ACN Barcelona – Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ha presentat 17 qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la nova llei espanyola que regula la reducció de la temporalitat dels treballadors públics. El magistrat considera que la llei 20/2021 podria vulnerar diverses directives europees, entre elles una del 1999 i la recent sentència del mateix TJUE que estableix sancions per les administracions que abusin de la contractació temporal d’interins. Les qüestions prejudicials sorgeixen d’un cas de dues treballadores de jutjats de Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat des de l’any 1991 i 1984 respectivament, i de l’exdiputada de la CUP Isabel Vallet com a treballadora del SOC des del 2005.
En el cas d’Isabel Vallet, el magistrat pregunta si la llei 20/2021 vulnera la directiva europea en no sancionar les administracions públiques per abusos en la contractació dels interins que posteriorment hagin superat els processos selectius. També pregunta si el fet que la llei i la jurisprudència del Suprem ometin la possibilitat de sancionar l’abús de temporalitat amb la conversió del contracte en indefinit també vulnera la directiva i la sentència del TJUE. La tercera pregunta qüestiona la jurisprudència del Tribunal Suprem que avalaria que un interí seguís en aquesta situació fins que l’administració decidís obrir un procés de selecció obert a tothom. Segons el jutge barceloní, això podria vulnerar també la directiva europea. Per últim, el magistrat pregunta si davant de les omissions de la llei estatal, els jutges de l’estat haurien de convertir les relacions temporals de caràcter abusiu en una relació fixa diferent de la dels funcionaris de carrera, però dotant d’estabilitat l’empleat públic per tal que l’abús no quedi sense sanció, cosa que vulnera la directiva europea.
En el cas de les dues treballadores dels jutjats, algunes de les preguntes són les mateixes, però n’afegeix algunes altres. Així, pregunta si les condicions per estabilitzar un interí o acomiadar-lo s’han d’assimilar als treballadors temporals de les empreses privades. També pregunta si l’abús de temporalitat es produeix des del moment que la plaça ocupada per un interí no s’inclou en les convocatòries d’oferta pública d’ocupació.
També pregunta si la llei 20/2021 incompleix la normativa europea en imposar sancions retroactivament. La desena qüestió prejudicial pregunta si les indemnitzacions previstes a la llei espanyola, 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats, són il·legals perquè són inferiors a les previstes a la normativa europea. Així, considera que es podrien establir altres compensacions per danys morals, pel lucre cessant, per la impossibilitat d’ascendir o per la pèrdua de pensions.
