ACN Rubí – El jutjat d’instrucció número 3 de Rubí ha obert les diligències prèvies per investigar la presència de restes de metalls, plàstics i fibrociment, un material de construcció que conté amiant, a la zona dels horts del Castell del municipi. L’abril del 2022, el consistori va procedir a la demolició de les barraques i el desallotjament dels horts de la zona per “risc d’incendi”. Arran d’això, el Grup Municipal Alternativa d’Unitat Popular – AUP Rubí va denunciar que les obres de desmantellament es van fer “de manera improcedent” i que a l’àrea hi quedaven restes “evidents” de materials que contenen amiant. Amb l’obertura del procediment judicial, els denunciants esperen que es restauri “tot el dany” social i mediambiental.
“Volem demostrar que efectivament la manipulació no es va fer per empreses especialitzades”, ha denunciat l’advocada del Col·lectiu Ronda, Judith Franco, que assessora l’AUP en el procés judicial. Després de procedir al desnonament de les parcel·les mitjançant procediment contenciós administratiu, el consistori va licitar les tasques d’enrunament de les construccions i adequació dels terrenys a l’empresa EXTRAYSE, la qual, segons van defensar, estava especialitzada en aquest tipus de treballs.
La intervenció es va iniciar l’abril de 2022 i es va perllongar durant dos mesos, envoltada de protestes ciutadanes pel que consideraven una execució “deficient” quant a la retirada i manipulació dels nombrosos elements constructius fabricats amb amiant.
Precisament, el procediment judicial s’ha engegat després que recentment la Unitat Regional de Medi Ambient de la Regió Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra emetés un informe on constatava la presència de “restes disperses de residus que contenen fibrociment” a la zona. El document conclou que les tasques de neteja es van fer “amb certa descura”, però defensa que els residus “no suposen un risc per a la salut pública”. “Entenem que és un informe poc rigorós, tots sabem que l’amiant és un risc per la salut pública”, ha criticat Franco.
Tanmateix, l’advocada del Col·lectiu Ronda ha celebrat que l’informe “els dona la raó” quant a la presència de restes que contenen fibrociment, i ha insistit que l’objectiu que persegueixen és “depurar responsabilitats” i que el consistori, com a responsable civil subsidiari, expliqui “què pensa fer” per restaurar la zona i reparar el dany social i mediambiental. Segons Franco, el procés judicial es troba un punt “incipient” i pot allargar-se fins a dos anys.
Per la seva banda, Belén Cañizar, membre de l’Alternativa d’Unitat Popular Rubí, ha reiterat que, prèviament a l’inici dels treballs per desallotjar l’àrea, des del grup es va intentar negociar “políticament” amb l’Ajuntament de Rubí per tal que mitjancessin amb els veïns afectats. Segons ha explicat, la resposta del consistori va ser que no era possible perquè només tenien un mes per fer les obres. “És una actuació absolutament autoritària, molt greu i sense procés per poder parlar, i que, a part de l’impacte social, té aquest impacte mediambiental”, ha denunciat Cañizar.
Precisament, l’obertura de la investigació arriba després que el Govern hagi aprovat aquest dimarts el pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya, que pretén assolir l’objectiu europeu de retirar aquest material de tots els edificis públics abans de l’any 2028 i a la resta del país abans de 2032.
<strong>”Van venir i ens van fer marxar, sense cap negociació”</strong>
La zona dels horts del Castell de Rubí és una àrea que fins a l’abril del 2022 comptava amb una setantena d’horts, alguns d’ells presents a la zona des de feia gairebé noranta anys. Segons ha explicat Cañizar, es tractava d’una “barreja de parcel·les” on convivien horts “ben cuidats”, d’altres “més deixats”, i també alguns infrahabitatges. Precisament, una de les reivindicacions històriques dels veïns era que s’ordenés la zona.
“Van venir i ens van fer marxar, sense cap negociació”, ha lamentat Martín García, un dels propietaris que tenia un hort des de feia dècades. García ha denunciat que el consistori els va tractar “com uns lladregots”, i ha criticat la manca d’explicacions per part seva. En la mateixa línia, José Multas, portaveu dels veïns afectats, ha afirmat que van mantenir una reunió amb el consistori, però que tota resposta “va ser negativa”. Segons Multas, quan es van iniciar els treballs, van entrar a l’àrea “arrasant amb tot”.
