ACN Barcelona – Un grup d’una trentena de persones, més de la meitat amb discapacitat, i un objectiu: arribar al camp base de l’Everest. Es tracta de l’expedició de CIM Project, que es troba en plena ruta per arribar, si tot va com previst, el pròxim dilluns al camp base del cim més alt del món, situat a la serralada de l’Himàlaia. En declaracions a l’ACN, Mayte Serrat, doctora, fisioterapeuta i psicòloga a l’Hospital Vall d’Hebron, també presidenta de CIM Project, assegura que la iniciativa busca “potenciar al màxim” les capacitats de cadascun dels integrants del grup i “trencar barreres”. “No som de l’opinió que no hi ha límits, sinó que s’han de conèixer i reconèixer. I un cop els coneixem, que no siguin una barrera”, diu.
L’expedició està formada per 31 persones, de les quals més de la meitat tenen reconeguda alguna discapacitat. Es tracta de persones amb discapacitats físiques i visuals, alteracions musucolesquelètiques i altres malalties com fibromialgia i autisme, entre d’altres. Entre els membres hi ha, per exemple, una persona que fa servir cadira de rodes per desplaçar-se. I aquí és on s’aplica el treball en equip. Aquesta persona fa servir una cadira de rodes específica per a la muntanya, però també s’ha de traslladar la que utilitza habitualment. Això implica que una vintena de persones s’hagin hagut de preparar per empènyer-la.
El grup també el formen persones que no tenen una discapacitat reconeguda, indica la impulsora de la iniciativa, i aquest és principalment el fet que converteix el projecte en inclusiu. Així, el principal missatge que vol enviar la iniciativa, a banda de ser un “repte personal” per a cadascun dels integrants, afirma Serrat, és que cal “trencar les barreres socials de la discapacitat”. “Queda molt per arribar a una inclusió social veritable per a totes les persones”, indica Serrat.
De fet, un dels missatges de CIM Project és insistir en què es dirigeixen “a totes les persones”, amb l’únic requisit de voler “gaudir i beneficiar-se de les activitats i esports a la natura o la muntanya”. La del camp base de l’Everest no és la primera sortida que fan, l’han precedit a altres indrets com el Toubkal, el Puigmal o el Pedraforca. La iniciativa va sorgir, explica Serrat, després de comprovar que la teràpia fibrowalk contra la fibromialgia, que ella mateixa aplica, funcionava millor a la muntanya que a l’hospital. Aquesta teràpia combina exercici, educació en neurociència del dolor, teràpia cognitiva conductual i meditació.
<strong>”Acceptar la diversitat com a norma”</strong>
Fins arribar al camp base de l’Everest, l’expedició fa nou dies de trekking, amb dies d’aclimatació, que es completaran, segons el calendari previst, aquest dilluns, quan s’espera que arribin al camp base de l’Everest. La tornada es fa en només tres dies, en no ser necessaris els dies d’aclimatació. Tot aquest viatge quedarà recollit en un documental, que Serrat preveu que pugui estar ja disponible l’any que ve.
Tanmateix, per Serrat, la qüestió del projecte va més enllà d’on s’arriba o de quina sigui la muntanya. “S’ha de viure. No és acompanyar persones amb discapacitat, sinó viure realment el que és la inclusió. És una font de riquesa brutal, és acceptar la diversitat com a norma i motor de funcionament”, subratlla la presidenta de CIM Project.
