ACN Barcelona.-El llibre ‘La Fura dels Baus en quarantena’ escrit per la doctora en història de l’art Mercè Saumell, publicat en castellà (Planeta) i en català (Angle Editorial), repassa els 40 anys de trajectòria de la companyia entre 1979 i 2019. En declaracions a l’ACN, l’autora Mercè Saumell explica que “el risc està molt present” en aquests anys d’història de la companyia. Saumell assenyala que hi ha “una essència ‘furera'” sobretot en la forma de tractar l’espai i la imatge, ja que “la tecnologia s’ha anat sofisticant”. Explica que conserven l’esperit de treball en equip, tot i que cadascun d’ells també ha creat un equip propi. “Però la forma de treballar segueix sent molt similar, molt en xarxa i de circulació d’idees”, afegeix.
‘La Fura dels Baus en quarantena’ acosta la biografia dels 40 anys de la companyia teatral catalana, des de les primeres propostes ‘fureres’ d’impacte, passant per cerimònies olímpiques, escenificacions d’òperes o produccions on-line. El llibre estudia les metodologies de creació del col·lectiu i la consolidació de nous discursos escènics. Saumell va conèixer a membres de la Fura l’any 1984 i va escriure la tesi doctoral sobre les companyies teatrals catalanes fins 1992. “Vaig estar molt contenta quan em va proposar fer aquest llibre que és una obra de divulgació i que recull elements acadèmics. És per fer-se una idea de la complexitat enorme que és la Fura dels Baus i tots els aspectes i gèneres que toquen i la seva evolució”, afegeix. ‘La Fura dels Baus en quarantena’ és un llibre de butxaca i “molt dinàmic” i està dividit en diversos capítols. En el primer capítol, detalla Saumell, es retrata la primera etapa de la Fura dels Baus, on van destacar les seves dues primeres trilogies que “van capgirar les referències al teatre català contemporani i també l’estatal i l’internacional”. “Ells són un grup molt innovador a nivell internacional”. Saumell també dedica un capítol a les metodologies de creació perquè és “un tema que ara interessa molt”; un altre a l’espai públic i el que va significar la cerimònia olímpica de Barcelona i com “van renovar la tipologia d’aquestes cerimònies, perquè van aportar un contingut narratiu, un relat, amb la idea de la fundació de Barcino per part d’Hèrcules”. També es dedica una part important a les òperes de la Fura dels Baus i a les propostes de sala, i a la transmissió de coneixement. Saumell ressalta que entre els espectacles més importants de la Fura dels Baus hi ha ‘Suz/o/Suz’ de l’any 1985, que els va “catapultar a nivell internacional”, la cerimònia dels Jocs Olímics de Barcelona del 92 i les posades en escena més recent d’òperes. “El risc està molt present”L’autora del llibre detalla que la “provocació” de la Fura dels Baus “ara és molt més intel·lectual. En òpera per exemple el públic està de peu o ajagut en hamaques, però no és tan visceral”. Segons Saumell, “el risc està molt present” en els muntatges de la companyia. “Sempre estan provant coses i mai tenen por de col·laborar amb gent de molts entorns diferents; mai es tanquen i és una constant de la seva trajectòria”. Afegeix que un gran dels grans valors de la Fura és “la transformació orgànica: l’energia que tenien quan tenien 20 anys no és la mateixa que ara, però aquesta energia s’ha anat transformant a través de la seva vivència”.
