ACN Solsona.-En Pau Reig té només 22 anys i ja és un dels constructors d’imatgeria més importants a la Catalunya Central. Acaba d’estrenar en Voliac, un nou ratpenat per a la colla dels diables d’Oliana. La figura se suma a d’altres de conegudes com l’au Fènix i la serp Espedrera de Solsona. També ha creat per Berga i aviat si sumarà Tàrrega. El seu somni, assegura, és acabar esculpint figures per tota Catalunya.
El solsoní va créixer construint capgrossos amb el seu germà. A més edat, les figures van anar agafant també alçada i als 17 li va arribar el que per a ell és un dels encàrrecs dels quals se sent més orgullós: l’au Fènix per Solsona. “El moment de l’estrena és indescriptible”, assegura el jove apel·lant al fet que “saps que passarà a formar part de la cultura popular”.Aquest 2019 ha estat important pel jove perquè ha estrenat la serp Espedrera, al Carnaval de Solsona, i el ratpenat Voliac, a Oliana. I els encàrrecs segueixen, ara des de Tàrrega. “M’agrada que un poble tingui una peça meva, llocs on jo de petit anava a veure els gegants i al·lucinava”, explica. I reconeix que “veure a un nen ara que al·lucina amb una de les creacions és el que més m’omple”.Mesos de feinaReig no s’atreveix encara a qualificar el que fa com a “professió” i parla d’encàrrecs. El solsoní està enllestint els seus estudis de Belles Arts i el grau de Restauració i Conservació a la UAB. Alhora té una feina, pel que les figures les fa al temps lliure. Fer una figura com la del Voliac li ha costat nits senceres. “És una feina llarga, de setmanes i mesos si la vols fer bé”. Amb en Voliac va estar quatre mesos i, per a fer un gegant pot estar entre dos i tres.Amb el seu germà, amb qui de petits compartien l’afició pel cartró-pedra fins al punt que van substituir els Playmobil per jugar a fer “cercaviles” amb gegants en miniatura, ara comercialitzen també petites reproduccions d’algunes de les figures més importants de la imatgeria catalana. Els gegants de Cardona, Manresa o les figures de la Patum són algunes de les peces que tenen a la venda via Internet i a algunes botigues locals. Es tracta de figures, aclareix l’artista, fetes seguint el patró de les grans: “amb cartró-pedra i pintades a mà”, explica.Un sector desconegutEl solsoní s’està formant per aportar els coneixements adquirits a la seva feina. El grau de Restauració, per exemple, el fa pensant en el fet que les tècniques apreses l’ajuden a arreglar les figures. Sí que ha fet, però, dos cursos específics de construcció d’imatgeria.La formació, explica el solsoní, l’ha ajudat a conèixer gent del “gremi” i “compartir coneixements”. “Som un grup de gent jove que hem començat a créixer junts en aquest àmbit i ara hi ha un intercanvi de dubtes i solucions”. I és que, segons diu, malauradament durant molt temps el món de la imatgeria havia estat “tancat” per preservar “l’estil i els detalls”, però està bé que malgrat que “cadascú tingui els seus secrets, ens puguem ajudar els uns als altres”.
