ACN El Pont de Vilomara i Rocafort – La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages, l’estudi històric del castell de Rocafort, del segle XI i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquesta investigació històrica aporta un avanç important sobre la seva història i els propietaris que va tenir. A més a més, també serà de gran utilitat per a futures excavacions o altres actuacions de difusió en un futur. L’estudi s’ha fet a partir d’una exhaustiva recerca arxivística i bibliogràfica, com és el fons de l’abadia de Sant Benet de Bages, a més de dues col·leccions de pergamins locals, procedents de la parròquia de Santa Maria de Rocafort i de Mas Prat i altres documents.
La primera notícia documental del castell data de l’any 1023 quan funcionava com a centre del senyoriu del llinatge Rocafort. Estaria format per una torre circular i una cisterna, descobertes el 2020, i que apareixen citades en un document notarial de 1318. Una fortificació que va ser ampliada a finals del segle XIII per mitjà d’un edifici amb una gran sala per als senyors del castell, i possiblement amb un celler al nivell inferior, del qual només es conserva un mur dempeus.
A través d’aquest estudi també s’han pogut conèixer amb més detall els personatges de les diferents famílies que van posseir la fortificació, des de Riculf de Rocafort, que va comprar les terres on es troba al comte de Barcelona, Borrell II el 976. Guillemona Nerell, que va morir el 1377, va deixar el castell al monestir de Sant Benet de Bages perquè s’hi instal·lés una casa de vida monacal. Això no va succeir i aquest fet comportà l’abandonament del castell. Durant l’època moderna, l’entorn del castell va ser cedit per a horts i les pedres d’aquest van ser aprofitades per construir les cases dels pagesos que van treballar aquestes terres.
També s’han pogut documentar les restes del temple de Sant Vicenç en l’any 1066, que era la capella privada dels Rocafort. A més, s’han trobat documents sobre l’existència de cases amb horts, de com a mínim quatre carrers, i també, dels noms d’alguns dels pobladors de la zona dels peus del turó del castell anomenada la Sagrera, en època medieval.
