Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

Un expert en delicte de rebel·lió proposa derogar la sedició del Codi penal perquè és massa “ambigua”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Un catedràtic de Dret Penal i especialista en el delicte de rebel·lió ha proposat aquest dilluns que es derogui el delicte de sedició, ja que és “ambigu”, està massa vinculat al delicte de rebel·lió i creu que és una herència de la història constitucional, jurídica i militar espanyola. Nicolás García Rivas, catedràtic de la Universitat de Castella-La Manxa i autor del llibre ‘La rebelión militar en el Derecho Penal’, ha recordat que si aquest delicte es derogués, caldria absoldre els polítics independentistes presos, i veu possible que el govern espanyol proposi penalitzar altre cop la convocatòria de referèndums i alhora, com a contraprestació, eliminar la sedició del Codi Penal.

En una jornada d’anàlisi de la sentència del Tribunal Suprem al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, García Rivas ha estat força crític amb els magistrats, en considerar que l’aplicació del delicte de sedició en el cas del referèndum pot afectar drets fonamentals d’altres col·lectius com els sindicalistes o els anti-desnonaments. Així, ha considerat que el judici va ser una mostra de “l’autoritarisme i l’arbitrarietat” de l’estat, i que l’acusació per rebel·lió es va mantenir per poder justificar la presó preventiva, la suspensió de càrrecs públics i l’aforament davant del Tribunal Suprem.García Rivas ha explicat que la permanència de la sedició en el Codi Penal espanyol és poc habitual en altres països del nostre entorn i s’ha mantingut a causa de la història espanyola. Així, al segle XIX la sedició era un delicte contra l’ordre públic inferior a la rebel·lió, però vinculat a l’ordre polític, social, institucional, econòmic i constitucional. Tot i els canvis de constitució i de codis penals, el delicte va arribar fins a l’actual Codi penal, del 1995, però en un capítol apartat del de la rebel·lió, tot i que hi fa referència.En el cas de l’1-O, García Rivas veu clar que no hi va haver violència i per tant no es podia condemnar per rebel·lió. Alhora, però, creu que tampoc hi va haver sedició, ja que la concentració davant la seu d’Economia el 20-S es pot emparar en el dret de reunió, perquè no va impedir l’escorcoll policial, i els votants de l’1-O no van voler impedir l’acció policial, sinó que van anar a votar convocats des del juny del 2017, molt abans de la interlocutòria del TSJC que prohibia la votació. Per això, creu que la sedició és una “xarxa amb els forats molt petits” que atrapa tant fets lleus com greus.En la primera ponència han intervingut els advocats de Jordi Cuixart, Àlex Solà, de Carme Forcadell, Olga Arderiu, i de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina. Tots tres han criticat durament tant la vista oral del judici com la sentència del Tribunal Suprem. Solà ha dit que el Suprem ha “fulminat” la inviolabilitat parlamentària i ha actuat com un “Tribunal Constitucional (TC) punitiu”, fins i tot “innovant” en la definició d’alguns delictes com el de sedició. De fet, creu que la sentència “fixa una nova definició del que és la democràcia a Espanya” i opina que aquesta “no neix de la sobirania dels parlaments, sinó de la interpretació que el TC fa de la Constitució”.El lletrat ha lamentat que les defenses cedissin algunes “trinxeres” del debat legal i del llenguatge jurídic, com, per exemple, admetre que l’1-O s’anomenés “referèndum il·legal”, que, segons ell no és tal, sinó que va ser “suspès”. Pina ha opinat que la sentència és “defensiva”, ja que intenta justificar o defensar les suposades irregularitats comeses durant el procediment judicial i denunciades per les defenses. També ha criticat que la sentència no justifica suficientment la fixació de cada pena.Arderiu, Solà i Pina han estat molt durs amb els fiscals del cas, en considerar que no es van preparar suficientment el judici. A més, Pina ha lamentat que el fiscal en cap del Suprem, Javier Zaragoza, fes “política” durant el judici, actués amb “mala educació” en no escoltar els informes de les defenses ni se’n va acomiadar. A més, l’ha considerat “l’autor intel·lectual del judici, juntament amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió