Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

Un jutge de Barcelona avala que els fetus morts comptin per al complement de maternitat a les pensions de les dones

ACN Barcelona.-El magistrat del jutjat social número 25 de Barcelona considera que “no té sentit” excloure del còmput de fills o filles els fetus morts en el moment del naixement […]

Avatar
Agències 13/09/2021

ACN Barcelona.-El magistrat del jutjat social número 25 de Barcelona considera que “no té sentit” excloure del còmput de fills o filles els fetus morts en el moment del naixement o quan encara no hagin transcorregut 24 hores des del part a efectes de calcular el percentatge d’increment de la pensió que correspon en virtut de l’aplicació de l’antic complement de maternitat per aportació demogràfica. Així ho ha establert en resposta a la demanda interposada pel Col·lectiu Ronda contra la Seguretat Social en representació d’una jubilada a qui l’ens públic reconeixia el dret a un increment del 5% per tenir dos fills però denegava la petició que el complement fos del 10% que hauria correspost en cas que fossin tres els descendents.

La decisió de l’INSS es fonamentava en el fet que el tercer dels fills, nascut al juny de 1984, va morir quan encara no havien transcorregut 24 hores des del part i per tant, segons recollia el Codi Civil vigent en el moment, encara no posseïa personalitat jurídica.A criteri del magistrat responsable de la sentència, i tot i que l’extint complement de maternitat es configurava com un reconeixement a “l’aportació demogràfica”, no hi ha cap justificació per incloure al còmput de fills un nounat que hagi viscut dos dies i no fer el mateix amb el fetus mort en el moment del naixement. Una postura per part de l’INSS que la sentència qualifica de “purament mercantilista com si s’estiguessin fabricant unitats productives d’humans”. En aquest sentit, i recuperant la reflexió respecte a la diferència que es fa entre els nounats amb un dia de vida respecte als que porten més de 24 hores separats del si matern, la sentència es pregunta “quin sentit té doncs negar en un cas la prestació i en un altre no, sinó s’estigués tenint en compte el fet mateix de l’embaràs com a part d’aquest procés d’aportació demogràfica”. La necessitat de jutjar amb perspectiva de gènere En la seva sentència, el magistrat del jutjat barceloní cita àmpliament el vot particular discrepant signat per la jutgessa Gloria Poyatos –un dels principals referents en la introducció de la perspectiva de gènere en l’aplicació del dret espanyol– en relació a una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Canàries que, en un cas essencialment idèntic, va avalar el criteri restrictiu de l’INSS. En el seu vot particular, la jutgessa rebutjava “interpretar el concepte d’aportació demogràfica de manera restrictiva i amputada, ja que no hi pot haver aportació demogràfica biològica sense previ procés de gestació, amb les conseqüències laborals negatives que això té per a les dones”. Sent així, recordava que el complement de maternitat pretenia establir una compensació “pel temps dedicat per la mare, primer a gestar al seu fill i posteriorment a recuperar-se i posa en relleu la interrupció forçosa per a la mare treballadora de la seva carrera professional i per tant, la pèrdua d’oportunitats laborals, derivades del procés biològic de la gestació”.Un criteri oposat al de la majoria dels seus col·legues a l’alt tribunal canari, que van donar suport al criteri de l’INSS valorant que “la finalitat de la norma és una altra, vinculada al sosteniment del propi sistema de la Seguretat Social i la seva viabilitat mitjançant el naixement, cura, manteniment i educació dels fills -nascuts o adoptius- com a hipotètics i futurs integrants del mateix”. Una interpretació de la norma que en el seu moment, tal com ara reitera la sentència del jutjat social 25 de Barcelona, la jutgessa Glòria Poyatos va entendre que suposava “cosificar les dones i protegir-les condicionalment només en els casos en què ‘produeixin’ fills vius, difuminant a condició d’un ‘resultat útil’ la veritable finalitat del complement” . Compensar els perjudicis laborals Sobre aquesta veritable finalitat del complement, la sentència recull plenament l’argumentació de l’advocada Jaqui Gaspar, del Col·lectiu Ronda, i conclou que la voluntat de la norma no és premiar l’aportació en termes “productivistes” de la dona sinó “una discriminació positiva per compensar les dones pel fet que suposa la gestació, compensant els seus perjudicis i equilibrant l’anomenada bretxa salarial”. Per a l’advocada responsable de la demanda, “aquesta és una valuosa i transcendent sentència que encerta a l’hora d’interpretar la vocació de la norma com a element de protecció i compensació davant dels evidents perjudicis que el procés biològic de gestació, la posterior necessitat de restabliment físic i el pes preponderant en les responsabilitats de la criança impliquen pel desenvolupament professional de la dona”. “El complement de maternitat no s’ha d’entendre com una recompensa a la contribució al sistema de la Seguretat Social sinó com un reconeixement del fet que ser mare suposa en molts casos menors salaris -sovint per la impossibilitat de treballar a jornada completa-, períodes de cotització més curts i limitacions a la projecció professional i, com a conseqüència de tot plegat, pensions futures més reduïdes”, argumenta l’advocada.”La desgraciada mort del nounat no pot ser ignorada pensant que no té impacte sobre la carrera de cotització d’una persona. Estaríem ignorant l’impacte que ja té l’embaràs i les especials dificultats que pot patir una mare per recuperar-se tant en el pla físic com, sobretot, psíquic d’una tragèdia com aquesta. Referent a això, no és possible aplicar criteris tan restrictius i estrictament economicistes com l’exhibit per l’INSS i només podem aplaudir i reconèixer el valor de cada vegada més jutges per introduir la perspectiva de gènere a l’hora de jutjar”, conclou la lletrada.