercuteix en drets bàsics. “És una tasca dura i no només es tracta del meu cas, sinó que li passa a més gent, majoritàriament a marroquins per ser musulmans i àrabs”, afirma, “tenia pensat denunciar per servir-los d’exemple, perquè defensin els seus drets”.La discriminació per raó d’origen constitueix una falta molt greu i – d’acord amb la resolució definitiva – se sanciona amb 45.000 euros. Durant tota la tramitació de l’expedient, la propietat, formada per tres persones físiques, i l’empresa comercialitzadora, han pogut presentar al·legacions i proves que el seu comportament no fos discriminatori. Totes elles han estat desestimades. Tancada la via administrativa, encara poden recórrer en l’àmbit de la jurisdicció contenciosa-administrativa.És la primera vegada que el consistori sanciona un cas d’aquest tipus concret, per bé que, anteriorment, va intervenir davant el cas d’un anunci d’un pis que s’oferia només a persones espanyoles.La infradenúncia i la falta de provesTal com explica el regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra, la sanció constitueix una fita davant de les dificultats per poder provar la discriminació en l’accés a l’habitatge, ja que la manca de prova objectiva limita l’actuació de l’administració. “L’objectiu no és multar, sinó transformar, de fet ens agradaria no haver-ne de posar cap més”, afirma. Així el consistori ho veu més com “un missatge de prevenció”, per evitar situacions on es pugui discriminar els veïns “pel seu color de pell”.La manca de prova és, alhora, una de les causes de la infradenúncia, que condueix les víctimes a relativitzar i normalitzar la discriminació i a resignar-s’hi. Segons Serra, és important “intentar documentar” aquestes situacions. “Per exemple, mirar que la interlocució no sigui exclusivament per telèfon, sinó també per whatsapp, per poder tenir proves”, apunta.Tot i això, els darrers anys s’ha produït un lleuger increment de les denúncies que s’han fet arribar a l’OND. En el primer semestre de 2021 ha obert un total de 13 expedients per situacions on s’ha vulnerat el dret a l’habitatge, una xifra superior a les dades del mateix període del 2020, amb 9 expedients, i del 2019, amb 5. Alhora s’han traslladat sis casos a l’IMHAB que podrien ser constitutius d’infracció.Segons un estudi fet per l’Ajuntament de Barcelona, a l’hora de sol·licitar informació sobre ofertes de pisos de lloguer, les peticions fetes per persones amb noms àrabs reben menys respostes que les de noms autòctons. També que mentre que 2 de cada 10 autòctons sol·licitants obté cita per visitar el pis, només aconsegueix cita 1 de cada 10 quan el nom del sol·licitant és àrab.”Crec que és un problema estructural i és veritat que hi ha racisme en molts àmbits del dia a dia”, sosté Serra. Més enllà, doncs, del lloguer immobiliari algunes persones també es troben situacions de discriminació a l’hora d’aplicar a “certes ofertes de feina o, per exemple, a l’oci nocturn”, on s’han donat situacions en les quals es prohibeix l’accés a persones immigrants sense explicitar que és pel color de pell.