Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Un total de 5.888 empreses culturals i 52.997 empleats es van acollir als ERTO en el primer semestre del 2020

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Un total de 5.888 empreses culturals i 52.997 empleats es van acollir als ERTO en el primer semestre del 2020, segons dades recollides pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que ha lliurat aquest dimarts al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, l”Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2019′. L’estudi assenyala que els sectors editorial, discogràfic i dels videojocs van registrar una tendència a l’alça el 2019, mentre la quota de pantalla del cinema català va patir una “acusada caiguda”. Es tracta d’una radiografia del sector just abans de la pandèmia que amplia la seva mirada amb la incorporació de vint-i-tres experts i set periodistes.

Per a fer una prospecció del primer semestre del 2020, el CoNCA ha realitzat un seguiment dels sectors durant el 2020 i treballa en una valoració de l’impacte final de la covid-19. A inicis del primer confinament, un total de 4.816 empreses culturals van acollir-se a la situació d’ERTO amb un total de 43.927 empleats afectats. A inicis de juliol aquestes xifres havien augmentat considerablement, fins a arribar a 5.888 empreses i 52.997 empleats en situació d’ERTO. Aquesta dada indica que un cop acabat el confinament el sector cultural continua tenint “dificultats extremes” per aconseguir la normalitat.Segons el Departament de Cultura, les empreses culturals durant el mes de gener del 2020 van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros en un “inici d’any espectacular” que superava la mitjana mensual, la qual es situava entre 37-40 milions de facturació. Després del primer confinament, aquesta xifra va caure en picat fins als 8 milions d’euros en el moment “més crític”, el mes d’abril. A finals de juliol (la darrera dada facilitada pel departament en el moment de tancament de l’informe) la facturació de les indústries culturals s’havia recuperat lentament fins a arribar als 25,4 milions, una xifra “encara molt llunyana” de la mitjana mensual de facturació d’aquest sector. Una de les conseqüències d’aquesta caiguda és la davallada de les afiliacions a la Seguretat Social: el mes de juny del 2020, les empreses culturals van perdre un 8,7% d’afiliats respecte del desembre de 2019, davant el 3,6 % de pèrdua d’afiliats del total empresarial de Catalunya.4.000 concerts cancel·lats el 2020A més, arriben altres dades “significatives” des del sector privat: l’Acadèmia Catalana de la Música informa que fins al setembre s’han cancel·lat més de 4.000 concerts, amb unes pèrdues d’ingressos estimades en més de 40 milions. A banda de les cancel·lacions d’enguany, alerta que el 70% dels músics no tenen cap concert contractat o aparaulat per a l’any vinent, i també es fa ressò de la pèrdua del 65 % dels ingressos del sector discogràfic i dels ingressos no percebuts en el període de març a juny de 2020 per part de les escoles de música de titularitat privada, que s’estimen en 725.000 euros.A l’inici del confinament, el Gremi de Cinemes de Catalunya va avisar que cada setmana que els cinemes restaven tancats es deixaven de facturar 450.000 euros. Recentment, en el decurs de la gala ‘Catalunya aixeca el teló’, es van anunciar unes pèrdues per al sector teatral de la ciutat de Barcelona de 30,5 milions d’euros, amb 850.000 espectadors menys que la temporada anterior i més de 5.300 funcions cancel·lades de 510 espectacles.Pèrdues d’ingressos als equipaments culturalsDes del sector públic, les pèrdues d’ingressos dels principals equipaments culturals a”són milionàries”. Encapçalen la llista el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana, amb més de 10 milions de pèrdues cadascun; l’Auditori de Barcelona s’apropa als 5 milions de pèrdues; i la Fundació Gala – Salvador Dalí i la Fundació Joan Miró superen els 4 milions de pèrdues cadascun. Les del MNAC, el TNC, el MACBA o el Teatre Lliure voregen els dos milions d’euros les dues primeres, i el milió i mig les dues segones. Aquests són els exemples més destacats pel gruix de la caiguda de la facturació, però cal tenir present que totes les institucions culturals sense cap excepció acabaran l’any 2020 amb un retrocés important dels ingressos per activitat.Tanmateix, el consell també ha assenyalat que “no totes les notícies han estat negatives”, ja que els sectors amb continguts digitalitzats han trobat una oportunitat durant la pandèmia per consolidar els seus productes en els hàbits culturals del país. Qui ha aprofitat amb escreix l’oportunitat que els ha ofert el confinament han estat les plataformes digitals de continguts audiovisuals. El nombre d’abonats de les grans plataformes de vídeo sota demanda s’ha incrementat un 52%: Netflix ha arribat als 2,7 milions d’abonats, Amazon Prime als 1,2 milions i HBO als 639.000. En el moment de tancament d’aquest informe, el nombre de subscriptors de la plataforma espanyola Filmin havia augmentat entre un 10% i un 15% des de l’inici de la pandèmia, i les seves visualitzacions un 70%. Actualment, el 62% dels catalans estan subscrits a algun portal digital de continguts audiovisuals, una dada que va en augment i que testifica la consolidació de les transformacions generades per la digitalització.Igualment, la demanda de llibre electrònic s’ha incrementat un 410% respecte del mateix període del 2019 i la facturació del llibre digital ha augmentat un 269% a l’abril 2020 respecte a l’abril de l’any anterior. Les biblioteques públiques de Catalunya han fet més de 65.000 préstecs durant la pandèmia a través de la plataforma eBiblioCat. També, el mes d’abril es va incrementar un 27,6% la facturació de música en format digital respecte al mes de febrer. En l’àmbit del patrimoni han augmentat les visites als webs de museus; a tall d’exemple, el web del MNAC durant el mes de març va rebre 61.000 visites més respecte al mes anterior.Més facturació el 2019Pel que fa a l’anàlisi del 2019 en l’informe presentat aquest dimarts, es detecta una tendència a l’alça en la facturació del sector editorial, discogràfic i dels videojocs. La lleu recuperació detectada en el 2018 es manté en alguns casos, com el sector editorial, que el 2019, seguint la seva tendència a l’alça iniciada el 2015, va incrementar la facturació en un 1,7%. També s’incrementen fins als 25,14 milions les visites a les 422 biblioteques del sistema públic, un augment del 2,7%. La reducció de l’1,3% dels préstecs presencials s’està compensant amb l’increment del 37,2% dels préstecs digitals, que l’any 2019 gairebé arriben a 300.000.Tot i el lleuger creixement de les xifres de la música en viu l’any 2018 (el nombre de concerts s’ha incrementat un 1,4%, el d’espectadors un 1% i la recaptació un 1,3%), la tendència d’aquests esdeveniments en els darrers cinc anys és clarament de “retrocés”. En comparació amb el 2014, el 2018 hi va haver un 9% menys de concerts i un 5,3% menys d’assistents, tot i que la recaptació es manté. Aquests canvis es donen sobretot degut a les xifres de la música popular, mentre que la música clàssica presenta una situació més estable.D’altra banda, el volum de facturació de la indústria discogràfica ha pujat un 16,3%: continua la caiguda de la facturació del mercat físic (un 31,6% respecte de l’any anterior), però es compensa amb el 50% de creixement de la facturació digital. A més es donen “bones xifres” pel que fa a les empreses desenvolupadores de videojocs catalanes, que incrementen un 16,9% la facturació, la qual arriba als 429 milions d’euros. La facturació d’aquestes empreses catalanes representa un 52,8% de la facturació en l’àmbit estatal.Pel que fa a la caiguda de la quota de pantalla del cinema català, tot i que el nombre d’espectadors dels cinemes de Catalunya va augmentar el 2019 en un 2,7% i la recaptació un 2,5% respecte de l’any anterior, es produeix una caiguda estrepitosa de la quota de pantalla del cinema català, fins a arribar al mínim del 2,3% del cinema exhibit a Catalunya, tot i que s’ha incrementat un 5% el nombre de llargmetratges produïts (84 l’any 2019). La producció en llengua catalana només atrau el 0,3% dels espectadors i l’exhibició en llengua catalana no aconsegueix superar el 2,3% de quota de pantalla.El sector de les arts escèniques va experimentar el 2018 un increment del 6,2% del nombre d’espectadors als teatres de Catalunya i va superar els 3,5 milions. Per contra, la recaptació va caure un 1,1% i es va situar en 6,9 milions d’euros. Per la seva banda, els museus i les col·leccions de Catalunya han rebut l’any 2019 un total de 26,2 milions d’habitants, un 1,8% més que l’any anterior, i per contra el nombre de participants en les activitats que realitzen aquests equipaments culturals s’ha reduït un 10,6% i ha arribat als 2,6 milions.140 euros en cultura per habitantPer la seva banda, els indicadors de referència dels pressupostos públics destinats a la cultura mostren dades positives. Després d’anys de caiguda continuada, a partir del 2014 els pressupostos s’estabilitzen i inicien un lleu increment majoritàriament provinent de la millora de les partides destinades a cultura per part dels ajuntaments i de les diputacions. El pressupost destinat a cultura pel conjunt de les administracions catalanes l’any 2019 s’estima que arribarà als 1.073 milions d’euros (un 5,9 % més que l’any anterior). Aquesta quantitat situaria la despesa pública en cultura en 140 euros per habitant i any, set euros més per habitant i any que l’any anterior.El consell ha recordat que el pressupost destinat a la cultura per part de la Generalitat continua representant un 0,8% del pressupost total, tot i que l’objectiu és assolir el 2%. Amb aquest percentatge, la despesa pública arribaria als 200 euros per habitant, una xifra que aproparia Catalunya “a la de països europeus com Bèlgica, Finlàndia o els Països Baixos”. La despesa total dels ciutadans catalans en oci i cultura s’ha situat en 5.315 milions d’euros el 2018, una xifra similar a la de 2017, però inferior a la registrada el 2015, any en què va arribar a 5.624 milions. Sembla que es confirma aquesta lleu caiguda iniciada el 2016, fet que ens allunya encara més dels volums de despesa previs a la crisi, on era habitual que se superessin els 7.000 milions.A banda, Catalunya disposa d’un teixit cultural “dinàmic i ben vertebrat” gràcies a la gran i renovada tradició d’associacionisme d’arreu del territori. Segons les últimes dades publicades per l’enquesta ‘El Panoràmic’, les entitats de cultura popular representen el 17% del total de les organitzacions de base social de Catalunya. Un 29% de les entitats de cultura popular s’han creat abans del 1980; una extensa trajectòria que deixa constància del pes que aquestes organitzacions han tingut i tenen en el teixit associatiu del país. Pel que fa al nombre d’associats, el document ‘Estat de la cultura popular 2019’, del Departament de Cultura, comptabilitza 393.371 persones associades a les principals agrupacions i federacions d’associacionisme cultural a Catalunya.El resum del l’any cultural ha estat encarregat a set periodistes especialitzats en arts escèniques (Jordi Bordes), arts visuals (Ricard Mas), audiovisuals i multimèdia (Jordi Balló i Reinald Besalú), cultura popular i associacionisme (Quim Rutllant), llengua, edició i creació literària (Joan Safont), museus i patrimoni (Montse Frisach) i música (Helena Morén). El segon apartat de l’informe, elaborat amb la participació de vint-i-tres experts enquestats, analitza la situació de la creació i la cultura a Catalunya durant el 2019 per dissenyar un seguit de recomanacions per a les administracions i els mateixos professionals.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió