Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

Un nou model d’avaluació i una mirada sistèmica de la innovació, entre els reptes segons l’Anuari de la Fundació Bofill

ACN Barcelona.-Revisar el sistema d’avaluació tant dels alumnes com del sistema, millorar les transicions entre etapes educatives amb orientació professional, consolidar la innovació des a través d’una mirada sistèmica i […]

Avatar
Agències 25/06/2019

ACN Barcelona.-Revisar el sistema d’avaluació tant dels alumnes com del sistema, millorar les transicions entre etapes educatives amb orientació professional, consolidar la innovació des a través d’una mirada sistèmica i amb més autonomia per a cada centre, fer un mapa d’equitat tecnològica o vincular la pràctica educativa amb la recerca, són algunes de les propostes que els experts que han participat en l’edició 2018 de l’anuari de la Fundació Bofill, han recollit com a reptes del sistema educatiu català. El seu director, Jordi Riera, explica que s’han fet una selecció i s’han escollit diferents ”palanques” que poden col·laborar amb la ”transformació educativa” del país, sempre que es faci amb una ”mirada sistèmica” que l’ajudi a consolidar-se.

Per Riera, els reptes que s’han proposat es basen en diferents àmbits que fa temps que s’estan començant a transformar. D’una banda, aborden el canvi del model d’aprenentatge cap a la consolidació d’un model basat en les competències ”durador, eficaç i sòlid’. Per aconseguir-ho, creu Riera, cal deixar de tractar l’avaluació com la ”ventafocs” del sistema i considerar-la com a ”motor”. També defensa que cal modificar el tractament de les tecnologies a les aules, ja que no cal tractar-les només com a ”eines” sinó també com a element de connectivitat”. Per això, creu que cal fer una reforma sobre les competències dels infants i adolescents però també dels docents. Per això creu que cal apostar per revisar totes les mancances que tenen els centres educatius a l’hora de connectar-se a través de l’elaboració del ”mapa d’equitat tecnològica” per tal de garantir l’accés a la tecnologia per part de tots els alumnes, independentment del centre. Des de l’Anuari situen també, com a repte, fer un canvi cultural cap a ”l’aprenentatge al llarg de la vida” i per tant, proposen superar els ”cicles inconnexes” que acaben generant ”desercions” entre els estudiants, per situar l’orientació al centre. En aquest sentit, Riera defensa una orientació ”global” que inclogui l’acadèmica però també la professional, de manera que una finestreta única pugui vehicular tota la ciutadania. A banda, els experts que han treballat en aquest diagnòstic consideren que per millorar les transicions d’etapes educatives i lluitar contra l’abandonament escolar que es produeix en aquest moments educatius, s’haurien de revisar alguns aspectes com per exemple que el batxillerat deixi de ser ”tan preparador” de la selectivitat, o la ”fluïdesa” entre cicles de grau mig. Per això, proposen potenciar centres que integrin de manera més global els estudis obligatoris i els postobligatoris, de la mateixa manera que ho fan els instituts escola actuals. Més protagonisme per als centresL’Anuari també defensa la importància dels centres i els reivindica com a ”agents actius” més que no pas ”executors de canvis”. Riera defensa una millor formació específica dels directors perquè puguin professionalitzar els seus perfils. Pel que fa als centres d’alta complexitat, Riera creu que s’han de tenir en compte perquè estan mostrant diferents maneres de fer transformació educativa. Per això, creu que cal que potenciar els plans educatius territorials i donar més autonomia als centres i als territoris per a que puguin desplegar els recursos pertinents. Per això, Riera parla de passar del ”marc simfònic al marc jazz”, una metàfora per demanar que el sistema cedeixi autonomia i alhora, permeti intervenir en xarxa educativa per consolidar les pràctiques de l’aula al sistema en general. En una línia similar, l’Anuari vol que hi hagi una millor relació entre els professionals educatius que elaboren reflexions sobre la seva pràctica i l’acció de recerca des del món universitari. Segons Riera s’ha de ”trencar el divorci” entre aquests dos mons i per això cal fer el ”llibre blanc sobre l’estat del sistema català de recerca educativa” a més de potenciar un pla nacional d’R+D. Canvi cultural i recursosAlgunes de les propostes que recull l’Anuari impliquen augmentar la inversió educativa a Catalunya però segons Riera, també n’hi ha que més que una necessitat de recursos és una necessitat de ”canvi cultural”. Riera creu que no es pot imaginar la innovació i la seva consolidació si no està basada en una ”mirada sistèmica, és a dir, amb intervenció a tots els nivells. Per Riera, no és positiu que les pràctiques innovadores a l’aula no es puguin consolidar per problemes burocràtics o per normatives o regulacions i ”inèrcies” del sistema.