ACN Olot.-El Museu de la Garrotxa d’Olot acull una exposició sobre la influències dels nous realismes europeus a la pintura catalana durant el període d’entreguerres (1917-1936). La mostra inclou una quarantena d’obres, entre els quals hi ha obra de Picasso –va ser un referent per als artistes- i Dalí, que dialoguen amb l’obra d’artistes “de primer nivell” però pràcticament desconeguts pel públic com Feliu Elias, Ángeles Santos o Josep de Togores. La mostra, que es podrà veure des de l’1 de febrer fins al 31 de maig, inclou pintures cedides per museus i també de col·leccions privades i és fruit d’un treball d’investigació de quatre anys. Segons la comissària, les obres plasmen “falsos realismes” amb una clara voluntat de “reconfigurar un univers que s’ha trencat i una evasió del que ha passat” per l’època convulsa del moment.
La mostra, que porta per títol ‘Realisme(s) a Catalunya (1917-1936)’, ofereix una selecció d’artistes catalans influïts pels nous realismes d’Europa en aquest període d’entreguerres, des del ‘rappel à l’ordre’ a França, la nova objectivitat a Alemanya o el Novecento a Itàlia. S’estructura en quatre apartats per il·lustrar l’evolució d’uns nous realismes catalans que van des del classicisme modern (amb artistes com Joaquim Torres-Garcia, Aristides Maillol o Joaquim Sunyer), passant per la recerca de noves figuracions amb autors com Feliu Elias, seguint per la influència de Picasso i acabant amb la metafísica, el surrealisme i el logicofobisme (amb Salvador Dalí al capdavant i altres noms com Ángeles Santos Torroella, Ramon Calsina i Antoni Garcia Lamolla). Segons la comissària, Mariona Seguranyes, “és un art que comença amb una realitat externa i que acaba amb una realitat interna on s’expressa un malestar”. Tot i fer gairebé impossible etiquetar-los en un sol moviment, totes les obres seleccionades són pintures “íntimes”, on predominen les figures per sobre dels paisatges i on els seus protagonistes tenen mirades “perdudes”, com es pot veure a ‘Tenista’ de Ramon de Capmany o ‘La galeria’ de Feliu Elias. “Són falsos realismes amb una clara voluntat de reconfigurar un univers que s’ha trencat i una evasió del que ha passat” per l’època convulsa del moment, afegeix Seguranyes, que subratlla la importància del context que vivia Europa i Catalunya en aquell moment, amb conflictes bèl·lics com la Primera Guerra Mundial o revoltes socials com la vaga de la Canadenca.Pablo Picasso, el far per als artistes catalansEntre la quarantena d’obres hi ha un clar protagonista, Pablo Picasso, que va “il·luminar” i marcar el camí entre els artistes catalans que el van visitar en nombroses ocasions a París, com ara Manuel Humbert, Pere Pruna i Francisco Domingo. La seva influència va transcendir l’àmbit artístic i va arribar al personal tal com es pot veure a la mostra on s’inclouen cartes que demostren els diàlegs que s’estableixen entre ells. El dibuix ‘Pintor treballant observat per la model’ (1927) és l’única obra del malagueny recollida a la mostra, cedida per la Fundació Palau. La mostra d’Olot parteix del 1917, l’any en què Picasso visita Barcelona i l’obra ‘L’Arlequí’ esdevé un icona del classicisme. Salvador Dalí també va voler aproximar-se a l’univers picassià i el 1926 el va visitar a París. El dibuix ‘Estudi per a figures ajagudes a la sorra’ d’aquell any que es pot veure a l’exposició demostren aquest influència. Les dones que hi apareixen tenen trets picassians si bé també inclou elements de “transgressió freudiana” ja que una d’elles té una mà a la part íntima. La mostra també inclou tres dibuixos més del geni del surrealisme: ‘La mà tallada’ (tinta xinesa sobre paper del 1927) que dialoga amb ‘Crim Perfecte’ d’Àngel Planells, clarament influït pel geni; el dibuix ‘Estudi per a Berceuse locale’ (1923) i el ‘Retrat del pare de l’artista’ (1925-1926). Joan Miró també hi és representat amb dos dibuixos. ‘Nu1’ i ‘Nu masculí’.Tant la comissària com la directora de Museus d’Olot, Montse Mallol, han reivindicat la vàlua dels artistes catalans d’aquella època que actualment són pràcticament desconeguts per al públic. I han destacat que la mostra ha estat possible gràcies a la coordinació amb la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya i la cessió d’obra per part de museus i també col·leccionistes privats. El catàleg que acompanya la mostra és fruit dels quatre anys d’investigació.
