ACN Tàrrega.-La Universitat de Barcelona (UB) ha publicat les resultats d’un estudi de ciència ciutadana que va fer a FiraTàrrega del 2017. L’article, publicat a la revista ‘Scientific Reports’, demostra que cada gènere manté un patró de cooperació diferent després de mantenir un contacte visual. La recerca mostra el potencial i la rellevància del carrer i de les arts escèniques per estudiar el comportament humà en espais d’alta sociabilitat. La iniciativa forma part del projecte urGENTestimar, de l’artista Ada Vilaró i del físic Josep Perelló. Va ser l’acció inaugural d’aquell any, on hi van participar 374 persones durant 40 hores.
Perelló és investigador de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS) i cap del Grup de Recerca OpenSystems, centrat en ciència ciutadana. En l’article també hi han participat Anna Cigarini i Julian Vicens, membres del mateix grup de la UB.El tret de sortida de FiraTàrrega 2017 va ser una acció artística de ciència ciutadana singular que implicava el desplegament d’un dispositiu basat en la participació comunitària a la plaça Major de la capital de l’Urgell durant 40 hores.L’objectiu de l’estudi era mesurar la disposició a la cooperació de tantes persones com fos possible, aparellades a l’atzar per participar en el joc del dilema del presoner. Aquest és un joc paradigmàtic de la teoria de jocs, que obliga a decidir entre cooperar o trair la confiança de la parella amb qui s’interactua.L’acció a FiraTàrrega 2027 buscava remarcar la importància de la presència física de les persones i de la necessitat de posar-se en relació a l’espai públic. Per aquesta raó, es van proposar dues modalitats diferents del dilema: en la primera, els participants es miraven als ulls durant trenta segons abans de decidir si cooperaven o no; en la segona, es convidava a resoldre el dilema sense haver mantingut cap contacte previ, ni visual ni auditiu, amb l’altra persona i, per tant, sense conèixer-la en absolut. Abans de jugar, es demanava als participants si s’identificaven com a homes, dones o gènere no binari, informació que va ser el punt de partida de l’estudi. Del total dels 374 participants, 290 van jugar després de mirar-se prèviament als ulls.Dones i homes, dos patrons diferents de cooperacióEl fet de mirar-se als ulls afecta els patrons de cooperació d’homes i dones d’una manera diferent, i també s’observa que la identitat de gènere de la persona amb qui ens relacionem és un factor rellevant en aquestes diferències. Per regla general, les dones mostren confiança en l’actitud cooperativa de l’altra persona, un 7% més que els homes. D’altra banda, els homes són més impulsius en les seves accions i destinen menys temps a prendre la decisió de trair el company que no pas les dones. Si la seva parella de joc és un altre home, el contacte visual influeix negativament en la seva cooperació, un 11% menys que si no hi ha interacció visual prèvia, és a dir, sense haver conegut abans el gènere de la parella. Així mateix, la confiança dels homes que el seu company també home cooperi és un 20% inferior a la confiança que mostren les dones davant els homes.S’observen també diferències entre homes i dones respecte a la capacitat d’encertar què farà la parella de joc. En efecte, les dones demostren una major capacitat d’inferir les intencions dels companys de joc, especialment quan interaccionen amb homes (arriben fins a un 91% d’encert). Aquest resultat contrasta amb el cas dels homes que interactuen amb altres homes, en què l’encert és només del 68%.”Els resultats suggereixen que, en entorns socials diferents, els senyals no verbals influencien dones i homes d’una manera molt diferent”, apunta Josep Perelló. En aquest sentit, apunta que les conclusions de l’estudi conviden a tenir molt en compte que “no només la nostra pròpia identitat de gènere sinó també la identitat de gènere de les persones amb qui relacionem quan volem augmentar i promoure les condicions d’equitat i respecte a l’espai públic”. Per fer-ho, afegeix, cal tenir especial atenció al paper de les dones, tenint en compte el seu comportament prosocial: amb uns alts nivells de cooperació, confiança i capacitat d’encertar la decisió de l’altra persona.Segons la coautora de l’estudi, Anna Cigarini, FiraTàrrega ha resultat “l’entorn idoni” per mostrar que és justament en aquests contextos massius on els aspectes de gènere mereixen una atenció especial. En aquest sentit, assegura que la combinació de les arts de carrer i d’una ciència ciutadana centrada en temàtiques socials pot oferir una experiència compartida i una reflexió col·lectiva a les persones participants que permeti finalment proporcionar nous resultats científics inèdits en matèria de comportament humà vàlids i interessants per a tothom.
