Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

Un jutjat anul·la la llicència d’obres per construir el polèmic xalet de la cala del Golfet de Palafrugell

ACN Girona.-El jutjat contenciós administratiu 1 de Girona ha anul·lat la llicència d’obres que, l’1 d’abril del 2014, va autoritzar la construcció del polèmic xalet a la cala del Golfet […]

Avatar
Agències 14/12/2020

ACN Girona.-El jutjat contenciós administratiu 1 de Girona ha anul·lat la llicència d’obres que, l’1 d’abril del 2014, va autoritzar la construcció del polèmic xalet a la cala del Golfet de Palafrugell (Baix Empordà). La sentència estima parcialment el recurs interposat per l’associació Salvem el Golfet i conclou que es nul perquè el projecte no anava acompanyat del preceptiu Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística: “La manca de l’estudi implica l’absència d’anàlisi d’alternatives sobre l’emplaçament de l’edificació”. El jutjat, a més, també tomba l’autorització per al projecte de jardineria i construcció de murs de tancament atorgada el 17 de març del 2016 i conclou que s’han d’enderrocar els trams de paret que excedeixin l’alçada fixada Costes.

El jutjat contenciós administratiu 1 de Girona ha estimat parcialment el recurs interposat per l’associació Salvem el Golfet contra l’Ajuntament de Palafrugell, el Departament de Territori i Sostenibilitat i Casa Calella S.L. per les polèmiques obres de construcció del xalet de lux situat al capdamunt del penya-segat de la cala del Golfet. En concret, el jutjat dona raó als ecologistes i sosté que la llicència d’obres concedida l’1 d’abril del 2014 és nul·la. Això implica, segons la sentència, retrotraure la tramitació administrativa fins al punt de l’expedient del març del 2014 i requerir perquè s’aporti el preceptiu Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística (EIIP), sobre el qual la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge n’haurà d’emetre informe. Segons la sentència, resulta “acreditat” que el projecte d’edificació havia d’anar acompanyat d’aquest estudi que, entre altres extrems, analitzés la possibilitat d’ubicar la construcció “en un emplaçament diferent”: “L’objectiu d’un EIIP és preveure les conseqüències en el paisatge de les construccions projectades i exposar els criteris adoptat per a la seva integració paisatgística”. “La falta d’estudi i informe implica l’absència d’una anàlisi d’alternatives d’emplaçament de l’edificació. El fet que els tècnics municipals manifestessin que es van analitzar altres ubicacions –anàlisi que no es va plasmar documentalment- no fa sinó reforçar la necessitat d’aportar aquest estudi”, recull la sentència que sosté que, la manca d’aquest document “degudament informat per l’òrgan competent”, impedeix “considerar justificat l’emplaçament escollit com el lloc més idoni”. La sentència sosté que aquest estudi és un “tràmit essencial” i, per això, sosté que procedeix anul·lar la llicència fins que s’hi incorpori. La sentència també anul·la l’acord del 17 de març del 2016 que va autoritzar el projecte de jardineria i construcció dels murs de tancament i ordena l’enderroc de les parts de tres trams que excedeixin l’alçada autoritzada pel Servei de Costes i pel planejament urbanístic del 2015. Això s’ha de fer, segons el jutjat, “sense aplicar criteris de flexibilització” o havent-se d’incoar l’expedient sancionador que toqui. “No pot compartir-se el criteri dels demandats que al·leguen que la futura construcció d’un camí de ronda per davant de la parcel·la justificava la legalització d’unes obres no ajustades a la normativa aplicable”, conclou el jutjat. Finalment, la sentència també tomba l’acord del 15 de novembre del 2016 sobre el projecte de legalització i restauració d’elements no contemplats en la llicència d’obres de l’abril: “La llicència de legalització pressuposa la preexistència i la validesa de la llicència de l’abril del 2014 i, tenint en compte que ha estat anul·lada i s’ha ordenat la retroacció de l’expedient al març del 2014, la conseqüència és l’anul·lació també d’aquesta llicència”. Això, afegeix el jutjat, “sense perjudici de que l’actora pugui introduir en el projecte presentat les modificacions que consideri pertinents”. La sentència no és ferma i es pot recórrer. “Un primer pas important”Des de la plataforma Salvem el Golfet, que des del minut u es va oposar a l’edificació, subratllen que la sentència representa “un pas important”. “Anul·la les tres llicències d’obres i ara mateix tenim un xalet que caldrà legalitzar de nou”, diu la seva portaveu, Margarita Riera. “I ja veurem com es farà, perquè el seu impacte damunt el penya-segat és brutal”, hi afegeix.Des de l’entitat són conscients, però, que la seva lluita és una cursa de fons. “Estem contents, perquè des d’un principi dèiem que les llicències estaven mal donades i no s’ajustaven a llei”, diu la seva portaveu. “Però també sabem que és un procés llarg, i que hem donat un primer pas; ara hi haurà recursos per totes bandes, i hem de continuar la lluita”, avança Riera.Per la seva banda, l’advocat de Salvem el Golfet i de la plataforma SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, creu que necessàriament la resolució acabarà amb enderroc. “Veurem de quina part, però que n’hi haurà és segur”, avança.