ACN Barcelona.-Un de cada quatre pacients que van acudir a les Urgències de l’Hospital Infantil de Vall d’Hebron per un problema de salut mental entre el 2015 i el 2017 tenien com a motiu de consulta les autolesions. Ho indica un estudi del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el CIBERSAM (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental), que ha analitzat 566 episodis clínics relacionats amb un problema de salut. El cap de la Secció d’Hospitalització del Servei de Psiquiatria, el doctor Marc Ferrer, parla d’una tendència creixent “molt alarmant” de conductes suïcides entre els joves en la darrera dècada i explica que la impressió que tenen és que amb la pandèmia “no han deixat d’augmentar”.
L’estudi, publicat a la revista ‘Actas Españolas de Psiquiatría’, utilitza el concepte més ampli d’autolesions, des d’intents de suïcidis a altres tipus de conductes, com cops autoinflingits, i que tenen en comú una base de patiment emocional. Aquest problema s’ha observat especialment en noies d’una edat mitjana de 15 anys i tot sovint sense patologies psiquiàtriques de base. Les causes que porten els joves a autolesionar-se són múltiples, com factors de risc sociodemogràfics, psicopatològics i factors precipitants psicosocials, com l’assetjament escolar, problemes familiars o abusos sexuals. L’estudi revela que l’edat mitjana dels menors que consulten a Urgències per un problema de salut mental ha baixat i ha passat dels 16 anys el 2015 als 12 el 2017. “El patiment emocional es presenta cada vegada més aviat en la gent jove”, assenyala el doctor Ferrer, líder de l’estudi i investigador principal del Grup de Recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). “És alarmant perquè és una població molt jove i que té tota la vida per davant”, afegeix el doctor Ferrer en declaracions a l’ACN. “El patiment emocional o la incapacitat per manejar les emocions va implícit en la pròpia adolescència. Però estem veient que els adolescents o bé tenen cada vegada menys capacitat per gestionar les emocions negatives o cada vegada tenen més emocions negatives. Segurament és la segona opció”, planteja el cap d’Hospitalització del Servei de Psiquiatria. “L’adolescència és una etapa en què un és molt vulnerable i fràgil, amb molts canvis en el dia a dia, la recerca d’identitat”, coincideix la doctora Mónica Sancosmed, d’Urgències de Pediatria, que afegeix: “Però hi ha conductes que ens han de tenir una mica alerta, de veure què està passant, i és important poder dialogar”. La recerca ha comptat amb la col·laboració de la Unitat d’Urgències de Pediatria i té per títol ‘Prevalença a tres anys de les conductes autolesives entre els motius de consulta a Urgències en població infantil i juvenil’. Salut mental i pandèmiaEls responsables de l’estudi ja estan analitzant el període del 2019 al 2021 per estudiar sobretot com la pandèmia ha afectat la salut mental dels més joves en les diferents fases, com el confinament més dur i les reobertures. “La pandèmia està afectant molt els adolescents. Ara tenen moltes limitacions a l’hora de relacionar-se i la relació amb els iguals és clau perquè els adolescents facin un procés de maduració adequat”, exposa el doctor Ferrer. “La pandèmia està interferint, però no estaria del tot segur de dir que l’augment [de les conductes suïcides] estigui únicament relacionat amb la pandèmia, perquè la tendència dels últims anys era de creixement sostingut”, afegeix. “El que estem vivint aquest any és molt difícil. Hem d’ajudar els joves. És un problema de salut pública mot important i les autoritats han de reforçar de forma important la xarxa de salut mental pública”, destaca la doctora Sancosmed. El doctor Ferrer incideix en la necessitat de més recursos per abordar l’atenció a la salut mental i també d’apropar-se als llocs on fan vida els joves, com les escoles. Els episodis de conducta suïcida en menors d’edat van créixer un 27% el 2020 a Catalunya, segons dades del Codi Risc Suïcidi. Els infants i adolescents són la franja d’edat on hi ha més increment de temptatives de suïcidi.
