Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

Un informe del Consell General d’Economistes avisa d’un estancament de la competitivitat de Catalunya el 2019

ACN Madrid.-El Consell General d’Economistes ha advertit d’un estancament durant el 2019 de la competitivitat a Catalunya, que no es troba entre els tres territoris líders a l’Estat en aquest […]

Avatar
Agències 10/12/2020

ACN Madrid.-El Consell General d’Economistes ha advertit d’un estancament durant el 2019 de la competitivitat a Catalunya, que no es troba entre els tres territoris líders a l’Estat en aquest terreny, encapçalat per la Comunitat de Madrid, Navarra i el País Basc, d’acord amb l”Informe de la Competitivitat Regional del 2019′. Catalunya es troba en quart lloc, seguit de La Rioja. En la roda de premsa de presentació, el coordinador de l’estudi, Patricio Rosas Martínez, ha assenyalat que en el cas de Catalunya es confirma “l’atonia competitiva” que ja va iniciar el 2018 i que contrasta amb el “dinamisme de Madrid i del País Basc i l’intens creixement de Navarra”. L’estudi conclou que la competitivitat de les comunitats va créixer un 3,2% respecte al 2018.

Martínez Rosas ha recordat que Catalunya continua integrant part del “triangle competitiu” que forma part juntament amb la Comunitat de Madrid i el País Basc i Navarra, però que es troba un nivell per sota (mitjà-alt) d’aquests tres territoris i que, tot i que no cau, no varia respecte les dades del 2018. En canvi, aquest triangle s’enforteix per La Rioja i es debilita per la part d’Aragó, que juntament amb el Principat d’Astúries va perdre competitivitat el 2019, segons estudi.El diagnòstic recollit a l’Índex de Competitivitat Regional (ICREG) s’elabora per a cada comunitat a partir de 53 variables estructurats en set eixos que permeten identificar les fortaleses i debilitats en matèria de competitivitat. Concretament, es tracta de l’entorn econòmic, el capital humà, el mercat de treball, l’entorn institucional, les infraestructures bàsiques, l’eficiència empresarial i la innovació.En el cas de Catalunya, es registra un descens en els entorns econòmic, institucional infraestructures bàsiques i eficiència empresarial, mentre que obté una millora clara en mercat de treball i capital humà. A banda, quant a les variables, l’informe observa una evolució negativa en la variació del PIB, l’abandonament prematur del sistema educatiu; en desigualtat, delictes i dèficit públic i costos laborals unitaris, entre d’altres; i percep una evolució favorable en l’atur de llarga duració, les dones ocupadores l’ús d’Internet en els darrers tres mesos, entre d’altres.De mitjana, la competitivitat global ha augmentat un 3,2% el 2019, un creixement agregat superior a l’increment mitjà del període 2009-2019 però inferior a l’assolit a l’etapa de recuperació i del 2018. En general, segons el director tècnic de l’estudi, José Carlos Sánchez de la Vega, “la fotografia no varia respecte anys anteriors” però al mateix temps ha dit que veu “preocupant la bretxa entre comunicats”, amb comunitats amb un “dinamisme considerables” com la basca, Navarra i catalana, mentre d’altres com Extremadura s’estanquen a la cua.Catalunya, entre les més afectades per l’impacte de la pandèmiaD’altra banda, el director tècnic de l’estudi ha situat Catalunya com una de les comunitats més afectades per l’impacte de la pandèmia, juntament amb les Illes Balears, les Illes Canàries, el País Basc i Navarra. No obstant això, Sánchez de la Vega considera que, d’acord amb aquestes dades encara provisionals i que segurament tindran impacte en l’informe de l’any que ve, no comportarà una “reestructuració global del panorama competitiu entre les comunitats autònomes” com a conseqüències de les bretxes entre territoris “molt significatives i persistents”.Pel que fa el president del Club d’Exportadors i Inversors Espanyols i vocal de l’ICREG, Antonio Bonet, ha recordat que mai s’hauran rebut uns fons tants elevats com els previstos amb els Next Generation per recuperar la competitivitat i la transformació de l’economia i ha subratllat que una part important seran gestionats per les comunitats.Aquestes transferències, opina, poden ser determinants per la desenvolupament de la competitivitat de les comunitats i poden fer variar els índex de l’ICREG en funció de “l’eficiència” amb què s’utilitzin, no tant de cara el 2021 sinó del 2022. En aquest sentit, ha indicat que giren sobre tres eixos bàsics com són la definició dels projectes, que vagin en consonància amb els criteris dictats per la CE; quins criteris s’utilitzaran per aprovar-ne uns i descartar-ne d’altres i quina gestió se’n farà.L’harmonització fiscal no afectaria la competitivitatPreguntat sobre l’hamonització fiscal, el director tècnic de l’informe, José Carlos Sánchez de la Vega, considera que no afectaria la competitivitat de les comunitats, tot i que també ha puntualitzat que “caldria veure fins on podria arribar i quin seria el seu calat”, a més d’avaluar quin “impacte efectiu” tindria sobre la capacitat d’atraure capital externs i treballadors d’altres comunitats. “No s’haurien de produir canvis substancials ni en la recepció ni en la posició competitivitat en virtut d’aquest possible canvi, si es produeix, en el panorama tributari”, ha conclòs.