Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Una investigació de la UPF defensa que Torra és el 133è president de la Generalitat i no el 131è

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Una recerca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) defensa que Quim Torra no és el 131è president de la Generalitat sinó el 131è. El professor i doctor en Dret per la Universitat Pere Ripoll creu que hi va haver dos nous presidents durant el període medieval: Pere Vicenç i Bernat Bussot. Es tracta d’una recerca que ha publicat la Revista de Estudios Histórico-Jurídicos. Fins ara la historiografia havia considerat aquests dos personatges, que havien substituït el sistema de govern col·legiat propi de la Diputació del General pel sistema de regència, com a simples gestors o tecnòcrates de la institució. Ocuparien el 5è o 6è lloc respectivament.

Segons un comunicat enviat per la Universitat Pompeu Fabra, l’investigador ha fet aquesta troballa en el Llibre de Vuit Senyals (LVS), un manuscrit que va descobrir a l’Arxiu de la Corona d’Aragó mentre feia la seva tesi doctoral. Aquest manuscrit, segons el professor, demostra que la Generalitat es va fundar l’any 1359, abans del que es creia. El professor associat del Departament de Dret i membre del Grup de Recerca en Història del Dret Català de la UPF ha continuat fent recerca dins d’aquest document, fet que li ha permès descobrir l’existència de dos nous presidents de la Generalitat: Pere Vicenç i Bernat Bussot, que haurien ostentat el càrrec de regent entre els anys 1367 i 1375. “He pogut comprovar que allò més proper a la presidència actual que va experimentar la Generalitat medieval i moderna va ser el sistema de regència de la institució”, afirma Ripoll. Segons l’investigador, entre 1367 i 1375 no consta cap dirigent de la Generalitat, com si la institució hagués desaparegut. I sobretot, com si els dos regents, que ocuparien el 5è i 6è lloc respectivament (i que faria córrer dos nombres la numeració actual), no haguessin existit i no haguessin dirigit i presidit, al seu entendre, la institució. I defensa que sí que ho van fer “en base a uns poders i a un règim jurídic establert”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió