ACN Barcelona – La transició cap a l’edat adulta dels joves extutelats no és senzilla. En arribar als 18 anys, aquests nois i noies es veuen obligats a afrontar la seva independència sense una xarxa de suport o referents en qui enmirallar-se. En aquest context, els programes de mentoria desenvolupen un paper clau. Issiaga Sylla, un jove migrat que va arribar a Catalunya fa tres anys, ha destacat a l’ACN el suport emocional i l’orientació que li ha brindat la seva mentora a través de l’entitat social Punt de Referència. “M’ha ajudat a sentir-me menys sol i a complir el meu somni d’estudiar enginyeria electrònica”, ha afirmat. Per arribar a més joves com l’Issiaga, l’associació ha impulsat aquest estiu una campanya per cercar 100 nous mentors i mentores.
Tot i que en el cas de Catalunya l’acompanyament que reben els joves tutelats va més enllà de la majoria d’edat – s’allarga fins els 21 anys -, quan arriba el moment de sortir del sistema de protecció per emancipar-se molts nois i noies senten vertigen. Marina Montoya, cap d’àmbit dels projectes de mentoria social de l’associació Punt de Referència, ha assegurat que més enllà de qüestions com l’accés a l’habitatge o la necessitat de trobar una feina, aquests joves necessiten algú que vetlli pel seu futur i els acompanyi.
Ha indicat que la mentoria social aconsegueix un “doble impacte” sobre ells: “A nivell de benestar emocional i salut mental tenir algú que els faci costat i cregui en ells els fa millorar la seva autoestima i confiança”, ha apuntat Montoya. A banda, ha assegurat que també implica beneficis des del punt de vista comunitari. Així, ha explicat que “el fet d’apropar dues realitats que d’una altra manera no es confrontarien genera també moltes oportunitats” i contribueix a trencar amb “estigmes i prejudicis”.
Per reforçar aquest camí cap a la plena autonomia, Punt de Referència porta 37 anys impulsant programes de mentoria per aquesta joves. La majoria són nois i noies migrats sense vincles familiars a Catalunya, però també n’hi ha d’altres que provenen de famílies desestructurades. L’any passat, els mentors i mentores de l’entitat van acompanyar un total de 96 joves en aquestes circumstàncies.
En aquest sentit, aquest estiu l’associació ha posat en marxa una nova campanya per cercar 100 nous voluntaris que vulguin desenvolupar aquest paper i guiar aquests joves. L’entitat social ha recordat que al llarg del 2024 al voltant de 1.300 d’aquests nois i noies compleixen 18 anys i deixen d’estar sota la tutela de la Generalitat.
Montoya ha assegurat que els mentors i mentores no han de tenir una formació específica en aquest camp: “A grans trets el que busquem són persones d’entre 30 i 70 anys que tinguin ganes d’estar al costat d’algú aportant la seva experiència, el seu propi procés vital i la seva trajectòria”, ha indicat. Amb tot, ha indicat que sí que han de ser individus que tinguin “certes habilitats comunicatives, es mostrin flexibles i siguin empàtiques”.
Així mateix, han de passar una entrevista personal i seguir una formació de deu hores i durant tot el procés es fa un seguiment de l’evolució d’aquesta mentoria per fomentar que sigui enriquidora per a totes dues parts. Segons Montoya, el més important és “fer costat als joves que es troben en aquest moment de trànsit cap a la vida adulta” i exercir de referent aportant consells, escoltant i acompanyant.
Les persones interessades han d’assumir un compromís de nou mesos amb trobades cada setmana. La responsable de Punt de Referència, ha explicat que la iniciativa està tenint molt bona acollida, i que ja han rebut moltes peticions: “Necessitem punes 60 persones per a la zona del Barcelonès i unes 40 per la del Maresme i sembla que aconseguirem l’objectiu”, ha celebrat. L’any 2023 els mentors i mentores de Punt de Referència van acompanyar una cinquantena d’extutelats.
<strong>Aprendre a creure en un mateix</strong>
Un dels joves que ha pogut beneficar-se dels programes de mentoria d’aquesta associació és l’Issiaga Sylla. Es tracta d’un noi de 21 anys que va arribar a Catalunya ara fa tres anys procedent de Guinea Conakry.
Silla ha relatat que va decidir participar en aquesta iniciativa perquè es trobava sol, sense família que pogués recolzar-lo i amb moltes pors. “No entenia l’idioma, sentia moltes paraules i moltes histories sobre la policia”, ha comentat Issiaga, que ha admés que durant un temps fins hi tot va optar per no sortir de casa “per no tenir problemes”.
Ha assegurat que conèixer la seva mentora va canviar-li la vida: “M’ha ajudat molt amb l’idioma, la cultura i les tradicions, perquè tu no pots arribar a un país nou i no aprendre”, ha comentat en un català molt correcte. Alhora, ha afirmat que ha aprés a creure en sí mateix, detectar els seus “punts forts” i, sobretot, no sentir-me tan sol.
Segons el jove, el suport que ha rebut l’ha servit per poder tramitar tots els papers i permisos que necessitava. A banda, ha destacat que ha estat capaç de “complir el meu somni d’estudiar enginyeria mecànica”. Ha explicat que ha cursat un Programa de Formació i Inserció (PFI) i que el proper mes de setembre començarà un cicle de grau mitjà: “Estic molt agraït i molt content perquè he obtingut plaça a l’escola de mecànica Monlau de Barcelona que era la meva primera opció”, ha explicat amb un somriure d’orella a orella.
Silla ha considerat que aquesta mena de programes són “súperimportants” per als joves que, com ell, venen de fora i no tenen una xarxa que els recolzi. S’ha mostrat molt satisfet amb la seva experiència i agraït que hi hagi persones que “cedeixin el seu temps” i el dediquin a d’altres que ho necessiten. “Ara sé que si mai tinc un problema o un dubte hi ha algú que em farà costat i em donarà la mà”, ha comentat el jove, que ha assegurat que ha creat un vincle molt estret amb el seva mentora: “Estic molt content amb ella, jo no tinc diners per donar-li però estic pregant a Déu perquè sempre l’ajudi molt”.
<strong>Creixement personal</strong>
Per la seva banda, Letícia Lluch, la mentora d’en Silla, ha assegurat que l’experiència ha estat “molt maca i enriquidora”. Ha reconegut que en un primer moment va ser difícil connectar amb el jove perquè “la situació era molt forçada”. Amb tot, no va tirar la tovallola i va anar-li proposant de quedar per fer activitats que creia que podrien interessar-li. “Hem recorregut tota Barcelona, hem visitat museus, passejat i ens hem conegut l’un a l’altre”, ha relatat la dona, que ha assegurat que la clau és tenir “paciència” i “saber escoltar”. Poc a poc, el noi es va anar sentint còmode i va començar a compartir les seves inquietuds amb Lluch. Així, es va anar forjant entre tots dos una relació de confiança que fins hi tot ara, dos anys després de l’inici del programa, perdura en el temps. “Seguim quedant sovint”, ha afirmat.
A banda, ha assenyalat que la mentoria l’ha permès conèixer una realitat “molt diferent” a la seva i a “créixer com a persona”. Ha apuntat que ha après a relativitzar els problemes i valorar aquells que de veritat importen. Per aquest motiu, ha recomanat a tothom que tingui “temps” que participi en aquesta mena de voluntariat. “Conèixer un jove com l’Issiaga, que és valent, resilient i fort, també ha estat molt positiu”, ha valorat la mentora, que s’ha mostrat convençuda que repetiria l’experiència.
