ACN Barcelona – Les persones exposades a nivells més alts de contaminació atmosfèrica abans de la pandèmia van presentar respostes més baixes d’anticossos a les vacunes de la covid-19, segons un estudi dirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en col·laboració amb l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). Concretament, l’exposició a partícules fines (PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2) i carboni negre (sutge) es va associar amb una disminució del voltant del 10% en les respostes d’anticossos IgM i IgG en persones sense infecció prèvia. Els resultats, publicats a la revista ‘Environmental Health Perspectives’, aporten més evidència científica sobre els efectes adversos de la contaminació en el sistema immunitari.
L’investigador d’ISGlobal<strong> </strong>Manolis Kogevinas i el seu equip van voler avaluar si la contaminació atmosfèrica també afecta la producció d’anticossos en la vacunació contra la covid-19, després de mostrar en un estudi previ una associació entre l’exposició a la pol·lució i un major risc d’emmalaltir greument per coronavirus.
“S’ha demostrat que els contaminants atmosfèrics afecten les respostes immunitàries”, afirma Kogevinas, en declaracions recollides per ISGlobal. La contaminació també s’associa amb molts altres problemes de salut, com el càncer de pulmó, malalties cardiovasculars i respiratòries, o diabetis.
Els investigadors van analitzar les dades de 927 participants de la cohort GCAT
Genomes for Life, d’entre 40 i 65 anys, que van respondre a qüestionaris i van donar mostres de sang l’estiu de 2020, just després del primer confinament, i la primavera del 2021, quan va començar la vacunació. Tots havien rebut una o dues dosis de les principals vacunes contra la covid-19 administrades a l’estat espanyol (AstraZeneca, Pfizer o Moderna).
L’equip de recerca va mesurar anticossos IgM, IgG i IgA davant de cinc antígens vírics (tres d’ells en la proteïna S continguda en la vacuna). L’exposició a PM2,5, sutge, NO2 i ozó de cada participant es va estimar en funció del seu domicili abans de la pandèmia.
Rafael de Cid, director del projecte GCAT
Genomes for Life (IGTP) i un dels autors de l’estudi, comenta que la col·laboració de tots els voluntaris de la cohort, amb més de 10 anys de dades, els va permetre “estimar de forma fiable el nivell d’exposició ambiental de tots els participants”.
Els resultats mostren que, en persones no infectats per coronavirus, l’exposició prepandèmica a PM2,5, NO2 i sutge es va associar amb una reducció d’entre el 5% i 10% en els nivells d’anticossos induïts per la vacuna. Aquesta disminució es va observar tant per a les respostes primerenques (IgM) com per a les respostes tardanes (IgG).
El pic d’anticossos IgG després de la primera dosi va ser més tard en els participants exposats a major contaminació atmosfèrica i els nivells reduïts d’IgG van persistir diversos mesos després de la vacunació. Es van observar resultats similars per a les tres vacunes.
“La contaminació atmosfèrica pot provocar una inflamació crònica, que s’ha associat a un efecte negatiu sobre l’eficàcia de les vacunes”, explica Carlota Dobaño, investigadora d’ISGlobal i autora de l’estudi. “Les nostres troballes coincideixen amb estudis que mostren que els contaminants orgànics persistents redueixen la resposta a les vacunes en la població infantil”, observa.
El fet que les infeccions prèvies afavoreixen una major resposta a la vacuna podria explicar per què l’efecte dels contaminants només es va observar en persones que no havien passat la infecció en el moment de l’estudi. Amb tot, els investigadors apunten que l’efecte de la contaminació atmosfèrica sobre la immunitat híbrida (infecció més vacunació) mereix més recerca.
L’estudi no va analitzar si la menor resposta a la vacuna comportava un major risc d’infeccions posteriors o una major gravetat d’aquestes, però els seus resultats se sumen a les proves sobre els efectes adversos de la contaminació atmosfèrica.
Cathryn Tonne, investigadora del mateix centre, destaca que els resultats subratllen “la necessitat d’imposar límits més estrictes de contaminació atmosfèrica, com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS)”.
Aquest estudi forma part de Covicat (Cohort Covid a Catalunya), un projecte col·laboratiu interinstitucional d’ISGlobal i l’IGTP per avaluar l’impacte de la pandèmia en la salut de la població catalana, que es troba en la tercera edició de seguiment.
