Dijous, 15 d'abril de 2021 - Edició 994
La República

Un nou llibre connecta diferents experiències a l’exili des d’una vessant íntima i quotidiana

ACN Barcelona.-El llibre ‘Ferides d’exili’ recopila l’experiència política i personal de les últimes generacions d’independentistes que s’han exiliat d’Espanya per motius polítics. La novetat de Pagès Editors connecta diferents persones […]

Avatar
Agències 08/04/2021

ACN Barcelona.-El llibre ‘Ferides d’exili’ recopila l’experiència política i personal de les últimes generacions d’independentistes que s’han exiliat d’Espanya per motius polítics. La novetat de Pagès Editors connecta diferents persones que han abandonat casa seva per evitar ser perseguits des del franquisme, la Transició i l’1-O de 2017. A partir d’entrevistes els periodistes Roger Tugas i Mònica Hernàndez aborden la vessant emocional i íntima de l’exili perquè el lector conegui les conseqüències que té en qüestions quotidianes i humanes. ‘Ferides d’exili’ s’endinsa en la situació de noms com l’expresident Carles Puigdemont; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; Toní Comín, Meritxell Serret, Lluís Llach, Elisenda Romeu, Roser Vernet o Aleix Renyé.

En el treball s’explica com han afrontat la nova realitat els exmembres del Govern de Carles Puigdemont. El propi expresident expressa que amb la seva dona van acordar que no farien de l’exili una concessió “ni al dramatisme ni a la melangia”. “Vam decidir que parlaríem molt poc de les nostres vides en públic, que ploraríem a casa. Perquè cada dia això és com una trinxera en què has de sortir en forma, i la gent t’ha de veure en forma, que estàs bé i ferm”, comenta l’excap del Govern.La majoria justifiquen haver marxat de casa i instal·lat en un lloc nou per cercar-hi una justícia que lamenten no trobar a l’Estat. “A Alemanya i Bèlgica, són jutges professionals que, a vegades, decidiran coses que no ens agradaran però sabem que les decidiran de manera professional. No moguts perquè se senten cridats a salvar la pàtria o a fer un favor a un govern, o a una causa o a un rei determinat. Aquí a Brussel·les els jutges no intenten humiliar-te. Això et disposa a lluitar pels teus drets sabent que tens opcions que triomfin”, narra Puigdemont.De fet, Puigdemont mostra “agraïment” cap a l’exili perquè no ha trencat la família ni les relacions socials. Reconeix que troba a faltar Catalunya però celebra que la seva vida “no sigui incompleta”. “No sé com em sentiré si algun dia puc tornar”, assenyala. Això sí, el líder de JxCat lamenta que en alguna ocasió part de l’independentisme hagi “banalitzat” i “menystingut” l’exili. En canvi, l’exconseller Toni Comín veu l’exili com una experiència “dolorosa”, especialment per la mort del seu germà, i un combat “constant” contra la nostàlgia”. Presenta una òptica diferent l’exconsellera Clara Ponsatí, que es mostra satisfeta de la feina feta malgrat reconèixer que tindria una vida “més tranquil·la” si continués fent de professora a Escòcia enlloc d’haver apostat per ser eurodiputada. Per la seva banda, l’exconseller Lluís Puig, creu que l’exili li ha permès “ampliar els cercles d’amistats i de relacions”. “Algunes que no hauria imaginat mai. Per exemple, amb en Valtònyc hem fet una amistat preciosa”, indica. Narra les dificultats per establir-se a Bèlgica del principi de l’exili però celebra haver aconseguit instal·lar-se amb èxit i que la seva dona, la filla i el gendre el puguin visitar amb periodicitat. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, justifica en el llibre la tria d’anar a viure a Suïssa a diferència de la resta d’exconsellers. Explica com va ser el procés per residir-hi, com ho va gestionar amb les autoritats de Suïssa, com ho va traslladar a la família i als amics. Rovira manifesta la preocupació dels primers dies vivint a Ginebra, per la seva filla Agnès i com es va esforçar per aconseguir poder residir legalment al país. La republicana celebra que el confinament per la covid-19 li hagi permès veure les cares de la gent a través de connexions amb 50 persones. La família, l’element comú La família és l’element comú que els polítics independentistes destaquen a les entrevistes. Tots citen la importància dels seus entorns socials i celebren haver rebut visites i haver fet noves amistats però el contacte amb la família és per a tots indispensable. Alguns han perdut éssers estimats els últims anys i tots han mantingut el contacte amb visites habituals i amb l’ajut de les noves tecnologies. Puigdemont durant molt temps ha connectat diàriament amb les seves filles, Toni Comín o Marta Rovira viuen a l’estranger amb els seus fills. “Ja parla i pensa en neerlandès. Ara ja té un nivell natiu, això m’ho diuen els altres pares. Parla en neerlandès millor i tot que algunes filles d’allí, amb accent de Lovaina. S’ha adaptat molt bé i és molt feliç”, explica Comín sobre la seva filla.La unitat independentista Els polítics exiliats recelen de la dificultat per assolir la unitat de l’independentisme a Catalunya. Mentre que Puigdemont és conscient de les limitacions per fomentar-la des de l’estranger i lamenta algunes situacions on creu que ha mancat la unitat estratègica, Rovira manté l’aposta per no entrar al cos a cos.Lluís Puig creu que la unitat de l’independentisme no ha exisitat mai i apel·la també a la unitat estratègica. Clara Ponsatí recorda la solitud que va sentir quan va decidir marxar de Catalunya mentre que Toni Comín lamenta que ERC “l’aïlles” i que enlloc de protegir-lo “entres en conflicte” amb ell. “Quan un exèrcit decideix de manera unilateral el desembarcament a la Moncloa, quedes estupefacte. No és això tractar-nos com a aliats. Aliats vol dir que compartim les decisions estratègiques del moviment independentista”, apunta Puigdemont sobre la unitat de l’independnetisme. Serret se sentia una “díscola” En una entrevista feta abans del seu retorn a Catalunya, la diputada d’ERC Meritxell Serret accepta que en alguna ocasió s’ha sentit “díscola” entre la resta de companys a l’exili. “En moltes reunions em quedava sola. Però he intentat separar-ho una mica i no deixar-me arrossegar per segons quines dinàmiques”, exposa. També manifesta que alguns dels companys no es van prendre bé el seu nomenament com a delegada de la Generalitat davant la UE. “Hi ha hagut moments que m’he hagut de fer valdre”, confessa.”Quan vam arribar aquí, d’acord, el president a l’exili i el que tu vulguis, però etapa superada, ja. No tota la vida serem els membres d’un govern que va ser cessat injustament, tota la vida no seré la consellera d’Agricultura que ha d’estar a les ordres de no sé qui. Pels protocols em deien que jo havia de parlar més tard perquè el protocol de Govern diu que primer el president. I dius: Espera, que estem en una altra etapa superada.”, manifesta en el treball. En general, però, els polítics independentistes expliquen que mantenen una bona relació amb la resta de companys, independentment dels seus posicionaments polítics. També conclouen que Lluís Puig és una figura clau per mantenir la cohesió entre els exiliats.De Lluís Llach a ValtònycA banda dels polítics independentistes que van marxar de Catalunya per l’1-O, ‘Ferides d’exili’ connecta les situacions d’aquests líders amb altres personalitats que d’alguna manera han patit l’exili. Així, es repassa la “repressió de l’Estat” amb Lluís Llach, Josep Maria Garcia i Àngels Coté, Elisenda Romeu, Àlvar Valls, Carles Sastre, Roser Vernet, Josep Maria Reñé, Aleix Renyé, Adrià Carrasco i Valtònyc. En el cas de Llach es recorda com va haver de refugiar-se a París entre el 1970 i el 1974 malgrat que el propi cantautor ho defineix com un “pseudoexili”. Elisenda Romeu va haver d’exiliar-se amb 17 anys després que es produïssin les primeres detencions a l’organització d’activitat armada del Front d’Alliberament de Catalunya (FAC), Roser Vernet que es va exiliar a França i Bèlgica entre el 1977 i el 1984 o Josep Maria Reñé el 1978 a Israel. El treball també s’interessa per la situació que va patir durant l’exili Adrià Carrasco, que després de desactivar-se la seva ordre de recerca i captura ha decidit quedar-se a viure a Brussel·les. El jove no té decidit si tornarà a Catalunya però celebra que s’ho podrà plantejar amb llibertat. Finalment també s’entrevista el raper Josep Miquel Arenas, Valtònyc, condemnat per enaltiment del terrorisme, amenaces i calúmnies i injúries a la corona. Valtònyc explica que l’exili li resulta un “exili físic i psicològic” i que s’ha refugiat en l’esport i en la música per provar de superar-ho. L’artista, especialment crític per la manca d’unitat independentista, també lamenta que el seu exili s’hagi “normalitzat” . Explica que ha rebutjat anar a força llistes electorals, com a les de la CUP a les eleccions espanyoles, perquè no creu que s’hagi d’utilitzar els “represaliats” de forma “partidista”.