ACN Barcelona.-Preservats als arxius judicials però esgrogueïts pel pas dels anys, els expedients, sentències i sumaris de la Guerra Civil i el franquisme amaguen un retrat sobre com era aquella societat. El Departament de Justícia ha inaugurat aquest dimarts l’exposició ‘La memòria del segle XX des dels arxius judicials’, que fins el 30 de novembre mostrarà en un espai tan simbòlic com l’antiga presó Model la repressió i el control social durant aquells anys. Entre la cinquantena de documents seleccionats, s’hi poden veure interlocutòries que qualifiquen els homosexuals de ‘tarados’ o autoritzacions maritals i paternes. “Cada document traspua un moment històric. Entenem que l’important és donar llum i vida a la memòria que hi ha en els nostres arxius”, destaca la cap del Servei d’Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials del Departament de Justícia, Bibiana Palomar.
Entre els extractes de lleis i els arguments jurídics, transcorre la vida, i el patiment. L’exposició reprodueix una cinquantena de documents de la justícia ordinària que s’han extret dels arxius dels jutjats i del Registre Civil de la ciutat de Barcelona i està dividida en quatre àmbits: víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra; la dona durant el franquisme, la llengua catalana i el control social d’aquells anys. La mostra consta de tretze plafons amb imatges dels documents i informació de context. Els documents originals es guarden a l’Arxiu Central i Territorial de la Ciutat de la Justícia.L’àmbit dedicat a la repressió recull el sumari de la mort de Jenny Kehr, una refugiada jueva alemanya que, per no ser deportada als camps nazis, es va suïcidar a la presó de Lleida el 1942. També mostra un fragment de la inscripció de defunció de l’any 1939 de la primera persona afusellada al Camp de la Bota, que va ser Eduardo Barriobero, cap de l’Oficina jurídica republicana. Els plafons dedicats a la dona mostren autoritzacions i consentiments maritals i paterns. L’home era el cap de família i havia d’autoritzar la dona perquè pogués viatjar a l’estranger o intervenir en una operació de compravenda. La mostra també permet llegir sentències per violència masclista que consideren com a fets atenuants la infidelitat de la dona o el comportament impropi d’una ‘bona esposa’. L’apartat dedicat a la llengua recupera formularis del Registre Civil en què els noms catalans són tatxats i traduïts al castellà. Segons la Llei de 1957, els noms havien de ser consignats en castellà. Hi ha també expedients de nul·litat i canvis de nom considerats prohibits i subversius pel franquisme, com Llibertat o Germinal.Informes policials sobre la ideologia dels opositors a secretaris judicials testimonien el control social de la dictadura. En aquest àmbit, també es pot llegir una sentència que qualifica els homosexuals de, textualment, “tarados de homosexualidad congénita”. Els responsables de la selecció dels documents han estat els arxivers del Servei d’Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials del Departament de Justícia. El Memorial Democràtic, organisme adscrit al Departament, ha coordinat el disseny i el contingut dels tretze plafons. El Departament de Justícia disposa de 57 centres d’arxiu distribuïts en els 49 partits judicials de Catalunya, amb una plantilla de 42 persones. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya especifica que correspon a la Generalitat la gestió i la custòdia dels arxius judicials en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional.
