ACN Badalona.-Un informe arquitectònic signat per fins a sis arquitectes, amb el suport d’advocats, historiadors i gestors culturals avala la preservació de l’edifici de la històrica fàbrica de bàscules Mobba, a Badalona. L’Ajuntament vol enderrocar la nau, ara titularitat municipal, per fer-hi una gran plaça pública, després d’haver forçat a abandonar l’espai els artistes que havien fet de la Mobba el seu centre de creació durant més de quinze anys. Segons els experts, però, l’edifici és un dels pocs testimonis de la Badalona industrial de mitjans del segle XX i representa una de les grans marques que ha projectat la ciutat al món. Per intentar frenar l’expedient d’enderroc, ja en marxa, proposen que declari l’edifici Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Un dels arquitectes del Grup de Treball sobre la Mobba (GTM) i que durant més de tres dècades va ser també arquitecte municipal a Badalona, Josep M. Massot, explica que aquesta és “l’última mostra dempeus d’una arquitectura industrial desapareguda”. Massot destaca la senzillesa geomètrica de l’edifici com un dels elements que el fa “especialment interessant”.En aquest sentit, l’informe situa l’edifici en el “racionalisme tardà” i en una “nova modernitat constructiva” de tipus industrial. “A més la seva solidesa constructiva, la fonamentació, els pilars, les jàsseres i els forjats són una justificació afegida per a la seva conservació”, recita l’informe.El document també posa èmfasi en l’autoria de l’edifici. És obra de l’arquitecte Agustí Borrell, autor també de l’edifici del Col·legi d’Advocats de Barcelona o de les oficines de Radio Leberty, a Pals. Des de l’òptica simbòlica, l’informe identifica la Mobba com una de les grans marques que ha posat Badalona al món, de la mà de l’Anís del Mono o la Penya.Amb aquests arguments, els defensors de la Mobba pretenen convèncer l’Ajuntament perquè canviï el seu parer. En els darrers mesos, els consistori ha reactivat l’expedient per a l’enderroc de la Mobba, aturat el 2019, i pretén tirar a terra la nau aquesta mateixa primavera. El primer pas va ser comunicat als artistes residents que havien d’abandonar l’espai, que ja és buit.Enfront l’enderroc total que promou el consistori, el GTM proposa enderrocar només la part més moderna de la fàbrica pel seu poc valor arquitectònic i simbòlic i fer-hi allà la gran plaça. Ocuparia gins a 1.700 metres quadrats. El planejament urbanístic, de fet, transforma l’ús industrial de l’illa a zona verda.Els arquitectes, però, defensen que el cos central de la nau, en forma d’L, es podria conservar, rehabilitar i reactivar com a espai de creació artística. Badalona, asseguren “no es pot permetre” prescindir de la Mobba i entenen que la preservació és “absolutament compatible” amb fer una plaça a la resta del solar i amb l’adequació de tot l’entorn.Per intentar forçar el consistori a rectificar, els promotors del GTM demanen, d’entrada, establir una moratòria en relació a l’enderroc per tenir temps per “valorar” si l’edifici mereix conservar-se i evitar així danys irreparables. “Estem convençuts que té valor i no volem que es perdi per a la ciutat”, explica Josep Duran, un dels advocats del GTM.El pas definitiu per garantir-ne la conservació seria la declaració de la Mobba com a Bé Cultural d’Interès Local, que és la solució tècnica que a la que apunta l’informe arquitectònic sobre l’edifici. Duran assegura que el GTM esgotarà totes les vies possibles, també la judicial, si cal, per evitar que la ciutat perdi aquest patrimoni.En paral·lel, la documentació s’ha fet arribar també a la Generalitat amb la intenció que “davant l’imminent perill de destrucció” d’un bé “que pot ser susceptible de tenir valor”, el Departament de Cultura acabi forçant l’Ajuntament a aturar l’enderroc si el govern del popular Xavier Garcia Albiol desatén la petició dels experts.
