Dimarts, 27 de setembre de 2022 - Edició 1524
La República

Una de cada tres dones nascudes fora de la UE troba problemes per accedir al mercat laboral dels estats membres

ACN Brussel·les – Una de cada tres dones nascudes fora de la Unió Europea (UE) al·leguen que troben dificultats per accedir al mercat laboral dels estats membres, segons publica aquest […]

Agències 27/06/2022

ACN Brussel·les – Una de cada tres dones nascudes fora de la Unió Europea (UE) al·leguen que troben dificultats per accedir al mercat laboral dels estats membres, segons publica aquest dilluns Eurostat. En el cas dels països amb una alta puntuació en l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), un 27,3% de les dones admet trobar obstacles en el procés de recerca de feina, mentre que, en els països on l’IDH és mitjà o baix, les dones que consideren que tenen dificultats per accedir al mercat de treball augmenten fins un 35,7%. Pel que fa a la xifra d’homes que té problemes per trobar feina, entre els països amb un alt índex d’IDH, aquesta arriba el 20,9%, mentre que entre els països amb un índex mitjà o baix és del 31,1%.

Respecte als ciutadans de la UE, un 13,2% dels homes al·lega que ha trobat dificultats a l’hora d’aconseguir feina entre els països membres, mentre que, entre les dones, la xifra arriba fins al 20,3%.

Entre totes les categories, la falta de coneixement sobre l’idioma propi és el principal motiu que dificulta la recerca de feina, seguit de la manca d’oferta de la feina específica que s’està buscant i la falta de reconeixement de certificats acadèmics expedits a països estrangers. Els migrants també al·leguen discriminació pel seu lloc d’origen i, en el cas de persones de fora de la UE, per limitacions de la seva ciutadania o permís de residència.

Entre la població amb més obstacles per aconseguir una feina dins la U,E –les dones en països amb un IDH mitjà o baix- el principal motiu que identifiquen es l’idioma (10,5%), mentre que la manca de feina adequada disponible se situa en segona posició (5,1%). El segueix la falta de reconeixement de les seves titulacions obtingudes a l’estranger (4,6%), la discriminació per lloc d’origen (3,3%), la restricció del dret a la feina per la seva ciutadania o permís de residència (2,8%) i els altres obstacles (9,4%).

En el cas de les dones en països amb un índex IDH alt o molt alt, l’idioma suposa un obstacle inferior, (mencionat en un 6,7% dels casos), mentre que la falta de reconeixement de les qualificacions estrangeres es posiciona com la segona causa de dificultat a l’hora de trobar feina (5,9%). El segueix la manca de feina adequada disponible (5%), la discriminació per lloc d’origen (2,2%) i restriccions per l’estat del permís de residència o ciutadania (1,6%).

En el cas dels homes nascuts fora de la UE en països amb un IDH mitjà o baix, la primera causa torna a ser l’idioma (9,7%), seguit de la falta de reconeixement de les qualificacions (4,8%), la manca d’oferta de la feina buscada (3,9%), restriccions pel visat (3,3%) i, per últim, la discriminació per lloc d’origen (3,1%). La categoria d’altres obstacles suposa un 6,3% dels impediments.

Pels homes nascuts fora de la UE i en països amb un IDH alt o molt alt, l’idioma encara es el principal obstacle (5,3%), però la manca de feina adequada se situa com la segona raó (4,2%). El segueixen la falta de reconeixement de títols (3,3%), drets restringits pel visat (2,1%) i la discriminació per lloc d’origen l’última posició amb un 1,9%. Altres obstacles suposen el 4,2% de les dificultats.

En el cas dels ciutadans de la UE que busquen feina en un altre estat membre, el llenguatge torna a ser el principal entrebanc per aconseguir feina amb un 4,2% en el cas dels homes i un 5,6% en el cas de les dones. Seguit per la manca de feina desitjada (3,3% en homes i 4,5% en dones) i la falta de reconeixement de títols acadèmics (2% en homes i 3,8% en dones). Pel que fa la discriminació per lloc d’origen, pels homes no existeixen dades per una “molt baixa confiança” sobre la informació recollida, segons Eurostat. En el cas de les dones, la discriminació suposa un 1,4%, tot i que la agència d’estadística europea alerta que les dades s’obtenen amb “poca confiança”.