ACN Ulldecona – El que va començar com un viatge de retrobament personal a l’Àfrica s’ha convertit en un bagatge idoni per crear “viatges d’autor”, personalitzats i responsables al continent mare. Pilar Millan, d’Ulldecona (Montsià), es va enamorar de Tanzània i ha format una família i una vida que es mou entre les dues cultures. Ha creat Piks on Safari, una agència que promou viatges al país africà d’impacte positiu i local, allunyats d’estereotips, mites i del “volunturisme”. Amb el tanzà Henry Mwakajumba, director de cinema, mostren les curiositats i també els perjudicis, de viure entre “dos mons” en una minisèrie en línia. Mwakajumba presentarà a Ulldecona el seu film ‘Lost and Found’, que aborda, entre d’altres, la violència de gènere al seu país.
El somni de la falduda Pilar Millan era fer un viatge de vida, dels que no tenen bitllet de tornada. Fa prop de sis anys, en un moment en què la vida a Barcelona “se li va desmuntar”, va decidir viatjar a Tanzània amb unes amigues. El grup va tornar, però ella s’hi va quedar. Sis mesos, la primera etapa. “Vaig començar a encaixar una altra vida sense adonar-me’n”, reflexiona ara. Després de viatjar sola per l’Àfrica i treballar en diversos llocs del continent mare, va tornar a Catalunya, i de seguida va decidir que el seu lloc estava a Tanzània.
Anant i venint han passat prop de sis anys. Al país africà s’hi ha enamorat i ha creat una família amb el seu marit tanzà, Henry Mwakajumba, amb qui té dos nens petits. Viuen entre “els dos mons” i ho mostren en una minisèrie en línia amb la qual s’ha fet gran el seu primer projecte en el qual mostrava la seva experiència amb fotografies en una xarxa social.
Ella va obrir un compte per retratar les seves vivències i buscava “trencar amb els perjudicis i la distorsió” i desvincular tot allò relacionat amb Àfrica amb la pobresa i la misèria. L’interès que va despertar tot allò que mostrava va posar a rodar la idea. “El meu entorn volia vindre a experimentar-ho com jo i vaig pensar que venia del món del turisme de sempre, que és la meva passió, vivia en un lloc que la gent volia descobrir i podia aportar alguna cosa a un món d’injustícies”. Així va nàixer Piks on Safari.
<strong>Viatges a mida i “ànima”</strong>
Les persones interessades a viatjar a Tanzània volen anar a Zanzíbar i fer un safari. Ella intenta anar més enllà, “que la gent experimenti la seva pròpia vivència” al país i “trencar els estereotips a partir de “viure el continent negre d’una manera coherent”, resumeix Millan. Quan un client contacta amb ells, primer s’hi reuneixen per “conèixer quin estil de viatge tenen al cap i plasmar-lo en una ruta”, sobre el mapa. La Pilar afegeix als seus viatges “tot el coneixement que té per viure allà i les possibilitats de coordinar-ho”. Després els fa una proposta, adaptada als dies disponibles i als interessos particulars de cadascun, i inclou activitats culturals i tradicionals.
En un viatge amb Piks on Safari pots aprendre a cuinar amb una de les seves veïnes que ofereix tallers de cuina tanzana i degustacions a casa seva. Es pot també descobrir rutes en bicicleta que organitzen empreses locals petites “amb les quals els grans turoperadors no poden contactar”. Aquestes grans companyies, per a Millan, ofereixen “viatges sense ànima” que es poden fer a qualsevol lloc.
Els viatges amb Piks on Safari també són “més econòmics”. “Vull que siguin viatges ètics de principi a fi. No tindria sentit que els oferís igual de cars que la resta, ha de tenir coherència”, apunta. A Millan li agrada treballar amb empreses amb impacte positiu, com l’empresa de bicis que promou tallers de recollida de plàstics per a la seva comunitat. “Jo no he descobert res, només ho poso a l’abast dels clients”, diu. Valors de proximitat, quilòmetre zero i economia circular també a l’Àfrica.
<strong>Contrària el turisme de voluntariat</strong>
Ella va anar a Tanzània, a través de coneguts de familiars, per fer de voluntària a un orfenat. Va pagar 500 dòlars i va donar altres recursos econòmics que va aconseguir per finançar projectes al centre. D’aquella experiència en dona una opinió contundent contra el “negoci del voluntariat” (o “volunturisme”), el qual rebutja, desaconsella i no tornaria a fer. Com explica Millan, quan va conèixer la realitat del país i com viuen “sense massa cosa”, es va adonar que els diners que havia pagat no havien impactat en res en aquell orfenat.
“La voluntat de canvi dels responsables d’aquests llocs no existeix perquè volen que els següents voluntaris que vinguin tinguin tanta pena que continuïn invertint, però els diners no van on han d’anar”, apunta. “Fomentem un tipus de viatges que no tenen cap sentit. Africà al final ho engoleix tot, és el nostre contenidor per a tot, també per a les nostres experiències vitals”, lamenta. Millan va acabar ajudant a aquells infants traient-los de quan en quan del centre perquè visquessin experiències com anar al cinema, menjar en un restaurant o veure el mar.
<strong>Una finestra oberta</strong>
Amb la sèrie a les xarxes, Millan i Mwakajumba ensenyen la seva vida com a parella mixta a l’Àfrica i els reptes que la Pilar troba allà,. Volen desmitificar com és el país i obrir “finestres” a una Tanzània diferent de la que la gent té al cap. De mostrar la quotidianitat de parella i del seu entorn, ara amb els fills, Millan encara no té clar si exposar també els nens en aquest projecte, tot i que no descarta iniciar-ne un altre similars, però mostrant un viatge en família pel país africà.
La Pilar assenyala que a Tanzània i a l’Àfrica també tenen els seus estereotips de com és la gent a Europa. Que el Henry comencés una relació “amb una dona blanca” no es va prendre amb seriositat a l’entorn d’amistats d’ell i fins i tot es va sentir jutjat quan es van casar. Tenien por que la Pilar l’abandonés o com criaria els fills. En canvi, la família Mwakajumba ha acollit “molt bé” a Millan, tot i que ella reconeix que de vegades es perd en les converses perquè encara no domina del tot el suahili. Al carrer encara la tracten com una turista.
<strong>Retrat personal fet pel·lícula</strong>
El seu marit l’ajuda a aprofundir en els coneixements de la cultura i del país i s’encarrega de mostrar tot el que fan, amb continguts audiovisuals. “Ell és una part molt important de Piks on Safari”, diu la Pilar. De fet, Henry Mwakajumba és director de cinema i aviat presentarà la seva pel·lícula ‘Lost and Found’, on aborda la violència masclista al seu país. “El resultat – d’aquesta violència – és el mateix. Aquí es lluita molt activament i estem més organitzades. Allà encara no”, diu Millan. “Elles han d’entendre quina és la seva lluita i de quina manera ho han de fer perquè no vol dir que hagin de lluitar com ho fem nosaltres, però també és una xacra”, lamenta.
“El film destapa una realitat que no ens plantegem”, apunta la Pilar, però a ‘Lost and Found’ també s’aborda altres temàtiques com l’amor, que ho pot tot, i sobretot com Mwakajumba “veu la seva vida”. L’ha escrit, l’ha rodat i l’ha dirigit. “És un projecte espectacular i crec que sorprendrà perquè ensenya una altra cara del cinema africà lluny de perpetuar certs estereotips”. La pel·lícula s’estrenarà a Ulldecona l’1 de setembre.
