ACN Barcelona – Un estudi sosté que la intensitat i la velocitat del desglaç durant la penúltima desglaciació van ser molt superiors al que es considerava fins ara. Segons l’article, publicat a la revista ‘Nature Communications’ en aquest escenari de canvi climàtic, la inestabilitat de les glaceres amb base marina va ser decisiva en l’acceleració de l’escalfament global. Els resultats es basen en un projecte de recerca codirigit per Isabel Cacho, catedràtica del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB) i Heather M. Stoll, catedràtica de l’Escola Federal Politècnica de Zuric, a Suïssa.
Per estudiar els processos de desglaç al planeta, fins ara només es disposava de cronologies sòlides durant la darrera desglaciació, un període climàtic que es va estendre al llarg d’uns 9.000 anys. L’article presenta ara el primer registre de la penúltima desglaciació amb una cronologia robusta i contrastada i introdueix canvis significatius en les cronologies fins ara acceptades.
A més, el nou treball incorpora l’anàlisi d’estalagmites de coves del vessant cantàbric de la península Ibèrica, uns arxius climàtics que revelen canvis en la salinitat de l’Atlàntic nord derivats del desglaç de grans mantells polars. També aporten informació sobre l’evolució de les temperatures atmosfèriques de la regió en el passat. L’ús de les estalagmites com a sensors climàtics permet establir cronologies molt precises amb una gran solidesa científica.
En aquest sentit, les cronologies sòlides, l’indicador de desglaç i l’indicador de temperatures aporten als registres publicats un caràcter únic per poder entendre els processos d’interacció entre l’atmosfera i l’oceà durant les fases d’escalfament global planetari.
Aquests resultats han permès reformular hipòtesis fins ara acceptades i perfilar un marc cronològic innovador que s’ha pogut transferir als registres marins existents fins a determinar que el canvi de circulació va afectar directament el cicle del carboni oceànic, amb un augment dels nivells de CO2 atmosfèric i, per tant, de l’efecte d’hivernacle de l’atmosfera. Això va amplificar enormement el procés d’escalfament durant aquesta penúltima desglaciació.
<strong>Glaceres del passat, lliçons del present</strong>
Actualment, bona part de les glaceres de Groenlàndia i de l’Antàrtida disposen d’una base marina que mostra indicis de desglaç i desestabilització. Un altre motiu de preocupació és que els processos oceànics i atmosfèrics que van reaccionar al desglaç descrit a l’article no són diferents dels que s’han descrit en altres desglaciacions.
“Aquest fet és molt preocupant, ja que avui dia estem experimentant el canvi climàtic més ràpid de la història del planeta. Les observacions que fem sobre el clima del passat confirmen les projeccions climàtiques disponibles, fet que ens urgeix a establir mesures per contenir l’escalfament planetari per sota d’1,5 ºC i frenar una sèrie de canvis que implicaran un cost elevat per a nosaltres i per als ecosistemes que ens sostenen. Aquesta contenció requereix accions immediates a tots els nivells”, conclouen les investigadores.
